Qui fuig no ho fa per gust. Qui no acull ho fa consciència. És l’absurd d’una lògica que s’imposa pel pes dels interessos de qui empeny a fugir, provocant guerres, espoliant recursos, generant misèries. Que és la mateixa lògica que tanca portes per forçar submissió, per generar rebuig. Aquest convenciment convoca a Barcelona el dissabte 18 de febrer a les 16 hores a Plaça Urquinaona una gran manifestació. La Campanya Casa Nostra Casa Vostra, sota el lema Volem Acollir¡, posa de manifest el rebuig a unes polítiques de portes tancades a les persones que fugen de la guerra i la misèria. No només el rebuig, sobretot la reclamació d’altres polítiques d’asil i refugi, altres polítiques d’estrangeria i l’exigència d’actuar i acollir ja.
La Mediterrània és protagonista trista dels dèficits de la construcció europea en relació al respecte als drets humans i les polítiques humanitàries. Portem anys assistint a les morts de milers d’immigrants, que fugen de la misèria i la pobresa, de milers de persones en cerca de refugi expulsats de les seves terres per la guerra i la persecució política, que troben a la Mediterrània la seva fosa davant la passivitat dels governs. Moltes de les persones que es veuen impel·lides a deixar la seva llar és també a causa del canvi climàtic, l’espoli de recursos i de la mà d’obra i de la violència, que sovint és responsabilitat de transnacionals que operen de manera irresponsable en països que no disposen dels recursos i instruments democràtics per defensar-se.
Davant d’això, la resposta no pot ser el silenci còmplice de governants, incapaços d’entomar els reptes que originen les guerres i la misèria que impel·leixen milions de persones a abandonar les seves llars a la recerca de pau, refugi i aliment, feina, justícia i drets. L’única resposta d’Europa no pot ser aixecar tanques assassines al llarg de les fronteres. La UE ha de revisar les seves polítiques d’asil i establir mecanismes de cooperació efectiva de tots els països.
Calen polítiques que transformin aquesta realitat, promovent unes regles que se sustentin en el respecte a la vida i a la dignitat de les persones, de totes les persones, i impulsant una cultura d’acollida i asil. Cal remoure les causes profundes que generen violència i pobresa a àmplies zones del món, que s’emmarquen en l’actual sistema econòmic i social, basat en la propietat privada davant el bé comú i, consegüentment, en l’explotació del treball i les riqueses naturals per obtenir el benefici d’apropiació privada.
Calen altres polítiques migratòries i d’asil a la UE. Basades en l’acolliment, que permetin la integració social i laboral plena, en drets i obligacions. Superar l’exclusiva visió “utilitarista” de la migració i renunciar a una regulació merament policial dels fluxos. Cal una política integral que se suporti en la cooperació i la solidaritat internacional, que actuï als països d’origen per remoure les causes últimes que empenyen a migrar; cal una política global de pau i no-violència que només pot aportar un govern global democràtic no sotmès als interessos geoestratègics dels poders econòmics i financers; cal regular els fluxos migratoris garantint la plenitud de drets i el treball digne arreu i per a tothom.
Però a l’entretant, cal que els països es comprometin a acollir les persones que fugen de les zones en conflicte, víctimes de persecucions i matances: cal donar refugi a qui avui no té més actiu que l’acollida que els podem donar als nostres països i ciutats. Les persones no poden esperar. I els governs no poden justificar la inacció davant qui truca a la porta o qui ja està als nostres carrers. Cal actuar. Hi ha una autèntica regressió en els valors d’una Europa oberta, acollidora i democràtica, ho veiem en l’auge de valors racistes i xenòfobs.
És una qüestió de justícia. De democràcia global i de drets humans. En un mon global calen regles i controls democràtics globals per promoure la pau al món i globalitzar els drets, perquè les guerres tenen interessos i la pobresa i la misèria té causes. Les persones no són mercaderies, són subjectes de dret. I les fronteres no poden impedir la mobilitat, la dificulten i la fan insegura; mercantilitzen la mobilitat i justifiquen el discurs xenòfob. Nosaltres mateixos quedem tancats dins d’aquests murs, que ens empobreixen perquè ens aïllen i ens allunyen dels “altres”. Neguen la riquesa de la diversitat i alimenten el rebuig.
No hi ha excusa. Ni per no actuar des dels governs. Ni per no sortir al carrer el dissabte 18F
