Per cada euro que s’inverteix en l’agricultura social a Catalunya, s’obté un retorn de 3 euros, segons l’estudi elaborat per l’Equip de Recerca en Agricultura Social, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha comptat amb el suport financer del programa RecerCaixa, impulsat per l’Obra Social «la Caixa» en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.
Com a agricultura social s’entén un ampli ventall d’actuacions relacionades amb la producció, la transformació i la comercialització de productes agroalimentaris. Aquestes activitats es relacionen amb la inserció i l’atenció sociosanitària a col·lectius en risc d’exclusió social.
Per arribar a les seves conclusions, l’equip liderat per Antoni Tulla, junt amb Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Laia Sendra, membres de l’Equip de Recerca en Agricultura Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (ERAS-UAB), ha analitzat el cas de deu entitats d’agricultura social: La Klosca (Mataró), Can Calopa de Dalt (Barcelona), Aprodisca Ambientals i Ecològics (Montblanc), Casa Dalmases (Cervera), Delícies del Berguedà (Cercs), L’Ortiga (Valldoreix, Sant Cugat del Vallès), RiuVerd (Solsona), Horts de Can Salas (Terrassa), Bolet Ben Fet (Sant Antoni de Vilamajor) i Sambucus (Manlleu).
El treball, fet amb rigor científic, es basa en la metodologia del Social Return on Investment. «analitzem diversos paràmetres, com són el directament econòmic, el social, l’ambiental», afirma Tulla. En cadascun d’aquests punts es valora no només els guanys directes que aporta el fet que hi hagi persones treballant en agricultura social, sinó el fet que gràcies a això les administracions públiques s’estalvien molts diners en suport directe a les persones afectades i l’entorn directe també se’n beneficia.
«Pensi que si es fa vinya i vi a Can Calopa a Collserola, el benefici no és només el directe, també n’hi ha d’ambiental, per exemple, prevenint incendis», aclareix Fulla.
La valoració de l’impacte social en les deu entitats analitzades s’acosta molt als 3 milions d’euros. Es tracta d’una xifra calculada d’acord amb l’activitat de l’any 2015.
Repartiment del retorn
Així, el 29% (837.453,9 €), correspon a guanys directes per a les persones usuàries i el seu entorn, principalment les seves famílies.
El 21% (609.192,4 €), per a l’Administració pública, la qual cosa suposa una reducció de la despesa pública i un retorn de gairebé la totalitat de les subvencions, ajuts i inversions destinades a aquestes entitats que combinen acció social i agricultura, que és de 665.885,6 euros.
El 20% (579.159,9 €), per a les persones gestores del projecte i l’equip tècnic, sobretot per la contribució d’aquestes entitats a la creació d’ocupació i l’adquisició d’habilitats en un sector especialment innovador.
El 26% (746.513,8 €), per al territori local, per la contribució al desenvolupament local, la gestió ambiental del territori i la recuperació d’espais agraris abandonats, principalment a l’espai periurbà.
Una altra de les conclusions que es desprèn de l’estudi és la forta embranzida que es dóna en la creació d’entitats d’Agricultura Social d’ençà de l’any 2008. A Catalunya hi ha actualment 161 entitats d’agricultura social, mentre que l’any 2014 n’hi havia 42.
«Els inicis d’aquest moviment cal buscar-los abans de la dècada dels 70 del segle passat», diu Tulla. El seu origen tenia a veure amb dos sectors, un relacionat amb l’Església i un altre amb els moviments d’humanització de la psiquiatria. Més tard, a partir de 1974 es produeixen fenòmens com la cooperativa l’Olivera o la Fageda, que tenen a veure amb moviments iniciats a Itàlia. «Entre el 1992, quan es va donar una crisi econòmica puntual i l’any 2008, la creació d’entitats d’agricultura social té a veure amb la col·laboració i l’impuls de les administracions, tant les estatals, les autonòmiques i especialment les locals», diu Fulla. A partir de 2008 es produeix una explosió d’iniciatives vinculades amb ONG, Cooperatives i també fundacions. Amb un altre caràcter hi ha també un nodrit grup d’actuacions relacionades amb Centres Especials de Treball, assegura l’investigador. En aquesta situació, que multiplica per quatre les organitzacions existents abans hi té va veure una resposta a la crisi i a la reducció dràstica de les ajudes.
Experiències reeixides
Tulla explica que un dels problemes que hi ha a l’hora d’avaluar el fenomen de l’agricultura social és la dispersió de les iniciatives. Hi ha una mica de tot, afirma, des de la promoció dels horts, que fa l’ortiga, de Sant Cugat, passant per l’experiència de dècades de l’Olivera, que ara produeix el vi de Barcelona a la finca Can Calopa, de Collserola, passant pel cas del ‘transatlàntic’ del sector: La Fageda, que produeix el 5% del iogurt que es consumeix a Catalunya i que dóna feina a moltes persones amb necessitat d’inserció de les comarques de prop d’Olot.
