Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Dies de festa per gaudir de la calor de la llar, rodejat de la colla —parents, amistats, coneguts— que ens empara del fred de l’hivern i de la cruesa dels temps. Difícil abstreure’s de la realitat d’una festa universal i planetària, preparada per organitzar el consum massiu i projectar una imatge de germanor i felicitat. Els dies previs a les festes proliferen àpats de comiat d’any per desitjar-nos pau i alegria, mentre, a corre-cuita, comprem objectes per satisfer la il·lusió dels propers.
Així obrim uns dies de parèntesi social. S’encenen els llums de festa al centre dels carrers i els aparadors llueixen els millors reclams, fet que provoca més foscor en la perifèria social, enllà, on no llueix, ni avui ni ahir, llum, color i esperança. Com si d’una contradicció es tractés, les festes més populars, les més alegres, les més celebrades, ens tanquen en una bombolla de seguretat i confort i ens aïllen del clima social en què vivim durant tot l’any.
Potser això no és ben bé així, ni tan cru ni tan cruel. Però per veure-ho cal extremar-ho, perquè aquests dies les contradiccions són encara més evidents. Podem parlar de desigualtats, de consum insostenible i de consolidació de valors retardataris. Entre tanta felicitat i alegria el millor és no obviar la realitat i poder celebrar les festes amb responsabilitat i compromís.
Aquests anys la desigualtat està creixent. Per les polítiques que s’apliquen per beneficiar-ne uns a costa d’altres, perquè una minoria és rica perquè una majoria és pobre. Aquests dies bona part de la societat volem mostrar-nos solidaris i participem activament i donem suport a ONG, entitats i associacions que actuen per fer arribar aliments, companyia, joguines, a les persones excloses de la “festa”. Però l’endemà tot seguirà igual. L’arrel del problema segueix viva, ja que són les polítiques el que cal canviar: reactivar l’economia i crear ocupació de qualitat, garantir les xarxes de protecció social i la provisió dels serveis públics, canviar les lleis d’estrangeria i acollir les persones refugiades, disposar d’un sistema fiscal just que redistribueixi la riquesa i eviti l’exclusió social, entre d’altres, són part de la solució integral.
Són dies de consum esbojarrat, com si festa i consum fossin indissociables. Com si creguéssim que les necessitats humanes només tenen corol·lari en la possessió material i com si aquesta no hagués de satisfer realment les necessitats humanes. Així, veiem com hi ha una rauxa irrefrenable per comprar i comprar, per consumir. Oblidem, però, que l’acte de consum és també un acte responsable amb el planeta i amb la humanitat. La consciència del canvi climàtic creix (malgrat els relatius i insuficients avenços de la cimera de París) i amb ella, la necessitat d’incorporar un nou paradigma de sostenibilitat en l’acció humana, sigui en la producció sigui en el consum. Però també creix la necessitat de ser responsable amb la producció amb drets i, per tant, traslladar al consum també el paradigma del treball digne o, el que és el mateix, refusar productes provinents d’espais d’explotació laboral i de treball sense drets.
Aquestes celebracions festives i els actes de consum poden reafirmar unes relacions socials més igualitàries, més tolerants, més laiques. O tot el contrari. De ben segur que en el terreny dels valors anem avançant. Però hi ha camí a recórrer en tots els camps. Un, on hi tenim possibilitat d’incidir per la càrrega de futur que incorpora, fa referència a la igualtat de gènere a través dels regals als infants. Encara avui veiem en les cases de joguines, els aparadors i els anuncis de televisió, la divisió sexual de les joguines, que acaba projectant uns valors que consoliden la diferenciació de gènere en termes culturals, que són a la base de les desigualtats existents en la societat i en el treball.
Tanmateix, però, benvingudes les festes! Si aconseguim que consum, compromís i responsabilitat vagin en paral·lel, tenim molta feina feta. En qualsevol cas no em puc estar de desitjar que tinguem bones festes i que continuem pressionant per posar les bases d’un món més igual, més lliure i més fraternal.