En un moment en què el sector de l’automòbil viu a l’Estat espanyol un moment dolç, a Catalunya sembla haver escatat una crisi sectorial. El setembre passat es van matricular a Espanya gairebé 70.000 cotxes, en el novè més consecutiu d’augments de vendes, que situa en el conjunt de l’any les vendes a prop del milió d’unitats.
El degoteig d’anuncis de tancaments o retallades en el sector auxiliar de l’automòbil té un nou nom: IPLEXTRIM. els treballadors d’aquesta empresa, de Barberà del Vallès, han començat una vaga, que es repetirà també els dies 23, 26, 28 i 30 d’octubre, segons UGT de Catalunya. IPLEXTRIM, es dedica a la transformació de plàstic per accessoris del sector de l’automòbil, va promoure un període de consultes amb la finalitat d’arribar a un acord per aplicar una rebaixa salarial a tota la plantilla. L’empresa volia fer una reducció de sous des d’un 8% fins a un 30%, cosa que suposava que tots els empleats passarien a cobrar per sota del què estipula el conveni de la Indústria Química (que s’aplica concretament en aquesta factoria).
Des de la UGT de Catalunya es recorda que IPLEXTRIM es va adjudicar la venta de la unitat productiva de l’antiga TRIMPLAST que estava en concurs de creditors. L’operació suposava el compromís de continuar amb l’activitat i a fer inversions, cosa que finalment no s’han produït. A més, la plantilla ja ha suportat diversos Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), acompanyats de congelacions i baixades salarials que han arribat fins a sumar un 18%. La gerència de l’actual societat és essencialment la mateixa que la de l’anterior societat. De fet l’adjudicació de la propietat va ser possible gràcies al suport que l’operació va rebre per part dels treballadors i les treballadores, diu el sindicat.
Fa tres dies es coneixia també l’anunci de tancament de la societat Autoliv de Granollers, que en cas de produir-se deixaria sense feina 290 operaris. Segueix també la crisi de Valeo, que produeix sistemes de climatització per a automòbils i té una plantilla que supera les 250 persones.
Empreses com Castellón Automotive CSA Windows Regulator i CSA Automotive de Ripollet van presentar també inicialment expedients de regulació d’Ocupació que implicaven l’acomiadament de la totalitat de les dues plantilles, 210 operaris, de les seves factories de Ripollet.
Johnson Control Eurosit, també del sector de components, va viure uns moments de gran tensió, el juliol passat, quan es va produir una vaga com a reacció a un anunci d’acomiadaments.
Falta una política sectorial activa
Jordi Carmona, és secretari nacional de la Federació del Metall Construcció i Afins (MCA) de la UGT de Catalunya. Considera que la situació que pateix del sector de les empreses auxiliars de l’automòbil i de components té a veure “amb la falta d’una política industrial de futur, tant a Catalunya com a Espanya”. En la seva opinió, la major part de les empreses de peces i components treballen per al mercat global i només percentatge menor també ho fan per a les dues grans constructores de cotxes que hi ha a Catalunya, “que van molt bé”, afegeix. Però, moltes de les empreses de components, afirma Carmona, formen part de multinacionals que apliquen lògiques diferents de la rendibilitat estricta de les plantes. No creu aquest sindicalista que els salaris a Espanya siguin el motiu dels tancaments ni tampoc ho sigui la preparació tècnica del personal. De fet, moltes deslocalitzacions van cap a països de l’antic taló d’acer. I entre les motivacions de l’emigració hi ha, a vegades la intenció de conquerir nous mercats, diu Carmona.
El dirigent de la UGT insisteix a considerar que la falta d’una política industrial a mig i llarg termini és el principal problema a resoldre. En relació amb la inversió necessària afirma que, “està demostrat que els diners que es donen a empreses industrials tenen un retorn que justifica i de vegades multiplica la xifra inicial, però és necessari tenir i un full de ruta com el té alemanya o França”, assegura.
Especialització i mercat global
Javier Pacheco és secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO. Caracteritza la situació de les empreses de parts i components dins d’un procés de reestructuració d’aquest sector. “L’especialització ha fet que algunes companyies hagin decidit externalitzar part de la seva producció”, afirma. Això implica que algunes de les peces de menor valor afegit hagin passat a fabricar-se en altres territoris i que les plantes amb més capacitat concentrin les peces amb més tecnologia.
En segon lloc, s’ha produït una concentració d’empreses del sector dels components que han anat a parar a multinacionals cada cop més potents. Aquesta situació ha fet que es produís una certa fagotització entre empreses.
Però, pel que fa referència al sector a Catalunya, Pacheco considera que “moltes de les notícies que s’han donat potser són el resultat de la casualitat”. Assegura en aquest sentit que mentre hi ha gran repercussió mediàtica amb processos de tancament o de reducció de personal de societats amb molta tradició a Catalunya, es produeixen també processos inversors que no reben l’atenció que seria normal obtenir.
El responsable de CCOO entén que si existís a Catalunya o també a Espanya una política industrial estructurada, es podria crear un vincle entre empreses noves que precisen personal expert i empreses que anuncien tancaments o reestructuració de personal que tenen aquests operaris sobradament preparats. I això no passa. Situacions com la produïda per l’escàndol dels motors de Volkswagen han obligat a prendre mesures.
Afirma Pacheco que a Catalunya no s’ha fet política industrial sectorial: “el govern de CiU va derogar la llei de política industrial del tripartit i la va substituir per la llei òmnibus”. A canvi va posar en marxa mesures dites d’empresa industrial, consistents a donar ajuts individuals que finalment, i en molts casos van afavorir amics i coneguts dels responsables polítics del moment.
