Tot i les declaracions de la patronal i dels sindicats majoritaris, i els pactes signats com l’Acord de Negociació Col·lectiva, la realitat és que els salaris segueixen sense créixer en termes generals. A més segueixen la pressió a la baixa en la negociació col·lectiva i els increments en els convenis disten dels acords signats com a orientacions de la negociació col·lectiva per a aquest any.
Però, repassem que està passant en la negociació col·lectiva. Hi ha empreses que tenen beneficis i pacten increments de 0,25%, com SEAT. En altres companyies, a través de convenis d’empresa, es pacten condicions inferiors al conveni sectorial, això passa a empreses proveïdores del sector de l’automòbil, de serveis, hostaleria, transport. I el que pot ser pitjor, la inaplicació salarial del conveni i així un llarg etcètera.
Com les Empreses de Treball Temporal (ETT) han de pagar el conveni de l’empresa usuària, ara ja no s’utilitzen tant. En canvi s’està abusant d’empreses de multiservei que paguen sous pràcticament iguals al Salari Mínim Interprofessional (SMI), que acaben rebaixant de manera dràstica els salaris de l’empresa principal.
A tot plegat s’afegeix el frau a la contractació, quan es fan contractes a temps parcial i es treballen jornades completes sense cotitzar el període de treball real, i fins i tot no es paguen els salaris.
En sectors que tenien salaris dignes, com les cimenteres, ens trobem amb congelacions salarials que es pretenen estendre per períodes de 28 anys i mantenir els salaris dels futurs treballadors per sota dels sous del 2010 i no recuperar-los fins al 2028.
Aquesta és una petita mostra de com s’estan fent les coses, i no van en la direcció correcta, tot i els creixements del Producte Interior Brut (PIB), la realitat salarial va a la baixa i la tendència i la pressió patronal segueix en la direcció de la devaluació salarial, cosa que té greus conseqüències socials entre altres el fet que tenir feina no assegura una renda per viure; que les cotitzacions socials tenen una tendència a la baixa amb greus conseqüències per a la tresoreria de la Seguretat Social.
Per agreujar la situació tenim un dels salaris mínims més baixos d’Europa (655,2 € mes) i cal que s’incrementi de manera substancial perquè tingui un efecte positiu per a la millora dels salaris en aquest país i que, a més, serveixi per dignificar el treball; aquesta mesura ha d’anar acompanyada amb els canvis en matèria de contractació que serveixin per atacar de manera decidida la precarietat laboral.
Per tant cal reconèixer que les coses no funcionen adequadament i cal que, atenent a la realitat, s’intenti corregir la situació i no ens confonem per la propaganda oficial, que s’omple la boca amb la necessitat d’increments de salaris quan després se signen convenis en contra d’aquestes declaracions, segons les dades de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius CCNCC. En aquest sentit, només el 20% dels convenis firmats fins al juny tenen increments de l’1,12%, cosa que significa una xifra molt baixa de convenis i salaris per sota del llindar fixat per l’Acord de Negociació Col·lectiva, cosa que no corregeix la tendència a la baixa de les rendes salarials al nostre país.
Des de la USOC proposem que l’administració catalana convoqui tots els interlocutors socials per fer una anàlisi de la negociació col·lectiva i adoptar les mesures per reorientar-la, i l’aplicació correcta dels convenis. Això ho hauria de fer la Inspecció de Treball, per atacar les bosses de precarietat, la cadena de subcontractació i l’incompliment dels convenis que al nostre país és cada vegada més freqüent i que cada vegada afecta un major nombre de treballadors i, també, tractar de corregir el salari mínim interprofessional i la seva millora a Catalunya amb mesures concretes.
