Pocs mesos abans d’iniciar-se les negociacions del conveni dels treballadors del Moll de l’Energia del Port de Barcelona, TEPSA (Terminales Portuarias SL), una de les principals empreses que opera al moll, ha acomiadat dos treballadors de la secció sindical de la CGT. Segons les mateixes paraules del sindicat en un comunicat, «en l’últim any la Direcció de Terminals Portuàries SL a Barcelona, de la mà de la nova incorporació a la Direcció del Sr. Ignasi Marí Gimeno, ha emprès una campanya de pressió, sancions i acomiadaments que està portant a una situació límit a la plantilla i que està generant un greu risc per a tots en matèria de seguretat». Així, aquests acomiadaments arriben també després d’una alta activitat sindical denunciant la sobrecàrrega i l’externalització de certs serveis al port.
Entenent que a banda de TEPSA qui és també responsable d’això és l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), els treballadors del conegut com a moll d’inflamables, així com altres companys que vulguin donar suport, estan convocats a les 10 hores de divendres 16 d’abril a les portes de l’APB, al World Trade Center, on exigiran una audiència. Javier Romero, delegat sindical de la CGT al comitè d’empresa de TEPSA, ens explica que ja han fet un escrit demanant una audiència, però per ara no han rebut resposta. «Mentre amb nosaltres no volen parlar, sí que ho fan amb l’empresa», denuncia. I explica que això passa per què «al final tenen una relació clientelar: TEPSA és concessionària del port de Barcelona i a l’APB li paga pels terrenys molts diners. Els hi donen màniga ampla». Des del sindicat apunten que l’APB té el poder per saber que passa dins les empreses que operen al port i que sí no fa controls, és perquè no vol. Cal recordar que l’Autoritat Portuària és un ens públic gestionat per Ports de l’Estat.
No és la primera vegada que es demana una audiència. Ja va passar l’any 2018 durant la vaga contra l’externalització i els acomiadaments del personal de manteniment. «Vam demanar audiència per parlar tot això, però no ens la van donar, aleshores ens van dir que si teníem problemes amb la seguretat que anéssim a inspecció de treball», explica Romero.
Aquestes afirmacions són molt greus atès que com s’especifica a la concessió de l’Autoritat Portuària, l’activitat de TEPSA és una activitat classificada com especialment perillosa. El Moll d’inflamables és el nom amb el qual es coneix la part del Port de Barcelona dedicada als vaixells que transporten líquids a granel: petroli, productes químics… Els operaris del moll s’encarreguen entre altres tasques de posicionar els bucs, connectar-los amb braços o mànegues flexibles i efectuar la càrrega o la descàrrega. Per un pacte guanyat durant les negociacions de l’anterior conveni, els treballadors de TEPSA no poden fer més de 12 hores de feina. No obstant això, hi ha treballadors a les ordres d’altres empreses que sobrepassen les 14 hores. Seria el cas dels treballadors de manteniment, que van ser externalitzats l’any 2018 després d’un seguit de mobilitzacions.
D’una rebaixa de sou a un ERO estatal
Les demandes actuals tenen a veure justament amb la fi de la precarització, externalització i sobrecàrrega de la plantilla, la reincorporació dels treballadors acomiadats i la fi de la repressió sindical. Però la història de l’estira-i-arronsa sindical dels treballadors amb TEPSA ve de lluny.
Els sindicalistes de la CGT situen el conflicte actual l’any 2013, quan la direcció del moment, apunten, «va començar a voler-se carregar el conveni laboral». Javier Romero ens explica que com a sector estratègic, la crisi econòmica del 2008 al Port va arribar 5 anys més tard. Va ser aleshores, el 2013, quan TEPSA va voler fer una inaplicació de conveni i rebaixar el salari dels seus treballadors un 20%, així com també prendre’ls-hi condicions com ara els tiquets restaurants. Aleshores, convocats també per CCOO, van fer una vaga que va durar tres dies. El resultatva ser aconseguir una rebaixa només del 5% del sou per poder a canvi no acomiadar a ningú.
Això passava l’any 2013 i l’agost de 2014 es presentava un ERO a nivell estatal. Terminales Portuarias S.L. opera a València, Tarragona, Bilbao i Barcelona. Aquest ERO afectava 40 persones, 19 d’elles a Barcelona. El sindicat va convocar una vaga indefinida que va durar 40 dies i, si bé no va aconseguir aturar l’ERO, va millorar molt les indemnitzacions dels acomiadats i es va reconèixer que aquests eren improcedents.
Comencen les externalitzacions
L’any 2018 va haver-hi una altra convocatòria de vaga per denunciar principalment la manca de seguretat, però també per respondre a les externalitzacions d’alguns serveis del Port. La CGT convocava aleshores una vaga per la readmissió de tres treballadors acomiadats, però també en protesta pels «processos de precarització i externalització». I és que com denunciaven, els contractes externs eren més precaris i alguns amb jornades que pujaven fins a les 15 hores.
Aquests serveis externalitzats serien per exemple el de manteniment i operatives de càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses per via ferroviària, el d’operatives d’envasat de pesticides, i el servei de vigilància de la seguretat que és un recurs preventiu. Per Romero, les condicions d’aquests treballadors són molt precàries: «els treballadors són competents, però treballen amb molta més pressió que la nostra perquè si es posen malalts, l’endemà ja ve un altre qualsevol que no sap amb què estem a enfrontar-se a feines molt perilloses com manipular productes cancerígens, corrosius o substàncies inflamables». Un altre problema que apunten és el fet que quan es realitzen simulacres aquests treballadors externs no participen: «no hi ha una coordinació entre empreses i hauria de ser-hi per seguretat perquè està havent-hi incidents per això, per falta de comunicació».
Una de les grans diferències entre formar part de TEPSA o ser treballador externalitzat és la quantitat d’hores treballades. Pel conveni, els treballadors de TEPSA no poden superar les 12 hores de feina seguides.
Una sobrecàrrega que perilla la seguretat
Així i tot, l’any 2019, TEPSA va fer una reestructuració tenint una activitat molt alta, però al·legant que no s’arribava a objectius. Això no significa que no hi hagués productivitat ni hi hagués pèrdues, vol dir que no s’aconseguia el què es volia. En fer la reestructuració, els treballadors van veure evident una sobrecàrrega de treball mitjançant hores extres i molta flexibilització d’horaris. Això, com denuncia la CGT, ha derivat en baixes, accidents i incidents. Davant d’això, expliquen, que l’empresa els hi va proposar negociar amb el comitè el descompte de 45 minuts de temps diari, fet que per Romero «amaga les hores extres».
Els dos acomiadats dels quals demanen ara la seva readmissió es van realitzar mentre la secció explicava aquestes manipulacions als treballadors. «Un dels acomiadats va ser delegat sindical justament de prevenció durant 4 anys i l’altre duia 35 anys treballant a l’empresa i és pare del conveni actual», explica Romero. El sindicat entén que els dos acomiadaments han estat molt simbòlics, «un per la seguretat i l’altre pel seu fort recorregut sindical i la seva inserció amb els companys». Els motius que els hi van transmetre per acomiadar-los són, al seu entendre, «absurds».
«Un d’ells va entrar a les 6 del matí a treballar i com no hi havia feina concreta a fer, va anar a la sala de descans. Diuen que el van trobar dormint, que no cola, el supervisor ha dit que sabien que estava allà esperant que sortís alguna cosa per donar-li feina, però igualment l’han acomiadat», expliquen. I és que segons com arribin les mercaderies, la feina al port té pujades i baixades de feina, i és en aquestes estones quan els treballadors van a les sales de descans. Acusat de posar en perill els companys i la terminal, el van acomiadar.
Com a altres feines, durant tota la pandèmia s’ha estat utilitzant alcohol per netejar les zones comunes. Mentre l’altre acomiadat movia les garrafes de 10 litres d’una banda a l’altra per evitar que estigués en una zona amb productes químics li van dir que estava robant. «Això no s’ho va creure ningú», diu Romero, «és una guerra bruta on ens diuen que si volen, ens poden fer fora».
Contra la precarietat i la inseguretat, Port en lluita
Davant aquesta situació, els treballadors del moll d’inflamables organitzats dins de la CGT criden a la mobilització i coordinació de tots els col·lectius del Moll d’Inflamables i de la Comunitat Portuària en general per aquest divendres 16 d’abril, a les 10 hores enfront del World Trade Center (Drassanes).
Allà denunciaran «la substitució del personal qualificat i amb llarga experiència per personal subcontractat, precaritzat i gairebé sense formació ni experiència», que l’empresa «persegueixi i acomiadi els treballadors que amb la seva activitat sindical han treballat durant anys per condicions més segures i preventives, implementant nombroses millores», i la sobrecàrrega de treball «a la cada vegada més reduïda plantilla, incrementant el risc d’accidents». A banda, demanaran la readmissió immediata dels treballadors acomiadats, un moviment que creuen que arriba per debilitar els treballadors abans d’una negociació del conveni que hauria de començar aquest novembre del 2021.
Tot això, en defensa d’unes condicions laborals dignes, però també per aturar totes aquestes problemàtiques que poden repercutir directament en un increment del risc d’accidents i podent afectar això no només a la mateixa plantilla sinó al conjunt de la comunitat portuària i a la població dels municipis pròxims al Port.
