El futur d’Incriyen, antiga Indox, està vist per sentència. En altres paraules, el desenllaç de la crisi empresarial està sobre la taula del jutge encarregat de la gestió concursal de la companyia. El veredicte és qüestió de dies. Mentrestant es couen alternatives al tancament implacable, segons han explicat fonts acostades a les negociacions.
Fa un mes el jutge responsable de la gestió concursal va instar expedient de tancament de l’empresa. Els gairebé 200 empleats, que feia un any que cobraven primer amb retard i més tard van deixar de fer-ho van iniciar les mobilitzacions amb l’interès de reflotar l’empresa.
A la fi, segons fonts coneixedores de les negociacions. Que han estat fetes contra-rellotge i amb una gran discreció, no n’ha sortit, de moment un acord que permeti el reflotament de la companyia. Els propietaris, el grup Ros Roca, han manifestat de forma reiterada que no tenen diners per salvar l’empresa, que es veu abocada a dos possibles desenllaços. El primer seria la venda directa a un grup interessat, i la segona el tancament i la possible compra dels actius per part d’un altre grup. Els treballadors sempre han defensat la primera alternativa que garantiria la continuïtat de part o de tota la plantilla en unes condicons com les que tenien.
Sobre la taula el jutge té, diverses alternatives, empreses que s’han interessat a invertir a Incriyen. Segons les fonts consultades, hi hauria tres possibles inversors, tots ells internacionals. Un seria de Qatar, el segon dels Estats Units i el tercer d’Itàlia.
Paral·lelament, la Generalitat mantindria l’oferta d’invertir amb fons públics en la societat amb seu a Tàrrega, a l’Urgell. L’esquema de l’operació del qual s’ha parlat és d’una empresa conjunta amb majoria privada, del 51% i la resta amb fons públics.
De fet, la base sobre la que es parla és el pla de viabilitat elaborat pels antics propietaris. Aquest document fixa com a imprescindible una inversió directa de 6 milions d’euros. D’aquests 2 milions serien una aportació d’urgència i la resta serien fons destinats al rellançament. El pla suposaria retornar a l’activitat que històricament va ser la realitzada per Indox, la construcció de dipòsits d’acer inoxidable per a camions que transportin productes químics.
La situació en aquests moments es complica perquè el comitè d’empresa d’Indox ha deixat clar que en els actuals termes no estan disposats a firmar l’ERO d’extinció de contractes. Això deixaria oberta, sigui quina sigui la decisió del jutge que s’encarrega de la gestió concursal, la possibilitat del recurs judicial i podria ser un fre als possibles compradors.
Entre els treballadors hi ha el temor que els futurs inversors vulguin que finalment l’empresa tanqui. L’operació seria a partir d’una nova societat, per exemple, la que es podria formar a partir d’un inversor extern i la Generalitat, i optar a comprar les instal·lacions i maquinària. Un cop superat aquest tràmit, la nova companyia podria contractar part del personal d’Indox, evidentment amb condicions salarials diferents de les actuals.
L’1 de maig serà, un cop més, escenari de la protesta dels treballadors de l’antiga Indox i dels de les comarques de Ponent. Els empleats de l’empresa de Tàrrega se senten cansats i decebuts. Són víctimes d’una situació doblement injusta. Han estat els més afectats per una crisi en la qual no han tingut res a veure i que han intentat combatre posant tota la seva bona voluntat. Es veuen com a bocs expiatoris d’una gestió empresarial en la qual no han tingut res a veure i que els hi pot fer perdre els llocs de treball i que els que siguin contractats de nou treballin en condicions molt més precàries.
