Aquest 8 de març, dia Internacional de les Dones, es constata una major consciència social de les dones i també dels homes, i una major capacitat de mobilització en defensa de la igualtat en drets de la dona i en la seva lluita per aconseguir aquests objectius. Però es posa en evidència que les lleis que s’han aprovat en els últims 10 anys no corregeixen les desigualtats amb la velocitat necessària i es veuen constantment frenades per fortes resistències d’alguns col·lectius.
En l’àmbit laboral la dona segueix ocupant de forma majoritària treballs poc qualificats, amb baixos salaris i amb una alta precarietat i es donen dificultats per a l’accés a l’ocupació, com es reflecteix amb una major taxa d’atur entre la població femenina. Això demostra que els plans d’igualtat no tenen efectes reals en l’àmbit laboral i que les empreses segueixen apostant per mantenir una desigualtat salarial per treballs d’igual valor, en la promoció de dones en càrrecs de direcció, en la contractació de dones que avui tenen alta ocupabilitat, per la formació adquirida, i en canvi no són contractades.
De la mateixa manera en relació a la llibertat sexual, la dona segueix sotmesa a un tracte vexatori davant les violacions, que es condemnen els agressors amb penes menys dures i se sotmet a les víctimes a un escrutini social de dubtes sobre el seu comportament, absolutament reprovable, i davant la violència de gènere continua havent-hi uns escassos resultats en la prevenció de la violència cap a les dones, on segueix donant-se assassinats, que s’haguessin pogut evitar amb mesures judicials i policials més eficaces.
Però aquest any i des de l’última vaga del 8 de març, que va tenir un important seguiment, s’ha incrementat la consciència social en la lluita contra les desigualtats, però, en canvi ha provocat una reacció en sectors conservadors que volen fer retrocedir els drets de la dona sota falses premisses que no se sustenten en la realitat, però que són utilitzades políticament per donar cos a una doctrina masclista que serveixi d’ideologia per contraposar a un avanç dels drets de la dona.
Però, aquesta situació, en relació a aconseguir una veritable igualtat en drets per les dones, és molt preocupant perquè voler resoldre-ho via decrets lleis, i aquest no és el millor camí per a consolidar avanços i es polititzen les solucions que poden tenir efectes de vaivens en la legislació que podrien provocar efectes molt negatius en l’estabilitat en els drets laborals, socials … de les dones.
