Fins fa relativament poc el moviment feminista no parava de preguntar-se si hi hauria vaga i qui la convocaria. Des de l’any 2018, quan es va convocar la primera, cada any més o menys sindicats han convocat una vaga feminista laboral, de consum i de cures pel 8 de març. I aquest any finalment també ha estat així. La notícia, no obstant, no arribava fins el passat 24 de febrer quan el Comitè confederal de la CGT de Catalunya decidia després d’escoltar al moviment feminista convocar vaga general de 24 hores pel dia 8 de març a tota Catalunya. També han confirmat convocatòria a Andalusia i Menorca.
Montse Sánchez, de la CGT, apunta que des del sindicat sempre han entès que “la convocatòria de vaga és un acompanyament al moviment feminista” i anar tard ha estat per estar pendents de què decidien. “Aquest any, venim arrossegant encara les conseqüències de la pandèmia”, apunta i justifica que “moltes companyes hem hagut d’abandonar molts espais i el moviment feminista ha arrancat més tard que altres anys”. Així, en saber què volien fer les assemblees convocades per Ca la Dona amb altres col·lectius i després de parlar-ho amb la comissió laboral, van decidir convocar-la. Si bé no volen parlar de la resta de sindicats, ja que “cadascú té els seus processos interns”, xoca el fet que siguin els únics de tota la Taula Sindical de Catalunya que convoquin. En l’última convocatòria de vaga també s’hi van sumar la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Sindillar i el Sindicat de Periodistes.
En aquest sentit, mentre part del moviment troba obvi que el 8 de març hi hagi vaga de manera fixa, altres creuen que caure en aquesta dinàmica és folkloritzar la jornada i perdre una jornada de sou, ja complicat donada la precarietat, sense fer calar el missatge ni aconseguir tan sols petites victòries. Aquesta és una de les preocupacions: saber si el fet de convocar d’una manera tan justa farà que menys persones la secundin o si la seguiran les mateixes de sempre, però no servirà per arribar més enllà. Sigui com sigui, des de la CGT creuen que la societat necessita “una jornada de lluita potent”. Una jornada que acabarà amb una manifestació a les 18 hores a plaça Universitat sota el lema ‘Contra les precarietats, les fronteres i les violències. Aquí estem les feministes!’. La manifestació seguirà fins a l’Arc de Triomf. L’any passat, a causa de la pandèmia, només es va poder celebrar una manifestació estàtica al passeig de Gràcia, que va aplegar 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana.
📢MANIFESTACIÓ 8M a les 18h a Plaça Universitat!
🟣Contra les precarietats, les fronteres i les violències, les feministes som aquí!!!🟣#8M2022 #8MAutoorganitzacioFeminista #8Momplimelscarrers #8mjuntesidiverses pic.twitter.com/7eyc1lsD38
— Ca la Dona (@caladona) February 25, 2022
En aquesta línia de precarietats, fronteres i violències es posicionen també des de la CGT. Així, mentre critiquen la ‘no-derogació de la reforma laboral’, també expliquen que com altres anys, es tracta d’una vaga general feminista que “situa en un primer pla les reivindicacions en contra de l’explotació patriarcal que milions de dones i gèneres dissidents patim pel simple fet de ser-ho”. Tot i així, i responent a la pregunta que ja anualment es dona, la convocatòria cridarà a la vaga al conjunt de les treballadores i treballadors de Catalunya, si bé el protagonisme radicarà en elles per viure-ho en primera persona. Des del sindicat també contextualitzen que la vaga arriba en un context complicat pels sectors més feminitzats que a la vegada són també els més essencials com ara el sector de l’educació, la sanitat, el comerç i les cures. Sectors que com les dades sostenen, la precarietat va en augment i també han estat focus d’impacte per la covid-19.
Encarna López, en nom de la comissió laboral, ha explicat que les dones representen el 39% de la força de treball i que continua havent-hi tant bretxa salarial com economia submergida o múltiples externalitzacions que pateixen els col·lectius més vulnerables que sempre estan feminitzats i racialitzats. Contra això, també denuncien la violència institucional i exigeixen pressupost real per combatre totes les violències: “masclistes, però també com amb la reforma laboral continuen validant la pobresa” o el fet que sense “derogar la llei d’estrangeria, seguirà havent discriminació”.
En aquest sentit, Norma Falconi, de Sindillar, explicava que des del sindicat estaran presents aquest 8 de març perquè cal sortir de nou al carrer: “el govern estatal ens té amagades i invisibilitzades… Fa dos anys ens va nomenar com essencials, però mai va convocar una regularització i la majoria de dones que treballen d’internes estan sense papers”, denuncia. També apunta que, les que els tenen, “tampoc tenen dret a atur ni estan incloses en la llei de riscos laborals”. “Aquesta reforma ens oblida de nou, ens relega i ens quedem sempre sent les últimes, les que som necessàries, però mal pagades, mal valorades i estigmatitzades”, deia. Igual que afirmaven des de la Plataforma de Serveis d’Atenció Domiciliària, que expliquen que a nivell estatal hi ha 125.000 treballadores al sector, el 89% de les quals són dones.
Un altre sector afectat i present durant la presentació de la vaga per part de la CGT va ser el de l’educació, Ingrid, professora de secundària i de la CGT, va aprofitar per detallar que aquest 8 de març volen començar un cicle de mobilitzacions i fer així una crida a tot el personal. “Som un sector plenament feminitzat i estem rebent tots els greuges dels governs i també atacs de la conselleria d’educació”, denuncia. I és que creu que darrerament els hi estan arribant “bombes constants de crítica al professorat”, a més d’arrossegar “més de 10 anys de retallades” i que estigui també “entrant la privatització també a l’escola pública a través dels concerts educatius que són el focus de la segregació escolar”. Un element del qual es parla molt aquests dies és l’avançament de l’inici del curs escolar. Ingrid considera que “s’ha venut com conciliació familiar quan realment és conciliació empresarial perquè existirà les famílies puguin anar a treballar”. “Les escoles no som un pàrquing”, conclou.
