Fa ja més de 15 mesos que els sindicats CCOO i UGT negocien amb el patronat i amb les administracions sobre els convenis laborals i l’estat del què és la major empresa pública de l’estat espanyol: Correos. A l’última reunió, cap dels dos sindicats hi va assistir. El motiu, segons ens expliquen Juani Cerezo, secretària general de Barcelona a Correos per CCOO, i Rubén Valdés, secretari general del Sector Postal de FeSP-UGT a Catalunya, que es va celebrar “una reunió del pla estratègic on volien desballestar correus i hi estem d’acord”. Així, avui, com tants altres dies i en el marc d’un seguit de mobilitzacions que us explicàvem aquí, s’han concentrat a l’Edifici de Correos per a reclamar per una banda a la Direcció de la companyia la fi del desballestament de la major empresa pública del país i, per l’altra al Govern, una definició clara del seu model postal públic.
Cerezo, de CCOO, apunta que s’està donant una transformació logística en el si de Correos que porta a una privatització a mitjà termini que acabarà desembocant en el desballestament que denuncien des de fa mesos. Com explica juntament amb Valdés, de la UGT, hi ha retallades de plantilla, no es cobreixen les baixes ni els permisos, la contractació és precària i a temps parcial i això provoca una sobrecàrrega dels treballadors i treballadores de Correos. A més, es suma també que s’està traspassant l’activitat a Correos exprés, una filial i per tant una empresa privada. Ara mateix dins l’empresa la matriu és Correos, però a poc a poc, denuncien, s’està traspassant tota l’activitat a la filial però també la governança. “Els directius de l’empresa de Correos són de Correos exprés i són ells els qui estan liderant el canvi…”, assenyala Cerezo. Un canvi per beneficiar una empresa “que no té gaire regulació i que té falsos autònoms”. I això, diuen: “no ho volem per la major empresa pública de l’estat”.
La trajectòria ja indica que la dedicació es veu inferior sabent que entre 2011 i 2021 s’han invertit en el servei fins a 400 milions d’euros menys, el què es traduirà en 92 milions d’euros anuals menys quan s’aprovi el pla de prestació del servei postal universal. A més, la llei de pressupostos generals de l’estat també contempla aportar 110 milions d’euros menys.
Ara culpen d’aquesta situació directament al president, qui és un càrrec polític al final assignat a dit, Juan Manuel Serrano. Diuen que el seu pla de desballestament del major servei públic de l’estat, té conseqüències per a la qualitat del servei, suposa una sobrecàrrega de treball i de l’augment del risc de sofrir accidents laborals. I és que si bé es troben utilitzant un conveni que hauria acabat el 2011 i encara no s’ha renovat, asseguren que tampoc aquest s’està complint. Cerezo explica que han hagut de “forçar el compliment de l’acord 2018-2020 amb denúncies a l’Audiència Nacional i a Inspecció de Treball”. De fet, denunciar a Inspecció de Treball és un camp que estan tocant prou pel tema de les condicions laborals dels locals per exemple o per la Covid-19.
Una altra manera de lluitar que han trobat és a través de la pressió i demanar iniciatives als partits polítics, als ajuntaments, a les diputacions o al Parlament de Catalunya. CCOO i UGT no entenen l’actitud passiva del govern davant el desballestament de l’operador públic i exigeixen així que ressituïn a Correos com a eix fonamental en el projecte de recuperació, transformació i modernització de l’estat, definint de forma clara el seu projecte de servei públic postal.
Ara mateix, algunes dades que expliquen aquest desballestament serien les referents a la retallada de plantilles o l’empitjorament de la seva qualitat. Hi ha un 36% de temporalitat i un 25% d’ocupació a temps parcial en general, i un 75% en la xarxa d’oficines. Només l’any 2020 ja es van perdre 3000 llocs de treball. Altres elements que sumen són per exemple l’abandonament dels serveis rurals suprimint llocs de repartiment en l’àmbit rural. Com expliquen Cerezo i Valdés, a les poblacions petites de l’entorn de Barcelona estan traslladant els carters a altres poblacions i es “carreguen el què és el carter de proximitat”. En aquest sentit per exemple els ajuntaments de Tiana o de Sant Esteve ses Rovires han aprovat mocions perquè el servei públic de Correos no marxés del poble. Valdés denfesa que a l’àmbit rural el servei públic és essencial: “fa que tots els ciutadans tinguin el mateix dret a un servei públic de correus de qualitat”. A més, com defensa Cerezo, el carter rural també té un aspecte social: “si tu tens un barri assignat i coneixes a un iaio que de cop no contesta i saps que ha de ser allà, doncs avises. I més ara en temps de pandèmia”.
I seguint amb aquesta línia, demanem la vacunació. “Ens van dir que érem essencials al minut 1 de la pandèmia i vam estar repartint sense guants, mascareta ni gel i ara resulta que no som essencials”, es queixen. Sobre això vam parlar en un reportatge en aquest diari quan Inspecció de Treball va admetre la denúncia sobre la falta de mesures i condicions laborals a Correos. Aleshores, els sindicats denunciaven falta d’elements de protecció davant d’una situació extraordinària per als treballadors que a banda d’haver de treballar en context pandèmia, per ordre de la Junta Electoral, a part de lliurar documentació, també havien de recollir vots emesos pels ciutadans que ho desitgessin així. Acusaven el director de Correus de despreocupar-se.
En conclusió, els sindicats no donen suport “a les polítiques que la direcció de Correos, amb el seu president Juan Manuel Serrano al capdavant, està implementant comportant un clar afebliment de l’empresa pública i preparant el terreny per a la seva futura privatització”. Així, diuen no al transvasament d’activitat a la filial Correos Express, no a l’externalització de serveis, no a la desamortització immobiliària a través de la cessió, regal o venda del patrimoni històric, no a la reducció de la xarxa postal, suprimint rurals, tancant centres i oficines, no a la retallada d’ocupació suprimint llocs i reduint contractació, no a la retallada d’ocupació i a l’empitjorament de la seva qualitat i no a la fallida econòmica de Correos “perquè el servei públic postal si funciona”.
