Els treballadors de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan mobilitzats. Des de 2009 que tenen el conveni caducat i des del 2010 sindicats i patronal estan a la taula de negociació. Davant la falta d’avenços els sindicats han dit prou.
Un grup de treballadors i delegats de la UGT de Catalunya s’han manifestat davant la seu de Movistar, al carrer de Fontanella de Barcelona, per fer palesa la seva protesta, aprofitant que la patronal celebrava un acte.
Contra el que es podria pensar el sector de les TIC no és aquell àmbit de futur per als operaris. Durant l’època de crisi s’ha precaritzat molt la feina, «la patronal es va aprofitar de la situació econòmica i no va tancar cap acord», explica Jordi Albert, responsable de negociació col·lectiva del sindicat d’oficines de la UGT,
El fet que no s’hagi renovat el conveni des de l’any 2009 ha fet que algunes categories professionals tinguin en les taules salarials sous inferiors al salari mínim, cosa que ha provocat que s’hagin de retocar aquestes llistes. Un altre efecte de la falta de renovació del conveni és que en el document oficial figuren algunes categories laborals totalment obsoletes, com la de perforador de fitxes.
Durant el 2017 s’ha negociat amb més intensitat el conveni. A la fi els treballadors s’han adonat que les propostes de les empreses tendien a mantenir o incrementar la precarietat. Per intentar donar una sortida a la fi s’ha decidit negociar un conveni de mínims.
En aquests moments es negocia al Servicio Interconfederal de Mediación i Arbitraje (SIMA), ja que el conveni és estatal, és incloure en el nou conveni una classificació nova i moderna i també un increment salarial per tres anys, ofert per la patronal, que seria del 2% per al 2017, del 2% per al 2018 i del 2% per al 2019. Però, la banda sindical exigeix un increment del 3% en cada un dels anys de vigència de l’acord.
El sector de les TIC i els enquestadors, que treballen en el conveni de consultores tenen en el conjunt de l’Estat un total 150.000 persones. D’aquesta xifra, Jordi Albert considera que Catalunya, per les seves característiques, pot donar feina aproximadament a la meitat.
«Tradicionalment, aquest és un sector que es mobilitza poc, perquè els seus treballadors tenen una alta qualificació professional, amb alt valor afegit, perquè molts tenen estudis universitaris, quan l’empresa no li dóna el que vol es busquen una altra feina i marxen», assegura Albert. En aquest sentit, aquest és un dels problemes amb els quals es troben els sindicats a l’hora d’organitzar els treballadors i mobilitzar-los. «La gent es pensa que vivim molt bé i ignora que aquest és un àmbit amb una gran precarietat» diu el portaveu sindical.
