Colau i Puigdemont acompanyen l’obertura del congrés del canvi tranquil de CCOO de Catalunya

El plenari del principal sindicat de Catalunya esdevé un cant a l'orgull de l'organització que afirma que haver dut el pes de l'oposició a les mesures imposades durant la crisi

Tomeu Ferrer
 
 
 
El plenari del principal sindicat de Catalunya esdevé un cant a l'orgull de l'organització que afirma que haver dut el pes de l'oposició a les mesures imposades durant la crisi

Ada Colau ha mostrat la necessària vinculació entre municipalisme i sindicalisme en els projectes de canvi   Foto: CCOO

L’onzè congrés de CCOO de Catalunya s’ha convertit en una cimera dels moviments socials i polítics de Catalunya. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i el president de la Generalitat, Joan Carles Puigdemont. Els dos han reconegut el paper del sindicalisme i del sindicat en l’enfrontament de la crisi i la defensa dels treballadors. Colau ressaltant la complicitat, mentre que Puigdemont ha usat un to més oficialista. L’amplitud de la representació és una mostra del consens entorn del paper del sindicat i del canvi tranquil entre el lideratge de Joan Carles Gallego i el que assumirà dimecres Javier Pacheco.

Joan Carles Gallego, secretari general sortint de CCOO ha aprofitat la seva intervenció en l’onzè congrés del sindicat per reivindicar el paper del sindicat durant la crisi. Ha glossat la primera actitud de resistència davant l’allau de les polítiques neoliberals i ha cridat a una reacció ofensiva per reconquerir drets perduts i ampliar llibertats sindicals i socials. El congrés ha d’afrontar els grans reptes de futur del sindicat, la lluita contra la precarietat, la paritat home dona i el seu paper en el procés nacional català.

L’alcaldessa Ada Colau, ha fet una intervenció trufada de crides a la complicitat amb l’auditori. La primera governant de Barcelona s’ha mostrat orgullosa de ser membre de la classe obrera, filla i neta d’emigrants i ha recordat les “lluites conjuntes” amb els sindicalistes des dels moviments socials.

En un discurs qualificat per alguns sindicalistes com a “presidencial”, Colau s’ha referit a la necessària solidaritat entre les persones. “no ens podem permetre una guerra de pobres contra pobres”, ha dit. Ha felicitat els estibadors “per la victòria contra l’intent liberalització que ha endegat el govern”. S’ha referit també diversos cops a la necessitat de construir organitzacions que treballin conjuntament cap a la construcció de “majories socials”. En aquest sentit ha considerat que els moviments sindical i municipalista han de ser aliats en el futur.

L’assemblea ha escoltat també amb respecte la intervenció del president de la Generalitat, que ha reconegut el paper del primer sindicat de Catalunya. Puigdemont ha dit que en els moments més decisius el govern de Catalunya ha tingut el sindicat al seu costat, i també que quan s’han produït discrepàncies CCOO no ha callat. El president ha reivindicat el dret al treball com una forma de defensa de la vida. En un gest significatiu el president de la Generalitat ha estat acompanyat per bona part del seu govern, tot i que plegats han marxat molt aviat perquè tenien una reunió l’executiu.

En la lectura del seu informe de gestió Gallego ha reivindicat l’acció del sindicat els últims quatre anys. Ha fet també una crida a mantenir la unitat d’acció amb organitzacions sindicals i socials. Segons ha remarcat, la divisió no ajuda a avançar. El sindicat, ha manifestat Gallego, va assumir en una primera etapa la dura tasca de frenar aquells aspectes més regressius, que aprofitant la crisi es van intentar imposar.

Gallego va explicar també que durant els anys més durs el sindicat ha hagut d’enfrontar-se a situacions dures amb els tancaments d’empreses o grans lluites per evitar deslocalitzacions industrials. En aquest sentit s’ha referit a situacions com les viscudes amb els processos de tancament de Valeo i Delphi, que han tingut desenllaços diferents, però que el sindicat ha afrontat amb la idea de mantenir no només els llocs de treball sinó també l’activitat industrial.

Gallego ha parlat de la sortida de la crisi, que ha vinculat no amb l’encert de les polítiques adoptades en l’àmbit local, espanyol o europeu, sinó “a partir d’elements exògens”, com la baixada del preu del cru o la política monetària. Precisament, en la nova situació el sindicat proposa recuperar la iniciativa social. És allò que CCOO en diu “anar a l’ofensiva”, i per això va plantejar la necessitat d’una organització viva i àgil, capaç de treballar amb moviments socials i altres sindicat i al mateix temps orgullosa dels seus orígens.

En el seu informe de gestió Gallego s’ha referit al procés de reorganització viscut per CCOO. També ha esmentat l’esforç per actualitzar l’estructura i l’actuació de l’organització obrera, amb l’Assemblea Sindical Oberta (ASO) com a mostra més evident. També ha reivindicat la transparència de l’organització amb la claredat del finalment com aspecte més cridaner.

Orgull d’organització

La intervenció de Gallego s’han fet en tot moment en clau d’orgull d’organització. El sindicat que ha dirigit ha recordat persones que han fet la seva història, des dels anteriors secretaris generals, José Luis López Bulla i Joan Coscubiela fins als advocats d’Atocha.

Un element repetit en les diverses intervencions ha estat el reconeixement a la tasca desenvolupada per Joan Carles Gallego durant els seus dos darrers mandats. En aquest punt és potser on s’han produït més coincidències. Des Colau a Puigdemont, de Maria Recuero, secretària general de la USOC a Camil Ros, secretari general de la UGT, passant pel màxim responsable de la Pimec, Josep González fins al directiu de Foment Joan Pujol, han admès la tasca del secretari general sortint, tant en els moments de coincidència com en moments de discrepància.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*