Cinquena jornada de vaga de Metro emmarcada en la desconfiança entre empresa i treballadors

La distància entre direcció i comitè s’ha eixamplat de nou després que fa dues setmanes s’haguessin produït acostaments

Tomeu Ferrer
 
 
 
El Metro de Barcelona és clau en la mobilitat de la zona metropolitana foto: UGT

El Metro de Barcelona és clau en la mobilitat a la zona metropolitana foto: UGT

Els treballadors de Metro de Barcelona encaren la cinquena jornada de vaga. També els usuaris s’enfronten amb una diada amb restriccions al principal servei de transport a la ciutat. L’aturada es produeix després que els avenços aconseguits hagin quedat tapats per les agressions patides dels treballadors del Metro.

Les aturades mantenen la mateixa estructura que en les jornades anteriors: dues hores per cada torn. Entre les 7 i les 9 del matí, circularan 4 de cada 10 trens de mitjana. Entre les 16 i les 18 hores es preveuen uns serveis mínims de 2 per cada 10 trens habituals. Finalment entre les 20,30 i la 22,30 els serveis essencials seran també del 20%.

La situació de les negociacions que fa una setmana estava relativament propera entre les posicions de l’empresa i dels treballadors s’ha tornat a separar.

Els elements que marquen la distància són a grans trets, l’augment salarial, la durada del conveni, la precarietat laboral i l’organització del treball.

Els treballadors voldrien que el conveni durés fins a final del 2018 i l’empresa voldria assegurar les condicions laborals un total de quatre anys.

L’empresa afirma que ha ofert un augment del 7% per a quatre anys, cosa que situa en una mitjana de l’1,4% per any. Aquesta valoració difereix si s’escola els treballadors que afirmen que l’oferta de la direcció només seria del 4,4% consolidat. Els treballadors plantegen un increment superior, tot i que no l’han fet públic, esgrimeixen els tres anys que fa que tenen els salaris congelats.

La direcció de Metro de Barcelona ha manifestat pública que voldria crear dos torns nous per tal de cobrir les necessitats d’ampliar el servei atès que tothom reconeix que en moments d’altra demanda no hi ha prou personal. La discrepància amb els treballadors és que aquests exigeixen les noves contractacions siguin fixes i l’empresa vol seguir utilitzant els mecanismes que la llei li permet, un eufemisme per parlar d’ocupacions temporals.

Hi ha aspectes que tenen poc a veure amb els continguts, són la desconfiança entre les dues parts. Així, un cop llegit el darrer comunicat de la direcció fonts del comitè d’empresa retreien la inconcreció de les propostes, cosa que faria molt difícil un acord, davant el perill que la redacció final fos diferent de les opinions fetes públiques per la direcció.

L’espurna de les agressions a treballadors, produïdes dilluns passat van separar les posicions de treballadors i direcció. Finalment la direcció va fer declaracions de solidaritat amb els empleats agredits, però ho va fer en un context d’enfrontament amb els treballadors i els seus representants.

Mentre s’arriba a un acord, les dues parts mantenen una guerra de desgast. Potser la direcció espera vèncer per cansament dels treballadors i el comitè d’empresa desgastar la direcció fins que aquesta s’avingui a concretar les seves propostes fruit d’un desgast polític de la direcció política que hi ha darrere de l’equip de gerència.

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*