Els sindicats CCOO, UGT i USOC van ser capdavanters a reclamar el canvi de nom de la plaça Antonio López. També van liderar la petició a l’ajuntament de Barcelona per al canvi de l’estàtua que presideix aquest lloc situat al capdavall de la Via Laietana.
De manera unitària es va reclamar el canvi del nom de la plaça el 7 de novembre de 2015 durant la celebració del dia mundial del treball digne. En aquella jornada es va reivindicar el canvi del nom de la plaça i la substitució de l’estàtua. Es considerava que seria més adient dedicar l’espai ciutadà a les víctimes de l’accident que va ocasionar la mort de 1.100 de persones a Dacca, la capital de Bangladesh, en el cas conegut com a Rana Plaza. Els afectats per la caiguda de la fàbrica vivien i treballaven en aquell indret en situació d’extrema precarietat.
Comissions Obreres recorda, en un comunicat, que fa 14 anys que de manera pionera va començar a reivindicar que es canviés el nom a la plaça entenent que un esclavista no es mereix tenir dedicada un lloc de tanta transcendència ciutadana.
En el mateix sentit, UGT de Catalunya informa: «El 7 d’octubre -Dia Mundial pel Treball Digne- de l’any 2010, el nostre sindicat ja va convocar una concentració a la plaça d’Antonio López per demanar la retirada de l’estàtua, i la vam cobrir simbòlicament». A més, afirmen, el llavors secretari general, Josep M. Àlvarez, i ja el exsecretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, van adreçar una carta a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, demanant el canvi de nom de la plaça i la retirada del monument.
Qui era Antonio López?
Antonio López, va ser cofundador del Banco Hispano Colonial, de la Companyia Transatlàntica de Vapor i de la Companyia General de Tabacs de les Filipines.
Molts comerciants d’origen espanyol i també català es van fer d’or practicant el que es deia el comerç triangular. Amb aquest nom es coneixia una ruta comercial. Sortia d’Europa, bàsicament d’Espanya o Portugal, França, Anglaterra o Holanda, amb manufactures i subministraments de tot tipus. Recalava a la costa occidental d’Àfrica: entre els rius Senegal i Congo, amb centre en la zona genèricament coneguda com a Guinea, on alguns productes (de vegades denominats quincalla: cascavells, comptes de colors, teles de baixa qualitat) podien servir per a l’intercanvi. El producte que allí es carregava eren esclaus negres, el comerç dels quals i el seu subministrament (contínues guerres) era incentivat per les elits i els comerciants locals. La següent escala eren les illes de les Antilles o la costa americana, on els esclaus i la major part de les mercaderies europees eren venuts, i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacau) i metalls preciosos de tornada a Europa.
El comerç triangular va anar minvant perquè països com Anglaterra, França o Holanda, van prohibir l’esclavatge. Això va deixar els comerciants espanyols i catalans gairebé amb el monopoli de la tracta de persones, fins que Espanya va prohibir definitivament l’esclavatge el 1.880, i 19 anys després perdia la Guerra de Cuba.
