Informació publicada aIniii
Des que a setembre passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) posés cap per avall el sistema d’interinitat espanyol i obrís la porta a indemnitzacions iguals per a temporals i indefinits, els tribunals han dictat ja almenys vint sentències en aquest sentit: en gairebé tots els casos els jutges espanyols assumeixen la doctrina europea i reconeixen a interins i temporals indemnitzacions de 20 dies per any treballat.
No obstant això, s’acosten centenars de casos. En els dos últims mesos, només el sindicat Comissions Obreres ha iniciat més de mil expedients d’interins i temporals per reclamar les seves indemnitzacions. Gairebé 16 al dia.
Van ser tres les sentències que fa dos mesos va fer públiques la justícia europea. En una d’elles declarava que el sistema espanyol d’indemnitzacions és discriminatori perquè diferència de forma injustificada a treballadors interins de temporals i indefinits.
Els efectes d’aquesta decisió eren clars per als interins que ocupen places de personal laboral en qualsevol Administració. Podien estendre també als treballadors temporals del sector privat i als interins que cobreixin una plaça de personal funcionari o estatutari, encara que amb més dubtes i incerteses.
Avui en dia, el balanç mostra que els tribunals espanyols han assumit la doctrina en el primer cas: estan reconeixent que els interins que cobreixen una plaça de personal laboral tenen dret a una indemnització de 20 dies per any quan el seu contracte acaba. És el cas de diverses sentències dels jutjats socials de Madrid, Ourense, Oviedo o Salamanca.
“En general estimen el plantejament que fa el TJUE”, confirma el secretari d’Organització de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Frederic Monell, que assenyala que la taxa de reposició zero de les administracions en els últims anys va fer que es fessin servir contractes temporals i d’interinitat per cobrir places que es necessitaven seguir mantenint.
A més, diverses sentències de tribunals superiors de justícia (País Basc, Madrid i Andalusia) confirmen el criteri d’indemnitzar amb 20 dies als interins. No obstant això, en un dels casos el TSJ andalús no ho va considerar així: en una sentència no va estimar la indemnització per a una treballadora que va pertànyer a l’empresa pública Tragsatec. CCOO ha recorregut i serà el Tribunal Suprem el que hagi de pronunciar-se.
El secretari d’Acció Sindical de la Federació de Serveis Públics de CCOO estatal, Raúl Olmos, explica que el debat jurídic se centra en dos aspectes: “Si a més dels interins es pot aplicar aquest criteri a altres tipus de contractes dins de les administracions, i si té aplicació horitzontal, és a dir, si val no només per a les administracions sinó també als contractes privats”.
Pel que fa al sector privat, hi ha almenys cinc sentències que també reconeixen una indemnització de vint dies en acabar el contracte. La justícia europea parlava en la seva sentència que els temporals que treballessin en un centre on hi hagués un “treballador fix comparable” (és a dir, que les seves condicions i activitat fos similar) tenien dret a una indemnització idèntica a la d’aquestes persones. No obstant això, un pronunciament del jutjat social d’Oviedo reconeix el dret a la indemnització de vint dies encara sense existir un treballador fix comparable.
Dubtes sobre la seva aplicació
Gairebé totes les sentències que es coneixen fins al moment corresponen a conflictes que van arribar als tribunals abans de conèixer la decisió del tribunal europeu, però que l’han incorporat al seu raonament o bé ho han analitzat d’ofici. Actualment, i després del pronunciament europeu, CCOO ha iniciat més de mil expedients que afecten tant al sector públic com al privat.
El que encara no ha resolt cap tribunal és què passa amb els interins que ocupen places de funcionaris o estatutaris. En aquests casos primer cal esgotar la via administrativa i després acudir al contenciós administratiu. Això farà que el procés sigui, en principi, més llarg. No obstant això, el tribunal del País Basc que va presentar una de les qüestions prejudicials que va donar lloc als pronunciaments europeus sí que ha de pronunciar-se sobre el seu cas i decidir si aquest treballador té dret a indemnització i quina és.
Fa unes setmanes el ministeri d’Ocupació va nomenar una comissió d’experts, suggerits per patronal i sindicats, perquè elaborin un document al respecte. Els experts hauran de fer les seves recomanacions sobre quines són les conseqüències de les sentències europees i com ha de ser la seva aplicació a Espanya. El grup de treball ja s’està reunint i pròximament presentarà les seves conclusions.
