Actualitat

Cacaolat: d’una boda a Budapest a Santa Coloma de Gramenet, passant per la CNT i Ruiz Mateos

La vaga indefinida declarada pel conjunt de sindicats presents a Cacaolat va tenir com una de les conseqüències l’inici d’un boicot de bars, botigues i consumidors individuals a la marca. La implicació de la ciutadania catalana amb el popular producte s’ha mostrat en diversos moments de la història del considerat primer batut de llet i cacau produït industrialment al món.

L’any 1931 Marc Viader, estava a Budapest, la capital d’Hongria, on havia anat convidat a un casament. Allà van servir un batut de llei i cacau. Viader era propietari de la Granja del mateix nom de Cardedeu i gerent de la indústria làctia Letona. El nou producte li va agradar i va decidir patentar-lo. Era 1933 i a Catalunya es vivien anys de gran optimisme històric.

Sembla que la primera idea de Marc i del seu fill Joan era aprofitar la llet desnatada, que era la que en aquell temps tenia menys valor, i barrejant-la amb cacau, sucre i un component que es manté en secret,  fer un producte de venda massiva.

Des de 1933 fins a la fi de la guerra civil l’empresa no va parar de créixer. Situada al carrer Pujades del Poble Nou de Barcelona va esdevenir part del paisatge ciutadà de Barcelona.

Tot i que la història oficial no ho esmenta, durant la Guerra Civil, Cacaolat i Letona van ser socialitzades. La fàbrica va ser confiscada i col·lectivitzada per un comitè obrer de la CNT. A partir de Letona SA es posà en marxa una experiència de gestió social i econòmica que va ser la Indústria Làctia Socialitzada, durant la mateixa guerra civil i fins a l’entrada de les tropes franquistes.

Fins a 1950 no es va reprendre la normalitat en la producció, perquè abans no es podia importar cacau.

Anys de tempestes

El 1971 El 1971 Clesa va adquirir Letona. La productora làctia va impulsar el consum de Cacaolat a Catalunya, País Valencià i Múrcia, alhora que va augmentar la publicitat per donar a conèixer el producte en les seves àrees de referència. El 2001 l’empresa va ser comprada per la italiana Parmalat, i el 2007 va passar a pertànyer al Grup Dhul, divisió d’alimentació del Grup Nova Rumasa, propietat de l’histriònic empresari, José María Ruiz Mateos.

A banda de la qualitat i la tradició del producte, Cacaolat va adquirir notorietat per la seva encertada publicitat. Tenia dues claus, a l’estiu es promocionava amb la frase: a l’estiu, Cacaolat gelat!  Mentre que a l’hivern l’eslogan era: a l’hiver cacaolat calent.

Per popularitzar el producte es va crear una mascota: el pepi, un nen què carrega una ampolla gegant. Amb variacions tipogràfiques aquesta imatge arriba fins als nostres dies.

Fent un salt en el temps,  a partir de 2011 Cacaolat viu moments convulsos. Nueva Rumasa enmig de la seva crisi estructural i després d’escindir-la de Clesa va intentar vendre l’empresa dos cops. Finalment, el Jutjat mercantil número 6 de Barcelona va posar la marca de nou en venda. Una aliança entre la catalana Damm i Cobega, empresa distribuïdora de Coca-Cola, es va fer amb la marca pagant per ella 130 milions d’euros. Durant l’impàs van ser els treballadors i la direcció sortint els que van mantenir dempeus l’empresa. I també els consumidors que van posar en marxa una campanya #SalvemCacaolat. Amb ella s’intentava vincular la companya amb un cert romanticisme local, tot i que qui va salvar efectivament Cacaolat va ser el consorci de grans societats catalanes que van aconseguir la seva propietat.

El fet que molts ciutadans se sentissin implicats en el salvament de Cacaolat pot explicar en part el ressò que durant la darrera vaga va tenir la crida a no consumir el producte en solidaritat amb els treballadors.

Els nous propietaris van traslladar la fàbrica des del Poble Nou fins a Santa Coloma, aprofitant les instal·lacions de la marca cervesera Damm. Allà s’ha concentrat el nucli dur de la producció. Tant és així, que sembla que la direcció, durant la vaga no es va veure amb cor de fabricar el producte en un altre lloc davant la malfiança que transcendís la fórmula a partir de la qual la família Viader va crear l’imperi dels batuts.