Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és necessari veure com la pandèmia de la Covid-19 està causant un fort impacte en la vida de les dones d’arreu del món. Segons el Parlament Europeu, el nombre de dones i nenes a escala mundial que es troben en estat de pobresa i exclusió social, augmentarà en 47 milions tot passant a un total de 435 milions.
Les repercussions de la pandèmia presenten aspectes i conseqüències de gènere que estan fent retrocedir els drets de les dones sense que els governs elaborin estratègies per pal·liar aquesta situació.
Les dones han estat les més exposades a la Covid, pel fet que els sectors més feminitzats, per la segregació del mercat laboral, són els més essencials. Veiem alguns exemples: el personal de neteja en establiments ha estat representat pel 86% de dones, el de cures, residències i gent gran pel 84%, personal de serveis socials 80%, professorat de primària, secundària i universitats 65%, personal sanitari i farmacèutic 70%, venda de productes bàsics 64%, personal de serveis postals 56%, i així podríem seguir. L’altra cara d’aquesta crisi la trobem en el sector del turisme, restauració, lleure… gairebé impossible de recuperar, ara per ara, a causa de la crisi sanitària. Sectors molt feminitzats que es troben en ERTO, molts d’ells a punt d’entrar en ERO. En aquests moments els ERTO afecten un 7,4 % més a les dones. L’impacte de la Covid-19 en l’àmbit laboral ha agreujat la situació de desigualtat i precarització que ja patien les dones.
Aquest 8 de març també volem denunciar la circumstància en què es troben les treballadores de la llar (el 90% són dones), que continuen treballant sense que els seus drets s’equiparin a la resta de treballs; cotitzacions a la Seguretat Social, en règim especial, i jornades que no els permetrà accedir a una jubilació digna. Elles són el suport de moltes dones que quan marxen a treballar, saben que aquestes treballadores tindran cura de les persones dependents, dels fills i filles i de les tasques de la llar. Hem de seguir lluitant per un treball de la llar just, digne i sempre, sempre amb contracte.
La pandèmia presenta aspectes i conseqüències de gènere que estan fent retrocedir els drets de les dones
Aquest 8 de març, hem de celebrar que el Govern de l’Estat va aprovar en plena pandèmia dues normes molt importants que desenvolupen la Llei d’Igualtat: el Reial Decret 901/2020 que regula els plans d’igualtat i el seu registre, i el Reial Decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre homes i dones. Aquests reials decrets, tot i que generen molts dubtes sobre la seva aplicació, contribuiran a aconseguir la igualtat en l’ocupació i esborrar la desigualtat salarial que existeix entre els homes i les dones. Els delegats i les delegades hem de treballar perquè en cap cas la pandèmia sigui una excusa per l’acompliment exhaustiu d’aquestes normes.
També, aquest mes de febrer s’ha aprovat el RD Llei 3/2021 pel qual s’adopten mesures per a la reducció de la bretxa salarial i altres matèries en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic. Aquest RDLL, entre altres coses, complementa les pensions retributives per a la reducció de la bretxa de gènere. A Catalunya el Govern de la Generalitat ha aprovat la Llei 17/2020 que modifica i introdueix millores en la Llei 5/2020, del dret de les dones a erradicar la violència de gènere.
L’impacte de la Covid-19 en l’àmbit laboral ha agreujat la situació de desigualtat i precarització que ja patien les dones
La pandèmia ha causat també una gran crisi de cures en tots els col·lectius: menors, majors i altres dependents. El Govern de l’Estat va aprovar el pla “MeCuida”, que s’ha anat prorrogant, però resulta insuficient per a les famílies, especialment per a les dones, que continuen suportant majoritàriament les tasques de cures. El dilema entre cuidar i treballar, o el teletreball forçós, ha empès de nou a moltes dones a reprendre les tasques de cures i de la llar sortint del mercat laboral o assumint la càrrega psicològica del “teletreball amb conciliació”.
Des de la USOC continuarem treballant per la igualtat en les empreses, a través de la negociació col·lectiva i la negociació de plans d’igualtat. No obstant això, és una tasca molt més àmplia, amb més actors: considerem necessari un pla d’emergència per a la igualtat al nostre país. Aquest pla ha de passar per la plena inclusió, sense condicionants, de les dones en el mercat laboral; per la disminució de la bretxa salarial per a fomentar la seva independència econòmica; per una educació de nenes i nens sense estereotips de gènere; i per erradicar la violència masclista i l’assetjament en xarxes. Tot allò que no ens dugui a aconseguir la igualtat efectiva, des de la USOC direm: AIXÍ, NO!
Així, no! Per això, és necessari que totes aquestes mesures es tradueixin en una vida laboral que permeti que les dones surtin de la pobresa i ser independents, que disminueixi el risc de caure en exclusió social i que no es retrocedeixi en drets. Aquest és el nostre pla.
