Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Sant Cugat és un pessebre vivent i nosaltres som els pagesos del pessebre, hi col·laborem”, diu Ignasi Solà, cooperativista de l’Ortiga, amb una certa resignació davant l’administració pública. Les dificultats per assegurar que el contracte públic que tenen per les terres de Can Monmany (Valldoreix) es pugui allargar 10 anys més i garantir així la viabilitat de les noves plantacions de secà és una d’aquelles gotes que està a punt de fer vessar el got.
L’accés a les terres és un dels grans reptes de la pagesia local ja que la plana i les poques zones humides s’han reservat per a desenvolupaments urbanístics, de manera que els pagesos acaben fent una agricultura de muntanya menys rendible i molt més complicada. Això empeny alguns productors de Collserola a haver-se de buscar la vida més enllà i cercar espai a iniciatives com el parc agrari de Sabadell.
“Sembla que tot avança cap a una agroindústria d’integració vertical com la que planteja Ametller Origen”
L’Ortiga va aconseguir el contracte per les terres després de demanar-ne la regularització i superar la licitació, que preveu una possible pròrroga de 10 anys que no tenen garantida. “Tothom juga al mareig i no volen comprometre Can Monmany 25 anys”, explica, “sembla que tot avança cap a una agroindústria d’integració vertical com la que planteja Ametller Origen així que, si aquest és el camí, l’administració hauria de posar-se a dintre perquè això no acabi amb els petits productors”.
No és una referència casual. Per a Solà, l’empresa catalana és el clar exemple d’un capitalisme que “es fica la pagesia a la panxa” i la fa perillar. La contradicció es fa palesa cada 15 dies a la plaça de Sant Pere. Mentre un mercat en crisi ha acabat optant per incorporar un Ametller Origen com a salvavides de la concessió, el mercat de pagès organitzat per l’Ateneu acull diversos productors agroecològics que, amb la crisi dels mercats i la dificultat d’accés, opten per un model de mercats al carrer.
Mercat de Pagès a la plaça de Sant Pere | Arxiu – Jordi Pascual Mollá
“Els productors agroecològics aposten pel repartiment de cistelles i pel mercat de pagès, que en el nostre cas té molt bona acollida perquè hi ha clients fixes que sostenen el mercat i també persones de pas que compren puntualment”, explica Montse Valderrama, de l’EcoAteneu, la línia de l’Ateneu encarregada dels mercats de pagès, “és una bona manera perquè qui ven el producte és qui l’ha conreat”. Els pagesos que acudeixen a aquests mercats fan parades a més d’un poble de manera que la seva clientela no és com la de les parades d’un mercat municipal sinó que està distribuïda per diversos municipis.
“Amb l’arribada de grans superfícies a molts mercats, els petits productors difícilment hi tenen accés”
“Amb l’arribada de grans superfícies a molts mercats, els petits productors difícilment hi tenen accés”, argumenta Àngels Cardona, membre de la Xarxa de Consum Solidari, que amb l’Ateneu organitza el Mercat de Pagès de Mira-sol, actualment amb nou parades, “tampoc recullen el neguit dels productors que volen fer venda directa tot i que potser el model de repartiment de cistelles es podria incloure als mercats”. Hores d’ara les cooperatives agroecològiques fan venda directa o mitjançant grups de consum com el Cabàs o la Civada.
El Mercat de Pagès de Mira-sol es va crear per garantir la venda directa de temporada i de proximitat. Ser els pregoners de la Festa Major del barri del 2023 els va suposar una visibilitat extra que els ha permès consolidar el mercat i les activitats de sensibilització sobre alimentació que es fan en paral·lel: “Hem d’acostumar-nos a menjar del que produïm el més a prop possible i que les veïnes en siguin part perquè venir al mercat sigui fer plaça”.
Anna Correro, membre de la cooperativa Arran de Terra, que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària, constata que la majoria de productors opten per les cistelles o els mercats de pagès per davant dels mercats municipals perquè el model de concessions a llarg termini no respon a les necessitats de la venda directa. “Són estructures que necessiten renovar el funcionament”, argumenta, “quan no són rendibles, entren les grans superfícies”. “Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi”, considera Solà.
“Crec que la fórmula de compaginar un pol d’atracció amb les parades és viable i, per tant, estem condemnats a entendre’ns”
La regidora de Promoció de la Ciutat, Esther Madrona (ERC), no creu que hi hagi una contradicció entre la promoció de l’agroecologia, la vitalitat dels mercats i l’arribada dels supermercats a aquests equipaments públics. “Crec que la fórmula de compaginar un pol d’atracció amb les parades és viable i, per tant, estem condemnats a entendre’ns”, explica, tot dient que preveuen fomentar algunes fires agroecològiques puntuals que es puguin complementar amb els mercats municipals.
“L’objectiu dels mercats era la venda de producte fresc i el dinamisme comercial, que tot i mantenir-se, ho fa amb una població molt envellida”, argumenta Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària, una entitat que ha impulsat la campanya Els mercats es moren per demanar que es recuperi el control públic i esdevinguin el centre de les polítiques alimentàries del municipi, “és un model dels anys 60-70 que comença a competir amb supermercats i que ha acabat avançant cap a la privatització amb el tancament de parades, la instal·lació de supermercats i la conversió en gurmets”.
Però per a Justícia Alimentària hi ha un marge per recuperar el vincle amb el territori amb experiències com la del mercat municipal de Bergara (Guipúscoa, País Basc), on, de la mà de la cooperativa Bagara Herrigintza, han revitalitzat l’espai prioritzant el sector primari i els productes quilòmetre zero. Incorpora la botiga de productes locals i una cuina comunitària. És una decisió que es va prendre arran de la crisi del mercat d’abastos. “Tothom ha tornat al mercat perquè és producte local i també es dona informació sobre com cuinar”, argumenta Guzmán.
“Cal un marc legal que permeti revertir les concessions”
El director de Justícia Alimentària explica que no hi ha una via única ja que es poden fer parades de la pagesia, un supermercat cooperatiu amb els seus productes, un obrador comú… Però tot plegat depèn de la voluntat política mitjançant la definició del projecte i les clàusules de les licitacions. “Cal un marc legal que permeti revertir les concessions o, si més no, quan acabin les concessions replantejar el model amb una mirada diferent que passa també per la política fiscal”, argumenta Guzmán, “però trobem administracions que volen evitar problemes i no s’atreveixen a fer clàusules o acaben optant per un gran operador privat”.
Tornem, doncs, a la mateixa voluntat política de què parla Solà des de l’Ortiga: la que ha de permetre reconvertir MercaVallès i MercaBarna perquè no acabin sent estructures públiques obsoletes, accedir als mercats, a ajuts per aixecar marges i a les pròpies terres: “Però la imatge és clara. Des del dia que vam accedir a Can Monmany, el rellotge de la masia marca un quart de 12. No han pogut resoldre ni això”.
Ametller Origen no ha respost a la petició d’aquest mitjà per participar en aquest especial sobre mercats municipals.
