Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sindicat CCOO de Catalunya presentava el passat divendres “una campanya per denunciar l’incompliment del protocol de prevenció i actuació en matèria d’assetjament sexual quan és obligatori des de fa quinze anys. Les empreses que no l’apliquen són còmplices de la violència masclista”. Fins al moment s’han presentat vint-i-quatre denúncies de diversos sectors: hostaleria, neteja, comerç, tic, residències de la tercera edat, bugaderies i una de l’administració pública i afecten a un total de 6500 persones treballadores. Tot i que fins al moment no han fet públic el llistat d’empreses afectades, ja que volen fer “un procés de negociació prèvia per a reconduir-ho”.
La campanya es va presentar després d’una marxa des de la seu de CCOO fins a Inspecció de Treball, en el marc del 25N i amb la voluntat de reivindicar “la importància dels protocols de prevenció i d’actuació en matèria d’assetjament sexual”. La manifestació va acollir unes cent persones on es van sentir proclames com “no a l’assetjador”, “contra les violències sexuals, lluita sindical” o “visca la lluita feminista”.
Des del sindicat adverteixen que tenir un pla contra l’assetjament sexual és obligatori des de fa quinze anys. “La Llei d’Igualtat del 2007 en l’article 48 fa obligatori tenir pla d’igualtat i afegir la participació de la representació sindical”, afirma Cristina Torre, secretaria d’Acció Sindical, tot i que moltes empreses “s’excusen en el desconeixement de la normativa”, afegeix Mentxu Gutiérrez, secretària Dones i Polítiques LGTBI+. Per al sindicat la prioritat és “agilitzar les inspeccions a les empreses amb la voluntat de protegir a les dones” perquè “no volem que s’acabi amb una sanció, volem protocols , comunicació i divulgació”.
A més, la Llei Orgànica de Llibertat Sexual diu textualment que “les empreses hauran de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual a la feina, incidint especialment a l’assetjament sexual, inclosos els comentaris a l’àmbit digital. Amb aquesta finalitat es podran establir mesures que hauran de negociar-se amb els representants dels treballadors, tal com són l’elaboració i la difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives o accions de formació”.
Un cop acabada la marxa, Mentxu Gutiérrez i Cristina Torre es van reunir amb Enric Vinaixa i Bonet, secretari de Treball de la Generalitat i la M. Luz Bataller Cifuentes, directora general de la Inspecció de Treball, els quals es van “comprometre amb la lluita per l’erradicació de les violències vers les dones al món del treball i a impulsar eines que ajudin als agents socials al desplegament dels protocols, especialment en empreses petites on els recursos són més limitats”.
