L’informe ‘Situació laboral de la població estrangera a Catalunya. Informe desembre 2021. La població marroquina’ posa de manifest com la pèrdua d’ocupació i l’increment de l’atur són més intensos en la població estrangera i, dins d’aquesta, ho són molt més en el cas de la població marroquina. La temporalitat i la parcialitat també són superiors en la població estrangera, i encara ho són més en el cas de la població marroquina. Sense desgranar-los un a un, l’informe, realitzat en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recerca Sindicals i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, també assenyala que tots els indicadors estructurals són pitjors en el col·lectiu marroquí i molt pitjors en les dones marroquines.
El document fa referència a les dades sobre la presència de persones estrangeres a Catalunya i la seva situació en el mercat de treball en finalitzar l’any 2020. Incorpora una part de tipus monogràfic centrada, en aquesta ocasió, en la població d’origen marroquí i una part d’anàlisi qualitativa a partir de l’anàlisi dels resultats d’un grup de discussió de persones expertes per tal d’obtenir un coneixement més enllà de les dades estadístiques.
Pandèmia és crisi encara més per la població estrangera
La situació laboral de la població estrangera durant l’any 2020 ve marcada pels efectes de la crisi sanitària. Les conclusions del text mostren que el 2020 va ser un any de pèrdua d’ocupació i increment de l’atur que va afectar més la població estrangera, sobretot l’extracomunitària i, especialment, la població marroquina. Mentre que la població estrangera de 16 anys i més encara ha crescut respecte de l’any anterior, també la població activa, especialment en el cas de la població extracomunitària, el col·lectiu marroquí es mostra més sensible als efectes de la crisi i ja ha començat a retrocedir.
Com analitza el text, la pèrdua d’ocupació i l’increment de l’atur., però també la temporalitat i la parcialitat són més intensos en la població estrangera i, dins d’aquesta, ho són molt més en el cas de la població marroquina. És destacable el fet que dins el col·lectiu marroquí, són les dones qui pitjors indicadors estructurals mostren. Així, n relació amb les diferències de gènere, l’informe destaca que en el col·lectiu marroquí el percentatge de dones és inferior al de la resta de la població estrangera. De fet, la taxa d’activitat de les dones marroquines és molt més baixa que la de la resta de les dones, tant estrangeres com espanyoles. Això significa, per una banda, que l’interès en la incorporació al mercat de treball és clarament menor. I, per altra banda, que les que sí que hi tenen interès es troben amb moltes dificultats per aconseguir-ho en vista de la seva molt baixa taxa d’ocupació.
El text també diu que la població d’origen marroquí nacionalitzada espanyola està en millor situació que la que no està nacionalitzada, però que, així i tot, les seves dades són pitjors que les de la resta de la població.
Precarietat més elevada
Atur, baixa ocupació, temporalitat i parcialitat i treball irregular acompanyen a gran part de la població estrangera a Catalunya. Si bé la taxa de temporalitat total (19,8%) es redueix lleugerament respecte del mateix trimestre de l’any anterior (21,2%), aquesta reducció és conseqüència de la major pèrdua de llocs de treball temporals que de llocs de treball indefinits. En aquest cas, la baixada ha estat similar en la població espanyola i en la població estrangera i és justament per això que les diferències en la temporalitat entre ambdós col·lectius es mantenen dins la seva diferència. La població estrangera presenta una taxa molt més elevada, en concret, un 31,4%, prop de 14 punts per sobre de la de les persones assalariades de nacionalitat espanyola (17,8%).
Pel que fa al treball a temps parcial, el 17,2% de la població ocupada estrangera treballa a jornada parcial, un percentatge superior en més de 3 punts percentuals al que presenta la població de nacionalitat espanyola. El text destaca que el 63,6% d’aquesta població estrangera que treballa a temps parcial vol treballar a temps complet, però no troba feina. La taxa de parcialitat involuntària de la població de nacionalitat espanyola és del 49,6%. La comparació per sexes mostra que la taxa de parcialitat és molt superior en les dones que en els homes, tant en el col·lectiu de nacionalitat espanyola com en el de nacionalitat. En el primer cas, la parcialitat involuntària en els homes de nacionalitat és de 7,9% i en les dones d’un 20,2%. En el cas de ser de nacionalitat estrangera, els percentatges es mouen d’un 6,4% per ells a un 30% per elles. Així, l’estudi diu que malgrat que la nacionalitat és un factor que hi incideix, la parcialitat té més a veure amb el sexe que amb la nacionalitat.
Un altre element que analitza l’informe és la irregularitat laboral. Valora que en un context de crisi, entre finals del 2008 i el 2014, la reducció general de llocs de treball va afectar més la població ocupada, la qual es redueix en una proporció superior a la proporció en què ho fa l’afiliació a la Seguretat Social. I assegura que com a conseqüència d’això, la irregularitat es redueix. Més endavant, segueix, amb l’inici de la recuperació econòmica, el 2015 comencen a créixer la població ocupada i l’afiliació a la Seguretat Social, però la segona ho fa a un ritme superior a la primera. El resultat és que, malgrat el canvi de cicle econòmic, el treball irregular continua reduint-se. El 2019, però, l’ocupació creix més que l’afiliació a la Seguretat Social, de manera que les dades mostren un 2% de població estrangera ocupada sense contracte laboral. En arribar el 2020 i la pèrdua d’ocupació, les dades d’afiliació a la Seguretat Social mostren una reducció superior a la de l’ocupació. Dedueix així l’informe que, com les conseqüències de la crisi sanitària afecten tant l’afiliació com la població ocupada, es manté el percentatge de treball sense contracte en la població estrangera extracomunitària de l’any anterior.
Lluitar contra les discriminacions per canviar el marc laboral
L’informe compta amb una part qualitativa feta a partir d’entrevistes. Així, explica que el model tradicional d’arribada de la població marroquina, primer els homes i després les dones per mitjà del reagrupament familiar, es manté, tot i que s’observa una transformació d’aquest patró migratori, amb l’arribada, cada cop més freqüent, de dones soles. Al mateix temps, també detecta una reducció de l’edat mitjana de les persones que arriben sumada a una voluntat de permanència al país, mentre que asseguren que anys enrere hi havia voluntat de retorn. El canvi, extreuen de les entrevistes, es vincula a “la greu situació social, econòmica i política del Marroc”.
Pel que fa a la inserció laboral, els principals sectors on s’insereix laboralment la població són els productius, com ara la construcció, el comerç o la indústria manufacturera, on s’ocupa la majoria de la població marroquina, especialment els homes, i es posa de manifest l’elevada irregularitat i parcialitat d’aquestes ocupacions, fet que, com assegura el text, “comporta uns elevats nivells de precarietat i sobreexplotació, especialment en el cas de les dones”.
Per explicar part d’això, el text considera que “la menor taxa d’activitat que afecta les dones marroquines està vinculada a la cultura patriarcal d’origen i que conforma uns rols de gènere molt marcats”. Aquest fet, asseguren, dificulta l’accés de les dones al món del treball, “que sí que es fa a partir del moment en què els fills i filles s’incorporen al sistema educatiu o adopta la forma de treballs esporàdics per ajudar l’economia familiar”. Tot i això, l’informe també esmenta que aquest control social s’està afeblint, especialment entre el jovent nascut al país, cosa que provoca conflictes amb les famílies.
Per acabar l’anàlisi qualitatiu, l’informe planteja que les situacions de major temporalitat, parcialitat no volguda i ocupació en llocs de baixa qualificació, així com una taxa d’atur elevada, que afecten el col·lectiu estan vinculades a cinc factors. El primer, un baix nivell d’estudis del col·lectiu seguit del desconeixement de les llengües cooficials a
Catalunya, que afecta més les dones. En tercer lloc, assenyalen la discriminació social, institucional i empresarial per motius vinculats a l’origen, la religió, la cultura o la vestimenta. Apunten, com també denuncien associacions com SOS Racisme, que aquesta discriminació estén la seva influència més enllà de l’àmbit estrictament laboral i afecta altres qüestions de la vida quotidiana, com ara el lloguer de pisos o les identificacions policials per perfil ètnic. Un altre factor és el desconeixement dels seus drets laborals i la manera com exercir-los, a la qual cosa afegeixen “la poca cultura sindical o, fins i tot, la desconfiança davant dels sindicats”. Per últim, parlen dels efectes de la normativa d’estrangeria, que dificulta l’accés a la regularitat i el manteniment de les autoritzacions de residència i treball, cosa que els fa acceptar “condicions no tolerables des del punt de la legislació laboral”.
Les solucions dins el mercat laboral per aquestes dones, segons el sindicat, passen per millorar l’actuació de la Inspecció de Treball per controlar el treball submergit i l’explotació laboral; dur a terme un acostament per part del sindicat que es concreti en un increment dels representants sindicals d’aquest origen per facilitar vincles de confiança; aplicar canvis en la llei d’estrangeria per flexibilitzar els requisits d’accés i manteniment de la regularitat administrativa; fer pedagogia dels drets laborals a escala municipal per mitjà dels instruments que ofereix la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya; i desenvolupar polítiques per combatre les discriminacions i lluitar per la igualtat efectiva de drets i oportunitats.
