Durant el matí del 8 de març la UGT va aprofitar per dur a terme l’Assemblea general “Perquè el 8-M no s’atura mai”. En l’acte es va presentar l’informe “Dones i mercat laboral” que ha elaborat la Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya. El document exposa 10 punts a millorar en la situació laboral de les dones a Catalunya. “Punts importants com la manca de figures femenines en alts càrrecs encara a les empreses, i també sobre l’impacte de la temporalitat i la inestabilitat laboral que pateixen cada dia les dones”, expliquen. I és que només per començar la llista de situacions en risc, ara mateix es pot constatar que les dones tenen més dificultats per accedir al mercat laboral: el 57,31% de les persones en situació d’atur són dones.
Paral·lelament, el sindicat va aprofitar la trobada per presentar també la guia “Igualtat, també en el llenguatge”. Amb aquesta guia, la UGT de Catalunya explica que vol promoure l’ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista entre els representants sindicals. Amb aquest objectiu, a banda de la guia, el sindicat també ofereix recursos per promoure la igualtat i la inclusió també en el llenguatge i la comunicació.
El 80,82% de les dones ocupades ho estan en tan sols quatre dels nou tipus d’ocupacions
El gener de 2022, a Catalunya hi havia 371.802 persones aturades, de les quals 210.872 eren dones. És a dir, hi ha un 56,72% de dones més que d’homes en situació d’atur. A més, a banda de més atur, també en les dones és més present la temporalitat laboral. Aquesta inestabilitat, amb el fet que les dones pateixin més que els homes l’atur de llarga durada, trenca moltes perspectives d’accedir al mercat laboral. De fet, l’informe afirma que mentre que quasi el 54% dels homes porten tres o més anys en l’ocupació actual, només el 46% de les dones es troben en la mateixa situació amb dades del quart trimestre de 2021. Aquesta temporalitat i inestabilitat s’evidencia en el fet que més de la meitat de persones amb onze mesos o menys en la seva ocupació actual són dones. També cal destacar i així ho fan que amb data del gener de 2022, el 67,87% de les dones de 45 i més anys porten més d’un any en situació d’atur, quasi nou punts més que els homes amb la mateixa edat (59,19%).
Un altre dels eixos que tracta l’informe és que la configuració del mercat laboral i la divisió sexual del treball “dificulten la participació de la dona en el treball productiu, especialment en el tram d’edat en el qual a la dona, a més, també se la fa responsable principal de les tasques reproductives”. En aquest sentit, l’informe afirma que la inactivitat no és una situació que afecti per igual dones i homes i evidencia que encara no s’ha iniciat el pas cap a la conciliació laboral i familiar. Les dades mostren que existeix una segregació ocupacional entre les activitats remunerades, amb més dedicació per part dels homes, i una segregació vertical en les no remunerades, en què la dedicació principalment és de les dones. Vinculant-ho amb la conciliació, veiem que el 22,26% de les dones solteres són inactives mentre que els homes solters ho són en un 31,65%.
La segregació ocupacional es manifesta també en un segon nivell, i és que dins de les activitats remunerades es pot observar una distribució desigual entre dones i homes entre els diferents tipus d’ocupacions del mateix nivell (segregació horitzontal). A Catalunya el 2020, la construcció, l’agricultura i la indústria són sectors fortament masculinitzats: el 90,04%, el 84,95% i el 67,51%, respectivament, estan ocupats per homes. En el sector serveis, la presència femenina és majoritària i arriba al 54,20%. Amb això, el sindicat afirma que “els homes es concentren en diferents sectors productius i en sectors millor remunerats, i les dones en sectors menys valorats i remunerats”.
Aquesta realitat també la podem veure a través de la lectura de la bretxa salarial. I és que a Catalunya el 2019 la diferència més gran es trobava en el sector de la indústria, d’un 20,54%, on el salari brut anual mitjà entre homes i dones va ser de 31.733 euros i de 25.214 euros, respectivament. En canvi, en el sector de la construcció, la bretxa era la més baixa, d’un 15,34%, ja que és el sector més masculinitzat de tots.
Amb tot, la UGT també denuncia una “escassa presència femenina a les cúpules altes del treball productiu”. El fet que les dones es concentrin en les categories professionals de nivell més baix del mercat laboral pel sindicat “limita les seves possibilitats de promoció i afecta els seus ingressos”. A més, a banda de la segregació vertical també existeix segregació segons ocupacions. L’informe constata que hi ha una concentració més elevada de dones en determinades ocupacions: segons les dades anuals que ofereix l’EPA, el tercer trimestre de 2021, a Catalunya, el 80,82% de les dones ocupades ho estan en tan sols quatre dels nou tipus d’ocupacions, davant el 46,43% dels homes, que presenten més diversificació ocupacional. Les dones es concentren principalment en les tasques del personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina; i en ocupacions elementals.
Seguint amb l’exposició dels 10 punts a millorar en la situació laboral de les dones a Catalunya, el text també denuncia que “la formació no crea més oportunitats d’accés al mercat laboral per a les dones, ja que aquestes sobretot n’ocupen els llocs de treball de baixa qualificació”. Reflecteix aquesta afirmació en dades quan situen que el 59,25% i el 61,91% de les persones aturades amb un nivell superior d’estudis són dones. També apunten com “força alarmant” comprovar que les dones que han cursat programes de formació professional no troben lloc al mercat laboral i és que el 59,13% de les persones aturades amb aquests estudis són dones.
Un altre element que incorporen és que l’edat també és un fet marcador de les diferències entre dones i homes en el mercat laboral. A l’edat més plenament productiva, entre els 25 i 54 anys, la dona comença a desplaçar-se fora del mercat laboral i és que les dificultats de les dones per poder conciliar la vida laboral amb la familiar també es reflecteixen en la taxa d’ocupació: si entre els 16 i els 24 anys les dones tenen una taxa d’ocupació superior a la dels homes, entre els 25 i 54 anys la diferència és de quasi de 10 punts. Parlant de conciliació, l’informe desglossa que pel que fa a les excedències per tenir cura de filles i fills, a Catalunya el 2020, el 92,26% les van agafar dones, i només el 7,74% els pares o rogenitors diferents de la mare biològica.
Lligat a tota aquesta informació, també es destaca que més del 80% de les persones que treballen a temps parcial són dones. Segons les dades actualitzades de l’EPA, la taxa de parcialitat a Catalunya és d’un 12,09%, i cal destacar que en les dones puja fins a un 19,14%. “A Catalunya no és gaire freqüent el tipus de jornada parcial, només el 13,86% de la població ocupada treballa a temps parcial. El que és significatiu és que el 70,92% de les persones que treballen a temps parcial són dones”, afirmen. Així, menys de la meitat de les dones ocupades assalariades treballen entre 35 i 44 hores setmanals (43,38%), però hi ha un important grup d’elles, el 58,60% que treballen menys de 35 hores setmanals. Comparant-ho amb els homes, és que el nombre d’ells que treballen 45 hores o més a la setmana quasi tripliquen les dones, un 71,41% són homes enfront d’un 28,55% de dones. Des de la UGT denuncien que “aquestes xifres demostren que els homes tenen més facilitats per dedicar més hores al treball remunerat”. I segueixen afirmant que “les dones dediquen menys hores al treball remunerat, bàsicament pels obstacles que exigeix la conciliació laboral i familiar. Això implica que la dona es trobi en una situació de subordinació en el mercat de treball, ja que el treball parcial suposa tota una sèrie de dificultats que no fan altra cosa que precaritzar la feina: falta de promoció, menys ingressos, menys cotització, pitjors condicions laborals, bretxa salarial de gènere, etc.”
La precarietat fora de casa, també les persegueix a les llars
Segons les dades de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball del Departament d’Empresa i Treball de 2021, a Catalunya el 2019, el 54,7% de les dones fa més de la meitat, tot o gairebé tot el treball familiar i domèstic, enfront del 14,4% dels homes. Només un 13% de les dones fa menys de la meitat, gens o gairebé gens del treball familiar i domèstic, un percentatge que en el cas dels homes és del 45,5%. D’altra banda, un 70% dels homes declaren que la seva parella coopera molt en el treball familiar i domèstic o l’assumeix completament, i només un 2% dels homes diu que la seva parella coopera poc o gens. Quantificat en temps, la mitjana d’hores diàries que les dones dediquen al treball familiar i domèstic en dies feiners és de 2,8 hores, i en cap de setmana 4,4 hores. Mentre que els homes hi dediquen 1 hora menys. Des de la UGT constaten que el repartiment del treball familiar i domèstic entre dones i homes ocupades és encara molt desigual, “tot i l’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i en l’ocupació, que ha modificat alguns punts de l’Estatut dels Treballadors i aconseguit algunes millores (adaptació de la jornada, flexibilitat horària, canvi de torn o teletreball sense reduir hores ni salari, i ampliació i equiparació del permís de paternitat al de maternitat fins a les 16 setmanes a 1 de gener de 2021”.
En aquest sentit, una de les línies de treball del sindicat és “anar cap a la corresponsabilitat”. Així, des de la UGT exigeixen polítiques públiques que ajudin al fet que no siguin les dones les que carreguin sobre les seves esquenes la doble càrrega de treball i les tasques familiars, ja que alhora per aquesta raó són les que pateixen la discriminació laboral per tal d’assumir-les.
Autores: Carla Benito
