El comitè de vaga de l’empresa d’Amarraments del Port de Barcelona va sortir de la mediació amb un acord on, segons ell mateix, aconseguia el 90% de les reivindicacions. Entre ells, més efectius per l’amarrament i el desamarrament, una pujada del 6,7% pel 2022 després de la unificació de salaris, la paga extra amb la suma de 3 conceptes salarials, en comptes de només base i antiguiitat, millores en el pagament de la incapacitat temporal i que les millores siguin d’aplicació en les noves contractacions. Els treballadors reunits en assemblea van ratificar la negociació en assemblea. El comitè de vaga s’ha reunit en assemblea de treballadors i ha ratificat la negociació.
Parlem dels motius i el procés de vaga dels amarradors del Port de Barcelona amb Samuel Torrent, delegat sindical de Unió Sindical Treballador@s del Port.
La setmana passada els amarradors del Port de Barcelona vau realitzar una vaga de cinc dies, però veníeu de negociacions anteriors. Com ha estat el procés?
El tema principal era que som tres plantilles: Mooring, Lanchas y amarres, que es CGT, i Cemesa, on hi ha CCOO. Cada una estàvem amb un acord diferent. Grosso modo estàvem igual, però hi havia cosetes i ajuntar això. L’empresa, quan es posa a negociar a partir de mitjans d’octubre, no ens proposava res i aleshores vam decidir fer un acord de màxims nosaltres. Ens van preguntar que si estàvem bojos. Vam anar rebaixant fins a quedar-nos amb uns punts que més o menys vam acordar.
Què hi posàveu aleshores?
Per exemple, a Mooring nosaltres no teníem la baixa tan llarga ni ens cobria tota la incapacitat temporal com sí que ho feia a Cemesa. O els accidents in itinere. Calia unificar les millors condicions dels acords de cada empresa. Vam veure també que el què havia passat amb les categories era que qui havia denunciat l’empresa havia aconseguit millores i el que no ho havia fet es quedava igual. Així hi havia a la mateixa categoria, diferents taules salarials. Això a l’empresa li convé crear diferències entre la plantilla: ‘jo ja estic bé i no vull denunciar’, ‘jo per tu no ho faig’…
No vau estar tots a favor de l’acord i després tampoc tots a favor de la vaga, però igualment quan es va aprovar va haver-hi unitat d’acció.
Clar. Com no estàvem tots a la mateixa empresa… Però quan començàvem a parlar els comitès, haver fet el preavís i no haver aprovat el primer acord vam veure que ja teníem prou guanyat i així és més fàcil. De fet, em va sorprendre que una part de la plantilla de Mooring, tot i no tenir totes les condicions laborals ni econòmiques que tenien a Cemesa, haurien votat a favor. L’estratègia era fer l’acord i si en dos mesos l’empresa no complia doncs ja faríem una altra cosa, però amb això agafat. En aquests dubtes ha contribuït també que durant tot aquest temps de la Covid hem estat treballant per sota del plec de condicions de l’amarra que et marca uns límits de personal, de torns… S’ha abusat molt amb connivència també de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Que ha estat allà, però no ens ha ajudat tot el que hauria i com eren temps difícils ha permès més a l’empresa.
Vam anar a la vaga perquè clar que va bé que et pugin l’IPC, que no ho feien des de 2012, però la gent amb això no en tenia prou, ja volia condicions com ara uns mínims per torn.
Heu aconseguit noves contractacions i ser 18 per torn.
Nosaltres fem serveis auxiliars a part de l’amarra, si t’emportes gent per fer serveis auxiliars fas trontollar als amarradors que es queden sobrecarregant-los. A més a les noves contractacions volien fer la jugada que no rebessin uns plusos que nosaltres sí que rebem i que entressin amb unes condicions que no eren les nostres. Al final s’ha arribat a un pacte i es donaran els plusos aquests d’una manera gradual. Així els hi hem donat una mica d’oxigen a l’empresa. Volien fer-ho prorratejat en quatre anys, però divendres ens van venir amb una proposta de cinc anys, però vam dir que no podia ser i al final vam fixar-ho en quatre anys.
Hem aconseguit un acord històric. Mai els amarradors hem estat amb les garanties que tenim ara. Si volien començar un projecte amb una empresa nova i s’associen per fer-la més forta no pots començar no complint.
Aquestes condicions les heu acordat amb l’empresa, però són millors que les que marca el Port, doncs?
El plec de les condicions del Port s’ha quedat obsolet. Tenim un conveni que és del 96. Hi ha categories… Aquest any hem de seure amb un calendari ben fet i començar a negociar un conveni provincial. Ara nosaltres només tenim el nacional on hi ha categoria d’amarrador i encarregat, però no surt ni patró, ni coordinador, ni cap d’operativa… Les funcions estan molt diluïdes i està agafat amb pinces. Entre que el conveni està desfasadíssim i el plec és molt just…
Pel que deies dels torns, amb la llei a la mà l’empresa només ens obligaria a 11 persones per torn. L’APB, però veient el volum de feina que tenim, els ha fet comprometre que de 18 persones no podem baixar. I ara tenim 18 pel dia i 14 a la nit. El hàndicap que tenim és la gent que se’n va als serveis auxiliars. Jo agafo i marxo dues hores, d’acord, està bé. Però no te’n pots endur 5 persones durant 5 o 6 hores durant el torn perquè minves el torn d’una manera bestial i això ho hem aconseguit.
Heu aconseguit posar més efectius, però ara falta saber com es farà.
Hem de fer unes comissions de seguiment que vetllaran si es compleix o no això de marxar màxim dues hores del torn. Entenent evidentment que hi ha una de marge per si l’accident està més lluny del què creies o el capità necessita res. Però tu has de poder comptar amb uns efectius mínim a l’amarra. Hi ha dos patrons que cobren per aquests serveis doncs aquests te’ls pots endur. Si venen més coses, doncs ho haurà de fer el personal de noves contractacions o de personal que faci hores extres. Ja anirem veient perquè ara estem treballant, però sí que és cert que els mesos de desembre-gener són fluixos. Els creuers són una cosa important i estem esperant que tot es reactivi una miqueta. Fora d’aquests, els carburers són molt volum per nosaltres i a part també s’han començat a fer molts serveis auxiliars per compensar a les ampliacions del port.
Feina hi ha i amb l’acord hem aconseguit que sigui la mateixa persona la que repeteix. Si a tu t’han de contractar amb períodes discontinus, tot això va sumant, no l’antiguitat pròpiament dita, però sí que hi ha un plus de disponibilitat que nosaltres anem pujant any rere any i això ens ho han respectat. Com és una feina que vas aprenent amb el temps doncs millor que tinguis una plantilla sòlida. A Mooring la gent entrava 3 mesos, després 6 i després es quedava.
Quin és el percentatge d’eventuals?
Ara mateix només hi ha gent cobrint baixes. En total, de les dues empreses hi havia 15 persones, però es van liquidar tots els contractes. Aleshores hi havia persones que estan cobrint baixes.
Ara estem una mica sobredimensionats. Dels 95 que diu l’APB, estem en 105 i si puja el volum estaran, però si no l’empresa vol quedar-se amb 95. Com hi ha un compromís que no hi haurà cap acomiadament, doncs els interessa a l’empresa la gent que es va jubilant. Entre aquest any i el vinent es jubilen 3 o 4. Els interessa ajustar al màxim i només contractar segons les baixes. Però si una persona ha estat 6 mesos serà la pròxima que tornin a trucar fins que acabi quedant-se fix.
El tema és regular això i que si hi ha jubilacions que no acabi baixant de les 95 persones.
Vam demanar a l’APB que estiguessin més a sobre. Jo vaig estar a les negociacions al comitè de vaga i l’altre dia vam fer una petita reunió on el director del port, que estava allà volia saber què havia passat, que no ho entenia. No li vaig recriminar, però li vaig dir que vam trobar a faltar que mediés i ens donés un cop de mà. Igual que ells ens van demanar ajuda amb la pandèmia i hem complert i hem estat amb acords escrits acceptant coses que no es poden fer… Eren temps excepcionals, però vam firmar treballar amb menys personal. Després espero que si tinc problemes amb l’empresa faci un cop de mà i no diguis mira senyors això és el que hi ha.
Clar, amb tot això, de fet va ser l’APB qui va veure amb bons ulls la fusió i va ser la Comissió Nacional de Mercat de la Competència la que va advertir sobre el canvi de preus. En tot cas, és un ens públic gestionant empreses privades…
Les dues empreses estaven amb guerra de preus i amb uns descomptes bestials. Què passa? Que si puges tarifes el trànsit portuari es ressenteix. També és veritat que la Competència són els que han dit que sí finalment, després del Sí de l’APB, però dient que en cinc anys no es podien tocar tarifes. Això vol dir no treure els descomptes que tens. Aquesta era l’única condició grossa i important a la qual s’han d’ajustar. A l’empresa li faria falta pujar tarifes perquè han quedat obsoletes i els aniria bé per recuperar-se, però no poden.
De totes maneres, ho heu aconseguit tot.
Si haguéssim deixat passar el moment… Ells havien garantit al Port que mentre no estiguin amarrant podíem fer serveis auxiliars, però clar això no va a la carta. Ha de ser quan cal i que tu no tinguis tota la gent fora treballant quan surt el pic de feina. La queixa no ha estat només econòmica. Portàvem un temps cremats de no complir, anant a les guàrdies rebentats i per això també hi havia tantes baixes. Treballem tres dies i descansem tres, però són torns de 12 hores i si en un torn estàs amb menys personal del que toca acabaves mort. Estàs fora, movent-te amb el cotxe, a l’hivern fa un fred que no vegis, és un treball físic dur. Si vas empalmant males guàrdies doncs acabes petant.
Canviant de tema, pel que fa a la unió sindical també amb altres sectors: teniu molts oficis dins el Port que us deveu a empreses diferents i les lluites acaben sent sectorials perquè responen a condicions empresarials. Què tal les relacions?
El nostre sindicat USTP pertany a Coordinadora que és on estan els estibadors. El president d’aquí Barcelona, l’Albert Gil, va estar el segon dia de vaga amb nosaltres tallant accessos d’una forma pacífica. Va fer també de mediador amb el director del Port… Com amarradors, particularment des del meu sindicat, però crec que és la idea de tots els companys, qualsevol col·lectiu del port tindrà el suport dels companys. L’altre dia també vam donar suport a un company de TEPSA, del moll d’inflamables, que farà un parell d’anys, el 2019, va tenir una moguda i van fer piquet i vam ser-hi. Si no ens recolzem els que estem dins el Port malament ho tenim.
El món laboral està molt sectorialitzat i sovint fa que cadascú es preocupi del seu àmbit. Al Port, no sé si perquè és un sector estratègic o què, aconseguiu trencar amb aquesta idea.
Nosaltres ara intentem aglutinar parts del port com amarradors, remolcadors, també al moll d’APB per tasques de manteniment que és un dels més grossos… Traslladar això fora evidentment és genial perquè és una lluita dels treballadors i dels drets socials i si ens demanen ajuda fora del port també hi serem si cal. Quan va passar el conflicte de la Nissan els vam donar suport i també recolzarem als companys de betevé amb qui vam estar parlant l’altre dia perquè al final estarem lluitant pels drets dels treballadors. No té res a veure que estiguis en un sector per no recolzar un altre. L’altre dia érem 70 o 80 persones. Érem pocs perquè era entre setmana, però ja vam ser prou i els mitjans de comunicació ens van donar suport i tot. També els barris.
Entenc que vosaltres heu obtingut una victòria i la laboral sempre és una lluita que desgasta. Que dins hi hagi petites o grans victòries anima i empeny i és un guany en si mateix.
Jo crec que aquí els amarradors un acord com aquest al port de Barcelona no l’havien tingut mai. Tenir aquestes condicions, tres plantilles que no es coneixien, una unió d’empreses… Al final el problema ha sigut que es va deixar tant la negociació per part de l’empresa que vam arribar el dia 1 de gener i cada plantilla estava amb les condicions de la seva empresa sota una subrogació forçosa. Imaginat treballant junts cadascú cobrant diferent, condicions diferents. Inclús teníem també acords petits a les empreses com que uns disposaven de 25 minuts per dinar i altres no. Imaginat: arriba un cotxe, una entrada, deixar el dinar i anar i tornar al cap de dues hores. No pot ser estar tots junts treballant en una sola empresa amb condicions diferents. No té sentit. I al final l’empresa amb la unió sense voler ens ha fet un favor perquè ha ajuntat molt a la plantilla i som molt petitets, però com deies estem en un lloc estratègic. Pensa que si parem i els vaixells triguen a entrar són molts diners que es perden perquè els estibadors no comencen a descarregar… ho trenques totalment.
És una cadena.
Sí i tenim la sort d’estar en un punt estratègic. Per això potser el primer dia venia la Guàrdia Civil i el segon dia venien els GRS que semblàvem terroristes de com anaven armats quan estàvem allà pacíficament. No direm que no es van inutilitzar rodes. Els piquets alguna cosa hauran de fer per tenir ressò i que així l’APB foti més canya. Això és lògic. Però res més. Sense mal a ningú. Fer talls i parar el trànsit dins el Port.
Esteu contents amb la participació? Just com coincidia la fusió, potser ha estat encertat decidir que era el moment de canviar les coses.
Previ a aquesta, només havíem fet una vaga d’un dia arran de l’acomiadament d’uns companys que es van queixar del que ara hem acordat: que no es complien mesures de seguretat. Els piquets van ser bastant durs i va haver-hi merder i vam arribar a un acord a 3 anys d’una equiparació salarial.
Després d’això, hem estat entre vuit i nou anys amb un 30% menys de sou respecte l’altra empresa i Lanchas encara més a baix, un 30-35%. És moltíssim i tot això s’havia de posar a lloc. També totes les categories independentment de l’antiguitat que tinguis… Venint d’aquesta situació, la plantilla ha estat molt bé perquè una vaga així conjunta no s’havia fet mai. Que recordi des del 95 i amb el conveni, cap vaga. Preavisos s’havien fet molts, aquesta nostra del 2019, però sempre s’arribava a acords perquè l’empresari sap les conseqüències i prefereix arribar a un preacord i desconvocar i que no arribi la sang al riu. Ara potser van dir ‘són empreses diferents, no es coneixen’ i no van patir. La veritat és que els comitès tant Cemesa com el nostre, perquè Lanchas està més integrada a Cemesa, ens hem portat superbé, la lluita ha anat genial i la plantilla s’ha portat olé. Dels 105 que érem teníem entre 35 i 50 persones cada dia. Fent piquets i tal. Jo crec que és un bon número i una implicació important de la plantilla.
