Fa uns dies es feia saber que Barcelona serà la primera a provar el model d’inserció sociolaboral per a beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital. El projecte consistirà bàsicament en la creació d’una oficina única que ajudi al desenvolupament d’itineraris de polítiques actives adequades per a cada perfil de persona, combinat amb la prestació econòmica de l’IMV per tal d’enfortir així la inclusió sociolaboral de les persones participants. Més enllà d’aquesta notícia o de la novetat de l’increment del salari mínim professional que també va enfocat a minimitzar, encara que podem dubtar de fins on, la pobresa entre els col·lectius més vulnerables, cal posar sobre la taula la necessitat de teixir programes que donin suport a totes aquelles persones en risc i a l’atur que es troben lluny d’aconseguir feina.
Un d’aquests programes seria el programa Làbora, un programa que ja fa set anys que corre i que com a objectiu principal treballa per la millora de l’ocupabilitat i la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat, però amb el gran valor afegit que les persones que entren són derivades directament de serveis socials. Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social, explica que «és el primer programa de ciutat que planteja des d’una mirada de serveis socials fer una derivació a un programa específic per intentar millorar l’ocupabilitat de col·lectius que habitualment es queden només a la finestreta d’atenció de serveis socials». Puigdellívol parla en nom de tot el projecte de cooperació publicosocial que està liderat liderat per l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, juntament amb Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT) i la Creu Roja. Puigdellívol valora aquesta col·laboració com un altre valor afegit així com també que en el Làbora intervinguin els principals agents que atenen les persones en situació de vulnerabilitat de la ciutat. I és que ECAS, FEICAT i Creu Roja integren dins seu més d’un centenar d’entitats. Són aquests qui s’encarreguen, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, de la governança del projecte i és a partir d’aquí on s’obre una oficina tècnica que coordina els diferents punts d’atenció del Làbora repartits per Barcelona i que gestionen diferents entitats socials que treballen a la ciutat. «Altres programes no tenen aquest nivell d’articulació», valora Puigdellívol.
Més atenció durant el primer any de pandèmia
Les persones ateses pel Programa Làbora van incrementar-se l’any passat un 10,8% a la ciutat de Barcelona, fins a assolir la xifra de 6.663. Això va ser possible malgrat la irrupció de la Covid-19 gràcies a la capacitat d’adaptació del programa en format digital, atès que fins a 2.000 persones van ser ateses per primer cop. Del total de persones ateses, el 67% van ser dones i el 79% tenia més de 35 anys.
A trets generals, des del consistori expliquen que la situació socioeconòmica generada per la pandèmia sanitària va provocar que durant l’any passat s’experimentés una davallada del nombre de contractes que es van poder signar mitjançant el Làbora. Tot i així, fins a 1.206 persones van trobar feina per aquesta via i es van signar un total de 1.711 contractes (l’any anterior van ser 1.671 persones contractades i 2.634 contractes). En concret, els contractes signats mitjançant el Làbora van ser en un 66,9% per dones i en un 49,2% per persones de més de 45 anys, quan la mitjana de la ciutat de Barcelona és d’un 51,1% i un 21,7%, respectivament. A més a més, el 46,4% dels contractes van ser indefinits, enfront d’un 31,6% que representen de mitjana.
Així, des de l’inici de la pandèmia el programa ha hagut d’innovar-se. El confinament els va obligar a fer un reajustament de tots els itineraris d’acompanyament i del programa en si perquè era un programa pensat 100% presencialment: «Els col·lectius als quals ens dirigim són col·lectius que tenen dificultats i poc accés tecnològic. Per una banda no tenen el dispositiu per poder accedir i, per una altra banda, sovint no tenen les competències digitals», diu Puigdellívol que afegeix que «en aquest context de tancament total el què es va haver de fer un plantejament de com reorientar el programa».
Després de les dades de l’any passat que celebra, apunta que ara està havent-hi un augment de la demanda i per tant de les derivacions de serveis socials cap al programa. També s’està treballant a reduir les llistes d’espera, tema pel qual s’han posat més recursos.
Més d’un 65% són dones i la meitat dels atesos tenen més de 45 anys
Històricament, el perfil de persones que s’ha atès des del Làbora han estat dones majors de 45 anys. Arran de la pandèmia, així com fa dos anys pràcticament no s’atenia a persones joves, sí que diuen haver observat que hi ha hagut un lleuger increment de l’atenció a persones joves.
D’entre totes aquestes atencions hi ha un gran nombre de contractes fixes. De fet, el percentatge de persones que acaben sortint amb un contracte fix d’un programa com el Làbora respecte a les persones que surten amb un contracte fix de la resta de la població catalana és major. El Programa, però, no té eines ara per ara per saber quina continuïtat té això. Saben qui surt amb feina en finalitzar el procés de formació i amb quin tipus de contracte, després, si la inserció es manté en el llarg del temps, és una de les coses que Puigdellívol explica que s’han posat com a repte. «Volem saber quantes persones que han passat per aquí i surten amb un contracte de feina el mantenen, però també volem saber és com aquestes persones pel fet d’haver passat pel Làbora han desenvolupat una sèrie de competències personals i professionals que els han permès millorar la seva ocupabilitat, conservin o no la feina», relata. La traçabilitat de les persones un cop surten del programa és molt complex.
Tot i haver de polir aquests punts, molts dels participants amb els qui sí que han pogut tenir contacte celebren l’existència del programa, la formació rebuda i els resultats presents. És el cas de l’Oscar Mosquera que ha aconseguit feina en dues ocasions gràcies al Làbora. Ara treballa des de febrer en una empresa de manteniment on va entrar en substitució d’un noi per llarga malaltia i compta seguir aquí fins juliol 2022, quan a qui substitueix té la revisió.
Mosquera té 47 anys i explica que rebre contínuament un no per part de les empreses que el podrien contractar desespera. «Jo porto anys a serveis socials al meu barri, Sant Andreu, la meva assistenta em va proposar entrar dins aquest programa i estic molt content! Jo a les entrevistes anava molt peix, no sabia com afrontar-les, em posava molt nerviós i em van ajudar molt la veritat», explica Mosquera. I és que aquesta ajuda es va traduir en dues feines: la primera va ser d’uns mesos a una deixalleria de Montcada i Reixac. L’actual per ara no té data segura de finalitzar i va treure’l d’un confinament sense feina. Justament se li va acabar el contracte el 2 d’abril i l’empresa no el va renovar. Va ser aleshores quan va recórrer per segon cop al Làbora. Mosquera veu així les diferències entre una formació presencial i una en confinament, completament telemàtica. Recorda que en el primer període es feien classes sobretot per perdre la vergonya on una persona feia de cap i l’altre d’entrevistat. «Fèiem proves, ens ensenyaven com fer bé el Currículum Vitae, la presentació, els colors que si negre, subratllat, inclús te’l confeccionaven. Era agafar confiança en tu mateix i presentar un bon CV», explica.
De la mateixa manera, Bàrbara Mateo també celebra el seu pas pel servei. Ella havia estat falsa autònoma durant dos anys i no van voler renovar-la per evitar denúncies. No tenia per tant atur i no sabia si hi havia ajudes o no. La seva segona assistenta social la va derivar al Làbora on li van fer «la típica entrevista», li van actualitzar el CV i finalment van trobar-li una feina al PAE durant 9 mesos. Al cap d’un temps va rebre una nova trucada i va seguir allà durant dos anys. Encara que ara treballi d’una cosa totalment diferent i no a través del Làbora celebra el seu pas per allà. «Vaig poder de reenganxar una feina amb una altra i em van ajudar a innovar», explica. I és que a través del Làbora va conèixer el món social: «a mi ja m’agradava perquè fa uns anys vaig fer un màster de cooperació internacional, després volia canviar, però en no saber reinventar el CV no trobava com. Em van ajudar i va ser una oportunitat».
Comparat amb altres programes de cerca de feina no vinculats a serveis socials, Mateo valora que al Làbora «són més directes». Diu que si busques feina doncs t’ajuden i si els hi entren ofertes te les fan arribar. «És tot més fàcil», opina Mateo que ara té un contracte en un laboratori per dos anys.
En general, Puigdellívol explica que les empreses on en major mesura acaben les persones que han passat pel Làbora són per sector d’activitat un 50% serveis a empreses com ara disseny, gestió, publicitat, servei de seguretat, administració, neteja… Un 12% són contractes vinculats a tasques de cura de les persones, un 6% a comerç, un 4% a la construcció i un 4% a turisme i hostaleria. Destaca que la fotografia de tot plegat aquest any ha canviat una mica també perquè històricament un dels sectors on hi havia volum d’ocupabilitat era el sector turisme i amb la pandèmia ha canviat la tendència.
