Com cada any últimament, també el passat estiu el focus mediàtic va centrar-se durant unes setmanes a Ponent, on les precàries condicions a les quals estaven exposats els treballadors temporals de la campanya agrícola s’agreujaven encara més pel context de pandèmia. Sense un habitatge digne, els brots de Covid-19 van augmentar posant en perill les seves vides i també les cadenes de treball. De fet, ja abans de viure els confinaments municipals, en aquell moment l’expansió de brots va confinar el Segrià per evitar que anés a més per tot el país.
La conclusió de sindicats, organitzacions i plataformes un cop acabada la campanya va ser prou negativa: no s’havien fet avenços en matèria de drets laborals i socials per als treballadors temporals que ara tornaran a una nova crida.
De fet, ja aleshores hi havia poques esperances en una nova campanya agrícola que començarà en res. Gemma Casal, portaveu de Fruita amb Justícia Social, lamentava: “S’invertirà diners en la neteja de la imatge, però no en mesures que millorin les condicions de vida de les treballadores”. Ella creia que no hi ha interès per part de la patronal i de les administracions d’arreglar la problemàtica: “Ho demostra el fet que no hi hagi un acord per un conveni laboral digne”.
L’aposta específica de la UGT-FICA a finals de la campanya era la creació de la figura del delegat de prevenció agrícola que “coordini visites de seguretat i salut en els treballs del camp”. Deia Alícia Buil, secretària del sector Agroalimentari de la UGT FICA de Catalunya, que aquesta figura tècnica compensaria la problemàtica de la temporalitat en la contractació: “Estaria a sobre i és necessària, perquè amb els elements de vigilància actuals no n’hi ha prou”. Buil afegia aleshores que “les lleis són les que són i els incompliments són claríssims. Cal actuar”, al mateix temps que reportava la manca d’implicació de les inspeccions de treball. En aquesta mateixa línia, Casal, de Fruita amb Justícia Social, deia que “la inspecció de treball hauria de multiplicar per deu la mísera plantilla que té, i caldria que fossin presents al territori i fessin la seva feina”. Amb tot, des d’aquesta plataforma indiquen que el problema només se solucionaria amb un nou model agrari sostingut per la sobirania alimentària i no per la voluntat de maximitzar els beneficis econòmics amb exportacions a preus molt baixos. Ara bé, reconeixia la dificultat que les administracions apuntin cap a aquest model: “Volen els nivells d’exportació actual, i els interessa molt poc com s’aconsegueixi”, assegurava.
Un altre element que es va denunciar l’estiu passat va ser la poca utilitat de la trobada de les administracions amb els agents implicats. La secretària del sector agroalimentari de la UGT-FICA, Alícia Buil, també lamenta que esperaven “quelcom més de la reunió de coordinació, no parlar de quants quilos de peres s’agafaran o no”. Buil es queixava de la deixadesa i “indignitat” de responsables polítics que “desconeixen les obligacions” pròpies i de les empreses.
Buil també reportava el tracte xenòfob d’alguns càrrecs polítics als temporers en el marc de la reunió: “Es va assenyalar aquestes persones com a portadores de la Covid”. Afegia que “reben un tractament diferenciat, quan estem parlant de persones treballadores com en qualsevol altra professió”.
LA UGT exigeix 4 eixos fonamentals
En aquest context i veient l’històric, la UGT s’ha volgut avançar al què probablement serà també un any complicat. Així ha iniciat una campanya anomenada ‘Fruita sense frau’ que s’emmarca en 4 eixos fonamentals. El primer de tots ells és l’exigència a la Inspecció de Treball i Seguretat Social d’un pla d’actuació especial per al sector agrícola, que inclogui la lluita contra el frau en l’aplicació de les condicions laborals establertes en el conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya. És a dir, salaris, jornada, allotjament i manutenció.
En segon lloc, la campanya reclama un pla d’actuació conjunt amb les administracions i les patronals en matèria de prevenció de riscos laborals. Aquest pla hauria d’incloure, entre altres, un protocol anti-covid d’obligat compliment per a les empreses. Amb l’inici de la pandèmia des de la UGT ja van exigir aquest protocol d’obligat compliment, que un any més tard segueix sense existir. Tampoc hi ha plans específics i continuen mancant equips de protecció individual. Se segueix incomplint la llei de riscos laborals i es repeteixen els accidents laborals que no són declarats. Per combatre tots aquests incompliments fragants que posen en risc la salut i la vida dels treballadors i treballadores del camp, el sindicat reclama la creació de la figura del delegat o delegada de prevenció agrícola. També proposen que aquest delegat o delegada estigui present en la negociació del conveni col·lectiu agropecuari per vetllar per les condicions laborals del col·lectiu.
Després, el sindicat també exigeix un pla d’actuació integral contundent per part de totes les administracions competents contra el frau en la contractació i la contractació irregular. “És del tot inconcebible que un sector que s’estima que mou unes 20.000 persones al Segrià i 10.000 persones més a la resta del territori, no puguem saber amb exactitud quantes persones han estat contractades per a la campanya de la fruita, ni quants dies hi han treballat, ni quina relació han tingut amb les empreses de treball temporal creades ad hoc”, denuncien. I demanen també un mapa fiable de contractació de temporada a Catalunya.
Per últim, en el quart eix exigeixen un pla d’actuació conjunt per erradicar el racisme i la xenofòbia que pateixen les treballadores i els treballadors temporers. Apunten que tot i que algunes administracions no volen veure el problema, la UGT detecta campanya rere campanya actituds discriminatòries cap al col·lectiu de temporeres i temporers. En aquest sentit, Buil ja l’any passat denunciava que es proposés per part d’alguns batlles instal·lar una nau industrial que pogués acollir les persones temporeres. “És una proposta indigna i demostra la ignorància del conveni”, que obliga l’empresari a disposar d’allotjament i manutenció per als temporers que resideixen a més de 75 quilòmetres del punt de l’explotació agrícola, explicava la secretaria d’UGT aleshores.
Recordem diversos articles que el Diari del Treball ha publicat sobre la campanya agrícola de 2020:
- La vulnerabilitat dels treballadors a Lleida mostra la insostenibilitat del model agrari: La campanya de la fruita ha dut de nou el debat sobre les condicions laborals dels temporers a Lleida. Aquest any s’ha vist agreujada per una situació de pandèmia que força les empreses a implementar mesures de seguretat que, des de la plataforma Fruita amb Justícia Social asseguren, no s’estan complint. Quina és la situació avui? Des d’on es remunta el problema? A qui afecta?
- “No som esclaus”: el reclam antiracista dels obrers agrícoles de Lleida: Les denúncies dels treballadors migrants de Lleida ja no són tant per l’explotació o l’incompliment de la normativa laboral, sinó sobre el racisme estructural de la societat. “Als negres ens tracten com a una merda”, exclama Sasha, treballadora dels magatzems de fruita. “Vull justícia”, sentencia
- Els drets laborals i humans dels temporers, sense expectativa de millora: Les agrupacions laborals i socials acusen la patronal i les administracions d’inacció i de racisme institucional
I del 2019:
- Qui produeix el que mengem?: Ara fa un any que la lluita de les temporeres de la maduixa a Huelva sortia a la llum arran de casos d’explotació laboral i sexual. No va ser un cas aïllat, sinó que el sistema alimentari industrial se sosté gràcies a una aliança indispensable que entrelliga el racisme, el patriarcat i el capitalisme
