El passat estiu el focus mediàtic va centrar-se durant unes setmanes a les Terres de Ponent, on les precàries condicions a què es troben exposats els treballadors temporals de la campanya agrícola no concordaven amb el context de pandèmia de Covid-19.
La falta d’habitatge digne per als temporers, entre altres mancances que denuncien les organitzacions, van provocar l’expansió de brots de coronavirus a la comarca del Segrià, que va ser confinada pel Departament de Salut per evitar-ne l’expansió a tot el país.
De tota manera, experts científics han trobat que una variant trobada a l’estiu entre l’Aragó i Catalunya s’ha exportat per tota Europa i podria haver estat un factor destacat de la segona onada.
El gruix de la campanya agrícola va culminar, els mesos han passat, però no s’han fet avenços en matèria de drets laborals i socials per als treballadors temporals que tornaran a la propera crida, denuncien els agents socials que segueixen la situació.
Deixadesa i manca de voluntat de l’administració
Els col·lectius que segueixen de prop la problemàtica dels drets laborals dels temporers coincideixen que un dels problemes més greus és la manca de coordinació i de voluntat d’acció per part dels diferents nivells de l’administració pública. Fa un parell de setmanes el Departament d’Agricultura va convocar una reunió de planificació per a la propera campanya, que agafa força quan comença la primavera.
Si bé hi van participar ajuntaments, el govern català i l’espanyol, la patronal i els sindicats majoritaris, els darrers van sortir-hi ben decebuts pel contingut de la trobada. “Es va convocar tard i no es va parlar de què va anar bé o malament, senzillament va ser un protocol”, lamenta Cristina Rodríguez Vila, secretària general de CCOO de les Terres de Lleida.
La precarietat laboral neix per les empreses temporals que utilitzen les grans explotacions, on no hi ha cap control
Molt decebuda, Rodríguez explica que “no es van donar dades, no es va emplaçar a noves reunions per a donar idees i canvis estructurals”, sinó que “només es van donar torns de paraula”. Una oportunitat que alguns alcaldes, explica la sindicalista, van aprofitar per dir “bestieses” com demanar que es vacuni a tots els temporers “com si fossin animals” o utilitzar un vocabulari despectiu que no s’utilitzaria amb altres col·lectius laborals.
La secretària del sector agroalimentari de la UGT-FICA, Alícia Buil, també lamenta la poca utilitat de la trobada de les administracions amb els agents implicats: “Esperàvem quelcom més de la reunió de coordinació, no parlar de quants quilos de peres s’agafaran o no”, diu. Buil es queixa de la deixadesa i “indignitat” de responsables polítics que “desconeixen les obligacions” pròpies i de les empreses.
Fa referència a la proposta presentada a la reunió per part d’alguns batlles d’instal·lar una nau industrial que pugui acollir les persones temporeres. “És una proposta indigna i demostra la ignorància del conveni”, que obliga l’empresari a disposar d’allotjament i manutenció per als temporers que resideixen a més de 75 quilòmetres del punt de l’explotació agrícola.
Buil, secretària d’Agroalimentari de la UGT-FICA, també reporta el tracte xenòfob d’alguns càrrecs polítics als temporers en el marc de la reunió: “Es va assenyalar aquestes persones com a portadores de la Covid”. Afegeix que “reben un tractament diferenciat, quan estem parlant de persones treballadores com en qualsevol altra professió”.
Un conveni trepitjat i caducat
Els dos sindicats majoritaris, així com l’associació Fruita amb Justícia Social, concorden que les petites i mitjanes empreses compleixen amb el conveni i ofereixen unes condicions laborals dignes per als treballadors temporals que feinegen en les campanyes agrícoles de les Terres de Ponent. “La precarietat laboral neix per les empreses temporals que utilitzen les grans explotacions, on no hi ha cap control”, diu Cristina Rodríguez Vila, secretària general de CCOO a la demarcació.
Segons Rodríguez, el Departament de Treball ha de garantir que les empreses que operen a Catalunya compleixin amb el que estipula la llei. “Si no poden fer-ho, exigim que no exerceixin al nostre territori”. A més, recorda que “els grans empresaris que cedeixen la contractació a una empresa de treball temporal (ETT) són responsables subsidiaris”.
Entre les vulneracions més destacades hi ha el fet que l’empresa no faciliti l’habitatge com l’obliga el conveni, la privació d’accés al sistema sanitari, l’impagament de les hores extres segons el conveni o atacs racistes, segons ha denunciat la plataforma Fruita amb Justícia Social. Rodríguez Vila afegeix la contractació il·legal: “Hi ha explotacions que contracten persones en situació irregular. Paren furgonetes als pobles i carreguen treballadors”, assegura.
Els temporers perden la seva força de protesta perquè depenen extremadament del lloc de treball
A més, es dóna la situació que el conveni està caducat des de 2018, quan es va signar amb una durada única d’un any. Aquest fet provoca que hi hagi un incompliment greu en l’aspecte salarial. “Dels set grups professionals, quatre tenen un sou fixat inferior al salari mínim interprofessional, després que aquest hagi augmentat“, explica Alícia Buil, d’UGT-FICA.
Com recorda la sindicalista, el salari mínim interprofessional (SMI) sempre ha de ser el mínim de referència per als sous fixats als convenis col·lectius. Amb tot, i donat que està caducat i no s’ha actualitzat, Buil assegura que hi ha treballadors cobrant un sou il·legal, en tant que és inferior a l’SMI. A més, explica que els quatre grups laborals afectats són els més nombrosos i on hi ha el gruix de la contractació per a les campanyes.
La llei d’estrangeria, punt clau
La plataforma Fruita amb Justícia Social no va ser convidada a la reunió amb els estaments i els agents públics i privats del món agrícola. Amb tot, segueixen les campanyes de prop i denuncien les vulneracions dels drets. Gemma Casal, la seva portaveu, valora la temporada passada com a “nefasta” per l’afegit de la Covid-19, que va suposar una “desprotecció molt exagerada de la salut de les persones treballadores”.
Ara bé, Casal assegura que la pandèmia no va canviar tant les coses: “Les situacions d’extrema vulnerabilitat es donen des de fa dècades i són molt conegudes a les Terres de Ponent. Ara només ha canviat que ha sortit dels marges del nostre territori”.
Per tancar la valoració de la campanya del 2020, afegeix: “La manca de resposta adequada de l’administració a obligar la patronal a complir les seves obligacions va generar més racisme institucional i social”. De fet, per a Fruita amb Justícia Social no es pot deslligar la problemàtica laboral de la social, en referència a la situació administrativa de bona part de qui treballa com a temporer.
Hi ha explotacions que contracten persones en situació irregular. Paren furgonetes als pobles i carreguen treballadors
“Si l’Estat no fa pas un pas en la regularització de les persones que treballen, la situació d’explotació continuarà”, assegura Casal, qui creu que la inseguretat administrativa dels treballadors sosté tot un sistema que treballa per aconseguir la fruita al preu més barat, independentment dels mitjans. “La llei d’estrangeria existeix perquè necessitem garantir uns productes a preus baixos. No es fan aliments, sinó mercaderies per a l’exportació. Són inversions que no tenen a veure amb sobirania alimentària”, diu.
Segons el seu parer, la voluntat maximitzadora de “grans empreses exportadores que comercialitzen a escala europea i asiàtica” aconsegueixen deixar la fruita a un preu molt baix per augmentar beneficis. Això, de retruc, afecta uns pagesos amb petites i mitjanes explotacions que “quasi treballen a preu de cost”. Per poder-ho mantenir, “cal una mà d’obra sense capacitat de reivindicar els seus drets”.
Els temporers perden la seva força de protesta perquè depenen extremadament del lloc de treball: “La patronal té garantit que hi ha un estoc de treballadors que són tractats com a mercaderia i que es poden incorporar de pressa perquè la gent treballa per sobreviure, no per viure”. En aquest context, i amb una temporalitat que no dóna peu a la sindicació i organització del personal, el manteniment del lloc de treball ho és tot per mantenir els papers en regla i no ser expulsat de l’Estat.
A més, explica Casal, “en els contractes de règim agrari tens dret a contractar a la gent per peonades, i per la mínima te’n pots anar al carrer”. I amb una llei d’estrangeria que exigeix demostrar que s’ha treballat per renovar els papers, “fa que la gent visqui amb molta por”. La portaveu assegura que “hi ha gent a qui se li amenaça de denunciar-la i deportar-la”.
Poques esperances en la propera campanya
“S’invertirà diners en la neteja de la imatge, però no en mesures que millorin les condicions de vida de les treballadores”, lamenta Gemma Casal, portaveu de Fruita amb Justícia Social. Creu que no hi ha interès per part de la patronal i de les administracions d’arreglar la problemàtica: “Ho demostra el fet que no hi hagi un acord per un conveni laboral digne”.
En les tasques a millorar compartides per totes les administracions, CCOO insta els ajuntaments a facilitar la recerca de pisos de lloguer per als pagesos, o bé l’adaptació de la xarxa d’albergs municipals, a la Generalitat a gestionar a través del SOC la borsa de treballadors del camp i a l’Estat a facilitar l’estada legal dels temporers.
Dels set grups professionals, quatre tenen un sou fixat inferior al salari mínim interprofessional
L’aposta específica de la UGT-FICA és la creació de la figura del delegat de prevenció agrícola que “coordini visites de seguretat i salut en els treballs del camp”. Segons Buil, aquesta figura tècnica compensaria la problemàtica de la temporalitat en la contractació: “Estaria a sobre i és necessària, perquè amb els elements de vigilància actuals no n’hi ha prou”, apunta.
“Les lleis són les que són i els incompliments són claríssims. Cal actuar”, defensa la secretària d’Agroalimentari de la UGT-FICA, qui també reporta la manca d’implicació de les inspeccions de treball. “L’any passat van ser una trucada de telèfon amb l’empresari. No és el que esperàvem per part de Treball”, diu. Casal, de Fruita amb Justícia Social, creu que “la inspecció de treball hauria de multiplicar per deu la mísera plantilla que té, i caldria que fossin presents al territori i fessin la seva feina”.
Gemma Casal, de Fruita amb Justícia Social, creu que el problema només se solucionaria amb un nou model agrari sostingut per la sobirania alimentària i no per la voluntat de maximitzar els beneficis econòmics amb exportacions a preus molt baixos. Ara bé, reconeix la dificultat que les administracions apuntin cap a aquest model: “Volen els nivells d’exportació actual, i els interessa molt poc com s’aconsegueixi”, assegura.
