Catalunya ha tancat el primer mes de l’any 2021 amb 508.081 persones registrades a l’atur, el que suposa un increment de 10.470 persones, un 2,1%, en comparació amb el darrer mes de l’any anterior. El creixement es troba lleugerament per sobre de la mitjana estatal, que és de l’1,96%. Al global espanyol, 3.964.353 ciutadans són a les llistes d’atur.
El greuge català és especialment destacat quan s’analitzen les dades anuals. En els darrers dotze mesos, tots excepte un en un context de pandèmia, Catalunya ha incrementat un 29% el nombre de persones a l’atur. El creixement només el superen les Illes Balears (37%) i les Canàries (32,2%), per la qual cosa Catalunya és la regió peninsular on més ha crescut l’atur en el darrer any.
L’increment mensual d’atur a l’Estat és el més alt des del mes d’abril del 2020
La variació anual a l’Estat és del 21,8%, amb 710.500 persones més que fa un any buscant treball sense èxit. Amb tot, les dades espanyoles són relativament positives quant al mes de gener. La variació mensual a Espanya ha estat de 76.216 persones, la quarta més baixa de la darrera dècada. Per posar un exemple, el 2020 havia augmentat en 90.000 persones i el 2019 en 83.000.
Segons el Ministeri de Treball, que recorda que gener és “un més tradicionalment negatiu per al treball”, la baixada menys pronunciada es deu “al funcionament efectiu de les mesures de protecció”. Ara bé, cal tenir en compte que les variacionals anuals de març i abril van ser del 17,2% en total i aquest gener es partia d’una base de desembre amb menys persones treballant que l’any anterior. De fet, l’increment mensual d’atur a l’Estat és el més alt des del mes d’abril del 2020.
En els darrers dotze mesos Catalunya ha incrementat un 29% el nombre de persones a l’atur
Pel que fa a la mesura estrella del govern espanyol en matèria laboral i d’ajuts durant la pandèmia, els expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO), el ministeri anuncia que la despesa el mes de desembre va ser de 768 milions d’euros, similar a la de novembre. En tot l’any 2020 va ser de 14.941 milions. Fa unes setmanes, sindicats, patronal i executiu van anunciar un acord per a prorrogar-los fins al 31 de maig del 2021.
Al global de Catalunya hi ha 171.139 persones amb un ERTO actiu, 1.596 menys de les que en tenien al desembre. La baixada es concentra a les demarcacions de Barcelona (2.294) i Tarragona (303), mentre que a Girona i Lleida augmenten en 420 i 581, respectivament.
L’atur i els seus increments també es reparteixen de forma desigual a Catalunya. L’increment més destacat al gener s’ha donat a Lleida (3,3%), per davant de Tarragona (2,6%), Girona (2,5%) i Barcelona (1,9%). Ara bé, en els darrers dotze mesos la demarcació amb més augment és Girona (33,1%), seguida de Lleida (29,7%), Barcelona (28,8%) i Tarragona (27,3%).
Al global de Catalunya hi ha 171.139 persones amb un ERTO actiu, 1.596 menys de les que en tenien al desembre
En la segregació per sectors, gener ha estat un any de destrucció de treball especialment en serveis (2,4%) i agricultura (1,2%). El sector agrari és, de fet, el que reporta l’augment més gran d’atur en els últims dotze mesos: amb un 32,4% supera el sector serveis (30,4%).
Joves i migrants, preocupació dels sindicats
Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT; han expressat el seu malestar per les dades d’atur, en concret en l’afectació que tenen sobre dos col·lectius desafavorits en l’aspecte laboral com són la gent jove i la gent migrant.
Mentre a l’Estat la variació mensual de l’atur juvenil ha estat de 5.874 persones menys, a Catalunya ha crescut en 2.240, el que suposa un 5,76%. A més, la diferència anual és del 45,43% a Catalunya, amb 12.848 més joves aturats que fa un any. Pel que fa a les immigrades, el creixement interanual és de 35.136 persones i representen el 23% de l’atur registrat.
UGT, que posa l’accent en què més del 48% de les persones a l’atur no cobren una prestació, considera que la societat catalana s’encamina a “la cronificació de la pobresa, amb l’augment de la vulnerabilitat de moltes persones i l’increment de les desigualtats socials” i exigeix la implementació urgent de mesures de protecció.
Mentre a l’Estat la variació mensual de l’atur juvenil ha estat de 5.874 persones menys, a Catalunya ha crescut en 2.240
Per tot plegat, la UGT demana uns “pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades”, apostar pel sector industrial en el camí d’un “canvi en el nostre model productiu” amb l’ajut dels fons europeus postpandèmia, la derogació de les reformes laborals o la “reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals”.
La lectura que fa CCOO és ben similar: “Millorar l’ocupació reclama la derogació de la reforma laboral i un increment del SMI”. També exigeixen “complements de prestació, tant per les persones que estan en ERTO, com per aquelles que enfronten una situació de desocupació” i apunten a ampliar la Renda Garantida de Ciutadania i a una “gestió eficaç de l’Ingrés Mínim Vital” com “la millor via per fer front al risc creixent d’extensió de la pobresa”.
Comissions Obreres demana “consensos forts i mesures excepcionals per aturar la incipient degradació socioeconòmica” i crida a la participació en les eleccions del 14-F per donar “i legitimitat al govern elegit per protegir a la ciutadania i donar estabilitat al teixit productiu”.
Quant a l’abast dels ERTO, CCOO reconeix que “han contribuït a mitigar l’esperat daltabaix en termes d’ocupació”, però avisa que qui es va quedar sense treball abans de la pandèmia “són avui una part important de la població treballadora que no té recursos, majors dificultats per trobar una feina i una alta probabilitat de restar desprotegit de qualsevol instrument de protecció social”. UGT també creu que “han estat el principal coixí per protegir l’ocupació i que han de continuar”, però proposa complementar-los en el cas de persones amb baixos ingressos i fixes discontinus amb “ajudes concretes”.
