La proposta d’un ingrés mínim vital per a totes les famílies formava part del programa del PSOE i d’Unides Podem des de fa alguns anys, però no ha estat fins que ha arribat la pandèmia del coronavirus i la crisi econòmica i laboral consegüent que aquesta mesura econòmica s’ha aprovat .
A qui beneficiarà, quant i quan es cobrarà?
Segons les dades del govern espanyol, l’ingrés mínim vital arribarà a 850.000 famílies i a un total de 2’3 milions de persones. Les mateixes fonts calculen que la meitat de les llars que rebran l’IMV tenen menors a càrrec i que fins a un 11% són famílies monoparentals. Es tracta, en qualsevol cas, d’economies domèstiques que es troben entre el 17% més pobre de la població amb rendes mensuals mitjanes que no superen els 310€.
El contingut de la prestació variarà depenent del tipus d’unitat familiar -nombre de membres, existència o no d’infants a càrrec-, dels ingressos que ja rebi d’altres fonts i del patrimoni familiar. El marge va des dels 461€ als 1100€ mensuals. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions calcula que l’IMV mitjà anual es trobarà als 4400€ i la despesa pública que hi dedicarà serà d’uns 3.000 milions d’euros.
L’ajut es podrà demanar a partir del 15 de juny a la Seguretat Social per via telemàtica. El cobrament, quan s’hagi validat l’aptitud de qui el demani, serà retroactiu a partir de l’1 de juny. La gestió, en un principi, serà estatal excepte en els casos basc i navarrès, on la comunitat gestionarà l’IMV. Altres comunitats, com el País Valencià i Catalunya, també han demanat tenir-ne l’administració per complementar-lo més eficientment amb els ajuts propis que ja existien fins ara. El govern espanyol també preveu que es pugui tramitar a través dels ajuntaments.
Entre les condicions per rebre l’IMV hi figuren el fet d’estar inscrit com a demandant de treball a l’atur, perquè és compatible rebre l’ingrés mínim vital i estar en actiu laboralment alhora. De fet, existeixen incentius al treball: qui estigui cobrant la prestació i en trobi veurà que una part del salari no comptarà per fer el càlcul d’ingressos familiars.
Per demanar-lo, això sí, caldrà haver viscut durant un any abans a la data de presentació de la sol·licitud a Espanya. Serà necessari “tenir residència legal i efectiva” a l’estat espanyol.
Toc d’atenció del Consell Europeu a Espanya
El passat dimecres el Consell Europeu va instar Espanya a “millorar la cobertura i adequació dels règims de renda mínima i de suport a la família”, entenent que el sistema d’ajuts en aquest sentit, fins ara diferent a cada CCAA i sense un mínim comú estatal, era insuficient.
En aquest sentit l’executiu espanyol entén l’ingrés mínim vital com una eina per “reduir la taxa de pobresa a Espanya, superior a la d’altres països de l’entorn, i fer més redistributiva l’acció de l’estat, una de les mancances estructurals del nostre estat del benestar”.
En efecte, les dades l’informe AROPE 2019, que mesura el risc de pobresa i d’exclusió social, assegura que un 26’1% de la població espanyola en aquesta alarmant situació. La dada, referent al 2018, marca un descens des que el 2014 va arribar al pic, on gairebé un de cada tres espanyols estava en risc de pobresa (29’2%). Tanmateix, la taxa supera en 4’2 la mitjana de la UE i Espanya té el setè índex més alt dels països comunitaris. A tot plegat cal sumar-hi la condició, en augment en els darrers anys, de ‘treballadors pobres’.
L’informe AROPE recalca que la situació dels menors és encara pitjor: el 2018 el 26’8% dels infants espanyols viu en risc de pobresa, dels quals el 6’5% pateix privació material severa i un 7’7% es troba en situació de pobresa severa.
Experiència a altres països europeus
Altres estats de l’entorn espanyol tenen mesures molt similars a l’ingrés mínim vital, molts d’ells des de fa un grapat d’anys. En cada cas varien les condicions necessàries per poder-lo gaudir i també és diferent la quantia rebuda, arribant amb més o menys èxit a disminuir l’índex de pobresa.
Bèlgica -que el va aprovar el 2002- o Alemanya -2005- són alguns exemples de països on aquest tipus de prestació funciona a escala estatal. En el segon cas, a la renda mínima de subsistència se li afegeix un contingent econòmic destinat a l’allotjament i la calefacció, entre d’altres.
Recentment, i en la línia espanyola d’utilitzar-lo com a flotador en una època crítica com la que ha generat en l’àmbit laboral i econòmic la pandèmia de la Covid-19, Itàlia també ha aprovat recentment un ajut que anomenen renda de ciutadania. Per rebre’l cal haver tingut ciutadania a Itàlia durant 10 anys i passar una sèrie de requisits d’ingressos i patrimonis. La prestació és d’una mitjana de 6.000€ anuals per una persona que visqui sola i fins a 10.800€ per a famílies de dos adults i dos infants.
