La ciutat de Barcelona pot patir d’esclerosi i de gentrificació causades per l’envelliment de la població i per la fuga de talents per la marxa de les generacions més joves i preparades que no poden afrontar, tot i tenir feina, l’increment del cost de la vida que pateix la ciutat. El desequilibri s’ha accentuat per l’augment del preu de l’habitatge., en contra d’aquesta situació, el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) propugna l’establiment del salari mínim de ciutat, tot i que no fixa la quantitat mínima que hauria de tenir aquest indicador.
Marina Subirats, presidenta del CESB, organisme amb presència de patronals, sindicats i entitats del tercer sector, no ha volgut definir la quantia del salari de ciutat. Però, al mateix temps ha passat revista a diversos estudis que justifiquen un tractament específic per als salaris dels treballadors de Barcelona. La manca de definició sobre la quantitat del salari mínim de ciutat, l’ha justificat per la fluïdesa de la situació.
El treball, titulat «Salari i rendes bàsiques de ciutat», mostra amb diversos estudis que Barcelona és un indret on el desfasament entre els sous i el cost de la vida és més gran. En l’informe se citen moltes fonts, així, en l’àmbit provincial es recorda que segons les dades de l’Índex de Preus a Consum (IPC), la demarcació de Barcelona és el lloc on des de 2010 fins a 2017 la capacitat de compra dels salaris més ha perdut, concretament un 10,1%.
Es pot afirmar encara més, l’informe UBS prices interrelaciona salaris i preus en les principals ciutats mundials. Ho fa a partir d’una cistella de productes i serveis bàsics, que conformen un cistell que serveix per fer l’avaluació. També compara salaris de 15 professions equivalents a diversos països. Barcelona se situa en la part mitjana de la taula en diversos apartats. En lloguers la despesa és del 29,3% del total. En menjar de l’1,2% en roba del 2,8% o en serveis, de l’1,7%.
En dades concretes, s’esmenta l’estudi d’Intermón OXFAM, de finals de 2016, que situa el cost de la vida a Barcelona en 1.438 euros mensuals, mentre que a València és de 1.136 i a Sevilla DE 1.226. Hi ha altres treballs que fixen xifres més altes, com els 2.453 euros imprescindibles per a una llar de dos adults i tres menors d’edat (segons el projecte europeu Improve -Poverty Reduction in Europe. Social Policy and Innovation-, o a 1.816 euros (la consultora Daleph).
El salari a l’AMB hauria de ser un 25% superior
Un altre estudi respecte al cost de viure a Barcelona, s’ha fet prenent com a referència els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest treball, de la consultora Daleph, el salari de referència en aquesta zona hauria de ser un 25% superior al de la mitjana de les capitals de província d’Espanya per cobrir les necessitats.
Per contrarestar aquesta situació, des de l’ens metropolità es va arribar a fixar una xifra lleugerament superior als mil euros com a salari mínim a aplicar en aquell territori.
El fet que no es fixi una quantitat mínima com a salari mínim de ciutat ha estat justificat per Subirats pel fet que es produeixen diverses circumstàncies que fan molt volàtils les estimacions. Una és que sembla haver-se desbloquejat l’acord entre patronals i sindicats majoritaris que situaria en 14.000 euros a l’any la recomanació de salari mínim. La segona és la dificultat que hi ha per avaluar els increments de les necessitats fruit de l’augment de preus de l’habitatge que experimenta Barcelona.
En tot cas, la idea del CESB és fer una recomanació perquè en els corresponents fòrums de negociació salarial es tinguin en compte les necessitats salarials que caldrien per cobrir el cost de la vida a Barcelona i als llocs del seu àmbit metropolità
Els redactors de l’estudi entenen que l’Ajuntament de Barcelona té un paper clau a fer. Així, a través de la contractació pública, pot estimular el pagament de salaris dignes que cobreixin les necessitats de manteniment de treballadors i treballadores que haurien de permetre assumir necessitats com la formació o el lleure. Això es fa amb clàusules que afecten positivament els salaris dels empleats de les companyies que optin a adjudicacions municipals.
La necessitat de mecanismes que equilibrin salaris i despeses familiars té a veure amb els resultats de la crisi. Maria Subirats ha esmentat un treball segons el qual a Catalunya entre 2008 i 2012, en el moment més dur de la destrucció de feina, un 30% dels adults catalans van patir un descens social, mentre que només van millorar socialment un 13%.
El lloguer puja un 27% en 4 anys
Una clau imprescindible per entendre el cost de la vida és l’habitatge. Entre 2014 i 2017 els preus dels lloguers a Barcelona han pujat un 27,5% s’afirma. El treball esmenta els barris amb el lloguer més alt i el resultat varia si es pren com a base el preu per metre quadrat o si simplement es mesura el cost del lloguer mensual per residència.
La Barcelona, amb 19,8 euros per metre quadrat és el barri més car, seguit de Sarrià, amb 17,5 i Vila Olímpica amb 17,1. En euros, Pedralbes lidera, amb 1.785,6 euros per habitatge, seguit de Tres Torres, amb 1.624 i de Sarrià amb 1.353, sempre en mitjana.
Contràriament, els barris amb els lloguers més baixos per metre quadrat van ser l’any passat El Besòs Maresme, amb un 10%, seguit de Sant Genís dels Agudells, amb un 9,5% i de Bon Pastor amb un 9,5% d’augment. En euros, el barri amb el lloguer més baix és Can Peguera amb 417,5, seguit de Torre Baró amb poc més de 425 euros per habitatge i de Ciutat Meridiana amb 435.
