L’Audiència provincial de Madrid ha condemnat, per primera vegada, l’empresa Uralita a pagar 2 milions d’euros a 39 veïns i veïnes de Cerdanyola afectat per les emissions ambientals de la seva fàbrica, segons informa el Col·lectiu Ronda. La característica diferencial és que són persones que tenien cap relació laboral amb l’empresa Uralita, que vivien a Cerdanyola del Vallès i a Ripollet.
La sentència considera que l’empresa «no va actuar amb la diligència exigible en fer emissions sense el control adequat a l’ambient exterior de fibres d’amiant de la seva explotació industrial, amb la qual cosa va incórrer en responsabilitat pels danys causats a les poblacions circumdants de Cerdanyola del Vallès i Ripollet en inhalar els seus habitants les fibres d’amiant emeses a l’ambient exterior sense el degut control per l’activitat industrial desenvolupada per la demandada».
Segons Ronda, la sentència és important perquè és la primera es refereix als efectes sobre la salut de les persones que van estar sotmeses a l’amiant procedent de l’empresa Uralita en el que va ser el seu major centre productiu a Espanya, en funcionament entre els anys 1907 i 1997.
Per a les advocades del Col·lectiu Ronda responsables de la sentència, Esther Pérez i Esther Costa, «es tracta d’una resolució pionera que reconeix, per primera vegada, el llegat de mort i patiment que l’empresa Uralita ha deixat en les localitats on es va assentar».
El col·lectiu d’advocats, responsable d’una demanda col·lectiva que exigia el reconeixement de la responsabilitat de l’empresa sobre les patologies, incloses diverses formes de càncer, derivades de la inhalació de fibres d’amiant per part de persones que eren familiars de treballadors o, sense ser-ho, persones que residien o treballaven als voltants de la fàbrica. D’aquesta manera, l’Audiència de Madrid revoca la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid el desembre de 2015 que va condemnar a l’empresa per l’afectació sobre les persones que havien conviscut amb treballadors de la fàbrica però desestimava la responsabilitat respecte a la inhalació de fibres d’amiant d’aquells veïns la causa d’exposició dels quals havia estat mantenir la seva residència o lloc de treball a les proximitats de la fàbrica.
«El que s’ha viscut a Cerdanyola i Ripollet, com succeeix en altres localitats on es van establir grans fàbriques dedicades a la fabricació i manipulació de fibrociment i derivats, com és el cas de Castelldefels, és un veritable drama que, malauradament, perdurarà durant dècades -expliquen les advocades- i que fins ara no gaudia del reconeixement merescut, ja que únicament es considerava provada la responsabilitat de les empreses pel que fa als seus extreballadors i a les persones que convivien amb elles, exposades a l’amiant per la negativa d’Uralita a fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball, doble taquilla, i altres incompliments».
