La població al nostre país envelleix de forma creixent i, en canvi, no s’estan adoptant les mesures per afrontar el problema i les conseqüències que aquesta situació ocasionarà.
Primer s’enfoca el problema de manera parcial: les pensions, la salut, la dependència, els medicaments, l’habitatge, la despoblació, etc. i no es fa de forma integral, com hauria d’abordar-se, perquè tot està interrelacionat.
En matèria de pensions nostre país destina una despesa 10,5% sobre el PIB i els nostres paràmetres estan dins del que gasten altres països del nostre entorn, però cal abordar amb serietat el problema d’ingressos i reconèixer que tenim una pensió mitjana de 906 € i moltes pensions per sota d’aquesta xifra que dificulta poder viure dignament. A més, amb el repunt de la inflació a l’1,9% el 2016, els increments de les pensions establerts pel Govern central en el 0,25% provocaran la pèrdua de poder adquisitiu per als pensionistes. I davant d’això, la resposta del Govern de Rajoy és d’una fredor totalment insuportable.
En conseqüència,cal adoptar mesures per incrementar els salaris i per tant les cotitzacions socials i l’estabilitat del nostre mercat de treball. No es ot oblidar que aquest és temporal en un 27%, cosa que erosiona les cotitzacions socials i obliga a buscar altres ingressos per la via dels impostos.
Cal recordar que seguim empantanegats amb les reformes laborals i no hi ha una voluntat política majoritària de revertir les conseqüències d’aquestes contrareformes. I a més, no materialitza un reforçament de la negociació dels convenis col·lectius tot i que s’ha dit, com tampoc s’aposta per l’estabilitat de la contractació que faria que s’incrementessin de veritat els salaris.
L’aplicació de la llei de dependència encara no funciona, i les famílies han d’afrontar amb els seus escassos recursos els problemes que suposen entre altres les dificultats per a la incorporació de la dona al mercat de treball, perquè aquestes dones han d’atendre als seus familiars: primer els fills després als seus majors.
El nostre sistema sanitari està sent afectat de manera molt directa per l’envelliment de la població, l’existència de més malalts crònics i la falta de llits de residències sociosanitàries. Aquests aspectes són un greu problema que afecta la viabilitat de la nostra sanitat, col·lapsa les urgències hospitalàries i crea greus problemes per atendre adequadament a la nostra gent gran i, en canvi ,no es prenen mesures per fer front a inversions necessàries per a equipaments, la qual cosa és un problema actual i serà encara més greu si en el futur si no es prenen les mesures necessàries.
Fer-se gran a casa
L’atenció domiciliària a la gent gran que s’està fent és insuficient per atendre la demanda. I la manca dels habitatges adequats dificulta la mobilitat i la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, el més positiu seria invertir per fer possible la reforma dels habitatges de les persones majors,c osa que ajudaria a mantenir el seu arrelament, perquè continuarien vivint a les seves llars i en el seu ambient.
Per això cal afrontar de manera decidida el problema de l’envelliment i planificar per als anys vinents una sèrie de mesures integrals per atendre adequadament aquesta realitat. Això, al costat de les mesures que facin possible millorar la nostra taxa de natalitat i l’arribada de persones immigrants que rejoveneixin la nostra població. Tot plegat serviria alhora per poder atendre les nostres necessitats productives per també per a mantenir l’Estat de Benestar.
