Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Javier Pacheco és el candidat únic a nou secretari general de CCOO de Catalunya. Ha fet a Barcelona la vuitena presentació de la seva proposta per liderar el sindicat. A partir d’ara comença la recollida de les 5.000 signatures d’afiliades i afiliats que han de validar la seva llista.
Pacheco és secretari general de la federació d’indústria de CCOO de Catalunya. Ha treballat a Nissan i des de la seva experiència en el sector automobilístic va passar a dirigir la federació més poderosa de CCOO. Entre treballadors i empresaris és coneguda la seva contundència quan cal i també l’habilitat en trobar solucions que ajudin al manteniment de llocs de treball o la seva dèria per lluitar contra la precarietat. En el seu discurs dos conceptes sobresurten: organització i represa d’una actitud ofensiva, després d’haver superat l’etapa de la resistència fruit de la crisi.
Quina és la vostra proposta per liderar CCOO?
Avui complim una etapa més en el marc de l’onzè congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). És un mecanisme que garanteix la participació dels afiliats i afiliades abans d’iniciar la recollida d’avals per veure el suport que té el candidat.
Després de la presentació de candidatures que va acabar el 15 de novembre passat, jo vaig presentar la meva proposta per dirigir l’organització, per afrontar la pròxima etapa de les CCOO de Catalunya. No hi va haver cap altra candidatura, no per casualitat. Això s’explica per com fem les coses darrerament al sindicat: construïm un projecte col·lectivament, de manera oberta i amb participació de la gent, tal com vam fer fa un temps amb l’assemblea sindical oberta on més de 100.000 persones van participar per construir de manera conjunta la proposta d’adequació i van repensar allò que el sindicat hauria de fer per adequar-se a la nova etapa i seguir sent referència per al conjunt de la classe treballadora d’aquest país. També hem construït de manera col·lectiva un marc de consens a l’interior de l’organització per enfortir-la, per sortir a l’ofensiva, perquè els reptes que tenim al davant són claus per a la classe treballadora.
Quins són aquests reptes?
Són la lluita contra la desigualtat, contra la precarietat, reforçar el marc de les relacions laborals, recompondre els desequilibris de les normes legals que han imposat les reformes laborals, enfortir la negociació col·lectiva, l’acció dels treballadors i treballadores amb una voluntat de democratitzar la participació en l’empresa, és a dir, reforçar el perfil sociopolític de la nostra organització: el nostre caràcter de sindicat de classe, perquè a partir de construir una alternativa sigui un referent per canviar les polítiques que a Catalunya s’han articulat els darrers anys.
Com qualificaria la candidatura que vostè encapçala?
Representa la voluntat de fer una candidatura unitària que jo vull referenciar i per això ens posarem a disposició de la nostra organització.
El moviment sindical és avui el principal baluard social que té la ciutadania. Perquè per acabar amb les desigualtats és indispensable recompondre la dignitat del treball. I per dignificar el treball és imprescindible l’organització de treballadors i treballadores. Això en aquest cas es referencia en Comissions Obreres en aquesta voluntat de defensar els interessos de tots i totes les treballadores d’aquest país, per la seva condició de sindicat de classe i nacional.
En què es diferenciarà el vostre equip de direcció respecte del sortint?
Hi haurà renovació perquè cada organització necessita una renovació d’idees i també de persones. Això vol dir que hi haurà canvi en una part de la direcció, perquè som partícips dels compromisos adoptats amb la participació de més de 100.000 persones en l’assemblea sindical oberta. Ara, també desenvoluparem la continuïtat del projecte sindicat construït en la darrera part d’aquest mandat i volem, per tant, consolidar-lo i projectar en el sindicat l’ofensiva per lluitar contra la precarietat.
En la part més dura de la crisi CCOO va adoptar un paper resistent. Ara amb vostè al capdavant el sindicat tindrà una posició de més presència al carrer, una posició més ofensiva?
Aquesta és la columna vertebral del nostre projecte sindical. A vegades resistir és vèncer. Nosaltres hem estat capaços de resistir una part de les retallades que s’han plantejat. Sempre em pregunto què hauria estat d’aquesta societat si el sindicat no hagués fet front a les retallades que el neoliberalisme i les seves polítiques de dretes han articulat al nostre país. I aquesta capacitat de resistència en si mateixa ja és una victòria. Perquè han pressionat el moviment sindical cap a la seva desaparició. Cal pensar que en altres països amb una crisi menys profunda i amb unes polítiques menys desarticuladores, com va passar al Regne Unit, el sindicalisme pràcticament va desaparèixer. I fa gairebé dues dècades que treballen per recompondre la seva capacitat sindical.
Nosaltres hem resistit perquè estem arrelats als centres de treball. Perquè el moviment sindical és ben viu. La nostra capacitat d’organització amb més de 21.000 delegats i delegades i amb més de 140.000 persones afiliades, que paguen cada mes les seves quotes, mostra que som un projecte viu. I un projecte com aquest ha de passar a l’ofensiva. La resistència sola ens podria situar en la impotència. Hem de fer un pas endavant i construir l’alternativa que recompongui el marc de drets del treball, recuperar desigualtats i lluitar contra la precarietat.
Què li han demanat els afiliats en les altres set presentacions fetes al territori?
La principal petició és el compromís que la nostra organització passi a l’ofensiva. La gent demana que fem un pas endavant, que ajudem a vertebrar una alternativa d’esquerres al nostre país. Ens han dit també que la delegació a la política de la solució dels problemes no és l’única solució als problemes dels treballadors i treballadores. I s’han refermat en què cal que ens organitzem, i el sindicat és l’eina per fer-ho.
Una altra cosa que ens han dit és que diagnostiquem bé com s’estructura avui el món del treball. No té la mateixa composició que fa 15 anys. També ens han dit que com a sindicat hem de tornar a ser la referència per als treballadors i treballadores que pateixen la desestructuració que provoca la precarització, la invisibilitat, la manca de contractació i els baixos salaris. Tot això porta directament a la pobresa social que pateix de manera insostenible la nostra ciutadania.
