Catalunya viu un moment d’emergència social. Els anys de crisi econòmica i les polítiques neoliberals de retallades de drets socials i laborals han deixat un país devastat per l’atur, el tancament d’empreses i una pobresa cronificada que afecta, fins i tot, moltes persones que tenen feina. Un país amb 102.600 llars on no entra cap ingrés (20.000 més que l’any 2008). Un país on es talla l’aigua, la llum i el gas a moltes famílies que no hi poden fer front.
Per això des de les principals organitzacions sindicals i socials exigim al Govern de la Generalitat i als partits amb representació al Parlament de Catalunya uns pressupostos socials, molt més socials del que s’ha plantejat fins al moment, d’acord amb les necessitats urgents de la ciutadania. Els demanem que tinguin en compte les nostres propostes i els instem a encarar les negociacions dels comptes de l’any vinent amb amplitud de mires i sense línies vermelles imposades pels equilibris parlamentaris i partidistes.
Dubto que ningú pugui negar que, amb un 23,5% de la població en risc d’exclusió social després de les transferències socials, necessitem aprovar una renda garantida ciutadana i més recursos en polítiques socials per lluitar contra la pobresa. També cal més generositat en les partides per a polítiques d’ocupació, així com en política industrial i inversió pública, imprescindibles per reactivar l’economia. Començar a revertir les retallades en sanitat, educació, protecció social i habitatge. I pel que fa a l’Administració, restablir als treballadors públics les seves condicions laborals (salari i jornada) i fer una aposta per la contractació pública de qualitat, amb un compromís de no externalitzar llocs de treball a través d’empreses de serveis integrals, nius de precarietat i explotació.
Tenim propostes de què s’ha de fer però també de com es pot pagar. Fa temps que des de la UGT de Catalunya ho reclamem, però ara ja és inajornable: necessitem un nou sistema fiscal, que sigui més just i més redistributiu, on qui més tingui més pagui. Lamentablement, el que sentim aquests dies per part dels diferents partits no es pot qualificar ni de debat ni d’intent de reforma fiscal seriosa, més aviat de nyap fiscal. Des del nostre sindicat estem d’acord en crear nous impostos, però també hem de replantejar-nos quins tenim ara i què fem amb ells, sempre des de les competències de què disposa la Generalitat. Nosaltres creiem que s’ha de recuperar l’impost de successions i rebaixar el mínim exempt de l’impost de patrimoni, lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, reduir les bonificacions fiscals i, sobretot, incrementar la fiscalitat de les rendes altes augmentant els trams i la progressivitat de l’IRPF.
Al marge dels debats polítics sobre el futur del país, tot això que plantegem és necessari i “es pot fer ara”. Aquest és el lema amb què la UGT de Catalunya i moltes altres entitats socials de tots els àmbits hem convocat aquest dissabte, 19 de novembre, una manifestació a Barcelona per exigir uns pressupostos socials per al 2017. Ens toca mobilitzar-nos, sortir un cop més al carrer, per deixar clar als nostres representants quines són les prioritats i les necessitats de la ciutadania i com volem que siguin els pressupostos del nostre país.
Ens trobem dissabte, a les 17.30 hores, a la plaça Urquinaona.
