TTIP i CETA, no només una qüestió de confiança

La confiança ni es compra ni es ven: es guanya. Avui queda lluny la confiança de la ciutadania en el projecte de la Unió Europea, fins i tot d’aquella que denominàvem Europa Social, la de les persones i dels drets socials, que era un model a seguir i exportar a la resta del món. Aquell projecte d’Europa que va saber aplegar els interessos de les persones i del capital per fer un continent millor. Aquella Europa amb líders polítics com Jacques Delors o Olof Palme, que van saber explicar un projecte on el benestar social i el progrés econòmic eren el seu ADN.

Aquell propòsit és lluny del projecte que avui ens volen vendre i aquella confiança en els líders polítics s’ha esvaït. Europa es mou per inèrcia i pels interessos de les multinacionals. El poder s’ha organitzat de diferents formes: multinacionals, mercats, lobbys… que han ordit una trama gairebé perfecta si estiguéssim en una altra època. Però avui, en una societat cada cop més connectada i que exigeix més transparència, queden pocs secrets, que tard o d’hora se sabran. Per aquest fet volen signar tractats com el CETA o el TTIP, per tenir la legitimitat dels governs. Feta la llei feta la trampa.

Això és el que li va passar a principis de novembre del 2014 a Jean Claude Juncker, avui president de la Comissió Europea, quan uns documents filtrats per Luxleaks van demostrar que durant el seu mandat com a primer ministre Luxemburg va esdevenir un centre europeu d’evasió fiscal corporativa. Quina credibilitat pot tenir un polític en l’àmbit europeu quan en el seu propi país va treballar perquè les regles del joc beneficiessin les grans multinacionals, que generen un volum important de diners però no volen que els seus beneficis reverteixen en la societat? Junkers va ser injust i la seva actitud envers el capital no el capacita èticament per dirigir el projecte europeu.

D’igual manera, fa unes setmanes ens vam assabentar que l’expresident de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, anirà a treballar —aprofitant una porta giratòria— al banc d’inversions Goldman Sachs, considerat un dels artífexs de les hipoteques subprime i un dels responsables de la crisi econòmica. Potser el seu nomenament és legal, però està mancat de tota ètica i ens porta a preguntar-nos a quins interessos va servir Barroso durant la seva presidència. Un fet més que fa perdre la confiança dels ciutadans envers la Comissió Europea, una institució que té grans reptes en un horitzó proper, com el Brexit, el TTIP, el CETA o els milers de refugiats amuntegats en camps de refugiats que semblen de concentració. Persones i projectes que necessiten resposta.

Avui més que mai, les bones pràctiques i la confiança en els seus líders són de vital importància per arribar a conquerir aquestes fites amb garanties. Avui, per aquests dos casos, entre d’altres, és normal que la ciutadania no confiï en les negociacions que els representants europeus estan portant a termes sobre el CETA i el TTIP amb altres líders polítics mundials. Negociacions que, emparant-se en la voluntat de negociar les millors condicions per als interessos d’Europa, s’oculten per poder afavorir el capital i les multinacionals en detriment de les llibertats, la democràcia i els interessos de les persones i de la classe treballadora.

Si amb la legislació vigent i sense acords de lliure comerç internacional han articulat trames d’enginyeria fiscal per evadir impostos, ¿què faran amb unes lleis i uns tribunals concebuts per a un mercat salvatgement lliure i que afavoreixen clarament un cantó de la balança? Camparien arreu sense ètica però amb la legitimitat dels tractats signats.

Aquesta tardor es presenta calenta i no parlem només dels efectes del canvi climàtic, sinó de les diferents iniciatives que des dels moviments socials portarem a terme per denunciar la nostra disconformitat amb aquests tractats de lliure comerç, tant el TTIP amb els Estats Units com el CETA amb el Canadà.

Des de la UGT de Catalunya denunciem que els negociadors dels tractats a una banda i altra de l’Atlàntic estan actuant com els trilers. Primer ens venen les meravelles d’uns tractats que prometen lligar gossos amb llonganisses, i després ens amaguen les boles amb magistrals moviments per estafar-nos.

Per això, hem sortit al carrer aquest 15 d’octubre i ho continuarem fent, per lluitar contra aquests tractats de lliure comerç perquè, entre d’altres, són negociats amb opacitat i suposaran un cop mortal als nostres drets laborals, socials i mediambientals, perquè no podem deixar un món pitjor que el que vam trobar nosaltres, però sobretot, perquè volem recuperar la confiança d’unes institucions i d’una classe política que avui s’ha esvaït perquè la confiança ni es compra ni es ven, es guanya.