Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els recursos del Govern central al Tribunal Constitucional (TC) a determinats articles de la Llei d’emergència habitacional i energètica i de la Llei d’igualtat no es poden despatxar com un episodi més del conflicte entre els governs de l’Estat i català. Els recursos deixen sense efecte durant sis mesos, temps que té el TC per dictar sentència, determinats articles per evitar desnonaments, facilitar l’accés a l’habitatge i garantir subministrament de serveis bàsics o, en el cas de la Llei d’igualtat, l’obligació de totes les empreses a negociar i impulsar plans d’igualtat de gènere i preveure mesures preventives i recursos per fer-ne el seguiment sindical.
Els recursos presentats no són neutres des del punt de vista social ni ideològic. No són una simple disputa en relació amb el conflicte competencial entre Catalunya i l’Estat. Tradueixen un conflicte d’interessos entre els sectors dominants, els poders econòmics, i les necessitats de la majoria social. Els poders econòmics, entitats financeres i lobbies empresarials utilitzen el Govern per presentar el recurs i paralitzar les lleis. S’aprofiten d’un govern que és servil amb els poders i insensible amb els vulnerables.
La gravetat dels recursos és, però, superior, pel context de pobresa i desigualtats que emmarca la greu crisi social que vivim, on els símptomes de recuperació econòmica que airegen els diferents governs ni arriben ni són percebuts per les persones. L’emergència social es deriva d’una situació de pobresa social, relacionada amb la pobresa laboral (atur, precarietat, desprotecció…) i amb el dèficit crònic de les polítiques de protecció social i la manca de garanties en la provisió dels drets i serveis bàsics. Les polítiques d’austeritat aplicades aquests anys, les reformes laborals i les retallades pressupostàries són les principals responsables de la situació. I és el que cal capgirar.
Necessitem que les administracions facin actuacions que impulsin i creïn ocupació; que obliguin les empreses que contractin a respectar convenis, qualitat del treball i salaris dignes, i que garanteixin la protecció social i posin en marxa la renda garantida de ciutadania que s’està debatent al Parlament. Hem de rebutjar el recurs del Govern del PP, però no podem restar expectants davant de la greu crisi social. Hem d’exigir que es desenvolupin els reglaments i protocols d’actuació que es deriven de normes legals que avui són vigents i no han estat impugnades, que es dotin fons amb recursos propis, mentre no hi ha sentència definitiva, i que es convoqui una nova línia d’ajuts per al 2016 per a famílies en situació de pobresa energètica per fer front als subministraments bàsics.
De res serveix queixar-nos dels recursos del Govern de l’Estat i la paralització de les lleis si no utilitzem totes les capacitats i possibilitats competencials disponibles per actuar i lluitar contra la pobresa laboral i social. Cal voluntat política i dotació pressupostària per implementar mesures i recursos per abordar l’actual situació. Les setmanes vinents s’ha de presentar a debat parlamentari el projecte de pressupost del 2016, que superi l’actual pròrroga del 2015. Cal donar respostes materials a les demandes socials i, en concret, al combat contra la pobresa i la desigualtat: revertir retallades i garantir la protecció social i l’accés als drets i serveis bàsics.
Inevitablement el debat pressupostari no és només de despesa sinó també i, sobretot, d’ingressos. La injusta relació que hi ha entre les aportacions fiscals de les rendes més baixes en comparació amb les més altes repercuteix en la insuficiència d’ingressos, que permet justificar la menor capacitat de despesa i inversió. De la mateixa manera que hem d’exigir una reforma fiscal integral i justa (que pagui més qui més guanya i qui més té) i la lluita contra el frau i l’elusió, hem de reclamar al Parlament de Catalunya que entomi el debat dels impostos sota la premissa de la justícia fiscal i la suficiència d’ingressos per construir el pressupost (no oblidem els efectes negatius i injustos de la renúncia a l’impost de successions en benefici de les rendes altes i grans fortunes just quan s’aplicaven les retallades).
És en aquest marc, de pobresa laboral i social, i d’unes injustes i antisocials polítiques que ho han provocat i agreujat, que organitzacions sindicals, veïnals i socials, entitats i plataformes, convoquen el pròxim 29 de maig una mobilització social àmplia i unitària de rebuig als recursos presentats pel Govern del PP davant el Tribunal Constitucional i per reclamar al Govern de Catalunya i a les administracions locals compromisos polítics i pressupostaris en el combat contra la pobresa laboral i social. El lema és clar: “Els drets no se suspenen. Treball digne, drets socials, democràcia real”. Perquè els governs, les lleis, els pressupostos i els tribunals no estan per suspendre drets sinó per promoure’ls i garantir-los.
