Actualitat

Què farà i què no farà Josep Maria Àlvarez al capdavant de la UGT d’Espanya?

Josep Maria Àlvarez ha estat escollit secretari general de la UGT d’Espanya per un marge estret de vots. Durant la campanya interna ha vist com des dels seus oponents s’utilitzava la seva posició respecte a Catalunya, dret a decidir, com una arma llancívola. Els qui el coneixen han encertat en veure que no ha entrat en el debat de fons. Fins i tot va reclamar als seus seguidors que votessin a favor de la gestió de Méndez, que alhora de deixar el càrrec no es va estar de fer al·lusions que el perjudicaven.

Un cop acabat el procés electoral segur que molts es pregunten què farà Àlvarez? Com durant 29 anys ha estat al capdavant de la UGT de Catalunya des d’aquí es poden tenir algunes pistes.

D’entrada, cal mirar l’equip del qual s’ha envoltat per dirigir la UGT estatal. Una part dels seus components procedeix de les federacions que li han donat suport, metall i construcció, i serveis públics i una altra procedeix de Catalunya. A tenir en compte Diego Martínez, el que serà secretari confederal. Es tracta d’una persona que sempre ha acompanyat Àlvarez i és de la seva màxima confiança. Sap teixir ponts, el Diego.

El segon punt a tenir en compte és com configurarà el seu sotogoverno si d’ell depèn, aquí hi pot haver sorpreses. A Catalunya va arribar a tenir al secretariat membres de CDC i ERC, treballant plegats amb gent del PSC i fins i tot més enllà. Àlvarez no mira carnets.

Tercera qüestió. Tot i que el nou secretari general de la UGT té carnet socialista, del PSC per a més detall, que ningú es pensi que aplicarà consignes de cap partit polític al sindicat. Per a Àlvarez, els òrgans de direcció del sindicat són els únics que decideixen l’acció.

En relació amb la seva acció sindical, no es pot oblidar que en funció de ser secretari general de Catalunya ja formava part de la direcció de la UGT estatal. Però dins de l’ortodòxia sempre intentarà anar més enllà. El programa per buscar una sortida als treballadors que essen més grans de 55 anys han perdut la feina serà segurament un cavall de batalla. Fet i fet, com repeteix, costa menys solucionar aquest assumpte del que ha costat fins ara indemnitzar el senyor Florentino Pérez per l’assumpte Castor.

Altres elements destacats de què ha fet a Catalunya: Àlvarez és negociador. I quan arriba a un acord el manté fins i tot si això li suposa crítiques des dels seus rengles. És també una persona fermament convençuda de la unitat d’acció. A Catalunya l’ha practicat a fons. Un altre element: més que càlculs de partit es guia per intentar tirar endavant mesures concretes que afavoreixin els treballadors. D’aquí la primera apel·lació a què els partits progressistes deroguin la reforma laboral, “tota la reforma laboral” i es deixin de rucades.

I ja uns detalls que es veuran. Als seus 59 anys es podrà veure el Pepe fent de piquet. Ho farà si val la pena que en ella es vegi que hi ha el compromís de tota l’organització.

Un comentari final sobre Catalunya. Coneix el pa que s’hi dóna. Sap que hi ha mals que no volen soroll i entén que els seus companys ‘d’aquí’ són prou responsables per fer allò que hagin de fer. Així de simple.