El dia del Treball Digne ha concentrat a les dotze del migdia a la plaça Antonio López de Barcelona, centenars de sindicalismes i persones solidàries. La trobada ha servit per posar sobre la taula dues realitats coincidents: l’augment sense parar de la desocupació al món i l’existència creixent de la categoria de treballadors que amb el salari que reben no poden sortir de la categoria de pobres.
La resposta donada des del capitalisme a la crisi financera ha estat dràstica per al món del treball. Així, en el manifest de la jornada es denuncia que 780 milions de treballadors són pobres, i d’aquests el 60% són dones.
També s’afirma que el 2014, uns 201 milions de persones no tinguessin feina al món, i que en l’últim any aquesta xifra hagués augmentat en 31 milions. Ja mirant en detall, s’indica que l’atur juvenil s’ha situat en el conjunt de la Unió Europea (UE) entorn del 20% i que en països com Espanya o Grècia arribi a superar el 50%.
Un total de 185 milions de nens que treballen
Al món treballen 185 milions de nens i nenes. De la xifra esmentada, es calcula que 85 milions fan feines en les pitjors condicions de treball infantil.
D’altra banda, el manifest destaca que el 73% de la població mundial no té una protecció social adequada.
A Catalunya, en el segon trimestre de 2015, hi ha 726.200 persones sense feina (el 19,10% de l’EPA a Espanya), i que la taxa d’atur està situada en el 22,37%.
Catalunya té el 21% dels seus treballadors en risc de pobresa
També es denuncia que a l’Estat espanyol un 12,3% dels treballadors són pobres i a Catalunya el 21,6% de treballadors/es troba en risc de pobresa.
En aquest context, els sindicats i associacions solidàries consideren que és necessari exigir un canvi de rumb en les polítiques econòmiques i socials per establir les bases necessàries per consolidar un nou model que generi ocupació basada en el treball digne i conduent a un model econòmic més just, eficient i sostenible.
El treball realitzat en condicions de dignitat engendra riquesa, oportunitats, creixement econòmic.
El manifest destaca també que l’ocupació igualitària en el treball sense diferències per raó de sexe, assegura l’accés universal a l’educació de totes les criatures, promou un sistema de cobertura social adequada a tots els treballadors i treballadores, estableix relacions laborals sòlides i enforteix el diàleg social i la negociació col·lectiva com a eixos per a la construcció d’un marc de relacions laborals just i equitatiu.
Plaça Rana
A la concentració de Barcelona hi han participat els secretaris generals de CCOO, Joan Carles Gallego; de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez; el responsable d’acció sindical d’USOC, Llorenç Villaplana Martin, i també responsables de les organitzacions i fundacions solidàries dels sindicats convocants.
En les intervencions davant dels delegats i delegades i també en les declaracions públiques s’ha volgut focalitzar la intenció dels organitzadors de la jornada en un fet simbòlic. Es demana que la plaça d’Antonio López, un potentat que va fer part de la seva fortuna amb el comerç d’esclaus, canvio de nom i en el seu lloc s’anomeni l’indret del barri gòtic on hi ha el monument, passi a nomenar-se Rana, en record dels treballadors més de 1.100 treballadors del sector tèxtil que l’abril de 2013 van morir mentre operaven en condicions de gran precarietat. L’accident es va produir al districte de Savar, de Dacca, a Bangladesh, un país on milions de persones treballen en condicions dantesques en el ram de la confecció, per a marques de luxe d’occident.
