Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La vaga que van seguir durant moltes setmanes els treballadors de les empreses subcontractades de Movistar han suposat per als afectats una dura factura. Al temps que no van treballar se sumen les represàlies. Globalment els vaguistes han sofert uns 30 acomiadaments. I no només això, els càstigs recauen sobre els més dèbils, en aquest cas els autònoms.
«Just acabar la vaga ens vam adonar que hi havia uns 30 companys als quals se’ls hi havia inhabilitat la targeta», explica un dels treballadors que va liderar la mobilització. Aquesta targeta és imprescindible per poder treballar, ja que dóna entrada a les centraletes de Telefónica. La mesura perjudica sobretot els treballadors autònoms perquè si no poden entrar en el recinte, no poden treballar i per tant, no cobren. També va afectar alguns assalariats d’empreses subcontractades. En aquest cas l’afectació no era personal, perquè els empleats cobren igual tant si poden fer la feina o no.
En un primer moment es va dir que Telefónica era la responsable de l’anul·lació de les targetes. Més tard l’explicació oficial va ser que eren les empreses subcontractades les responsables del no funcionament de les targetes, «per una banda o una altra els afectats són els més febles» explica un sindicalista.
Ja durant la vaga es van produir acomiadaments. De vegades sense respectar les formes: l’empresa ITETE va despatxar la majoria dels membres del seu comitè d’empresa. A més, altres societats van fer fora treballadors que s’havien significat en la vaga. El mecanisme usat per les empreses, segons els treballadors, es basava a acusar els operaris de coses com baixa productivitat, negligències o qualsevol altra excusa. El resultat en la majoria dels casos és una sentència d’acomiadament improcedent, que implica indemnització però a l’afectat li suposa la pèrdua de la feina.
L’onada d’acomiadaments no es va limitar als treballadors que havien seguit la vaga convocada inicialment per CoBas, CGT i altres sindicats menors. També va tocar els que van secundar la vaga que amb altres objectius per CCOO i UGT. El fet va afectar una persona que precisament estava en la mesa de seguiment de les converses que mantenien aquests últims sindicat amb les empreses subcontractades. La reacció dels sindicats va ser fulminant: van trencar tot contacte fins que l’empresa no va fer enrere la mesura.
S’han donat casos més cridaners, com la denúncia que l’empresa Confica va fer al comitè d’empresa al qual l’acusava de perjudicis econòmics produïts per la vaga. «Els hi demanava 400.000 euros de multa, però està recorregut», afirma un sindicalista.
La posició dels treballadors que van seguir la vaga suposa apostar per una certa recuperació econòmica i personal després de la duresa de la confrontació. No obstant això, a mitjans d’aquest mes pensen retornar els contactes amb els responsables polítics que van signar el denominat pacte de les escales. El document comprometia els que ara gestionen molts dels ajuntaments metropolitans a no contractar empreses que no respectin unes condicions laborals mínimes, com setmanes laborals de 40 hores, descans de dos dies a la setmana. Precisament, una carta enviada durant l’agost a Movistar pel primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, abundava en les queixes sobre l’incompliment de les condicions de treball per part de la multinacional.
