L’ocasió que brinda el Dia Internacional de la Dona del dia 8 de març, és una bona data per fer balanç de la situació en què ens trobem les dones, sent cert que la igualtat legal entre homes i dones és reconeguda, però en canvi la igualtat real dista molt de ser certa, les desigualtats persisteixen en contra de les dones i com a conseqüència de la crisi aquesta desigualtat s’ha aguditzat.
En la nostra societat des d,e 2007 s’han incrementat les desigualtats socials, s’ha polaritzat la desigualtat entre rics i pobres, i tot i el creixement des de 2014 persisteix la desigualtat, la bretxa econòmica entre els que més tenen i els que menys s’ha incrementat i el 10% de gent més pobre ha vist disminuir la seva renda en un 17%. En canvi el 10% de gent més rica ha vist incrementar en un 5% la seva riquesa i l’1% que és més ric la va créixer un 9%.
Les dones encara tenim una situació pitjor amb més desigualtat, la bretxa salarial de les dones respecte als homes és un 30% inferior. Aquestes situacions es deuen a diversos aspectes, una situació de major precarietat de les dones, els contractes a temps parcial afecten un 75% de les dones, contractes imposats en contra moltes vegades de la seva voluntat. Les dones són afectades durant la seva vida laboral per períodes de major interrupció de la seva vida laboral, que afecten la seva carrera i promoció professional.
Les dones en el nostre país, també tenim una taxa d’activitat inferior als homes i en canvi tenim una taxa d’atur superior als homes.
Aquestes condicions del treball de les dones tenen una altra conseqüència i és que les pensions de les dones són un 40% inferiors als homes i el 71% de les pensions estan per sota del salari mínim.
Un dels principals problemes és que s’espera que les coses es solucionin soles. Però per això falten un conjunt de polítiques per combatre la desigualtat i la manca de polítiques d’igualtat, i per lluitar contra la violència de gènere, que es destinen mitjans i pressupostos ridículs que no solucionen res.
Si a tot això afegim la falta de mesures d’accés a l’ocupació de les dones, els plans d’igualtat en les empreses i el seu poc desenvolupament en la negociació col·lectiva per oposició patronal ens dona aquest fracàs en la igualtat entre homes i dones.
Per tant el dia 8 de març és un moment per poder explicar la situació de les dones i mobilitzar-nos per canviar la situació. Fa falta un gran canvi de les polítiques i un fort impuls d’iniciatives que combatin les desigualtats, perquè per si soles les coses no canvien si no hi ha una forta pressió social favorable a un canvi real de la situació de la dona en l’ocupació, en els salaris, jornada, contractació i protecció social i en les condicions que es pateixen amb la violència de gènere que de forma criminal s’estan produint, sense que es faci res d’efectiu
