Dimecres 5 de gener de 2022. Mor un home de 74 anys mentre treballava en una empresa de preparació de formigó a Constantí. Un treballador de l’empresa es troba un camió tipus banyera bolcat i el cos del conductor sense vida. Segons les primeres informacions, la víctima hauria descarregat sorra amb el seu camió i per circumstàncies que encara s’estan investigant aquest hauria bolcat provocant-li la mort.
Divendres 7 de gener de 2022. Mor un home de 26 anys mentre treballava en una explotació ramadera bovina de Campllong, al Gironès. Dos treballadors es trobaven fent tasques habituals amb una màquina a l’interior de la nau dels animals i el terra de formigó ha cedit. Un dels treballadors ha caigut a la fosa sèptica i no ha pogut sortir.
Dilluns 10 de gener de 2022. Mor un home de 42 anys d’una empresa de treballs verticals que estava fent tasques de rehabilitació a la façana d’un edifici a Salou. Segons les primeres informacions, el treballador es trobava fent la rehabilitació i, per motius que es desconeixen, el sistema de subjecció s’ha trencat, l’home ha caigut a terra i ha mort.
En tots tres casos, els Mossos d’Esquadra, desplaçats als llocs dels accidents, van posar els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la província pertinent i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.
Tres dades des de principi d’any són xifres esfereïdores, però no ho semblen tant quan remenes les dades i t’adones que el passat mes de novembre van morir 11 treballadors tan sols a Catalunya, sent aquest el pitjor mes dels últims tres anys, i que en els últims tres mesos de juliol va haver 10 morts. Més enllà de números, continua xocant quan t’adones que són persones i més encara quan penses que són persones treballadores que han mort treballant a causa d’errors en la prevenció.
A nivell estatal, el mes de novembre – encara no hi ha xifres anuals de tot 2021 – acabava amb un cúmul de 649 persones mortes a causa de la seva feina. Tan sols una mort laboral menys respecte el 2020. Fet que porta als sindicats a deduir que no s’estan impulsant plans de prevenció de riscos contra la sinistralitat laboral per una banda i, per l’altra, que els mecanismes d’Inspecció de Treball no estan funcionant.
Segons les dades estadístiques d’avenç facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social, corresponents als onze primers mesos del 2021, a l’estat espanyol s’han produït 1.051.872 accidents de treball, dels quals 527.448 accidents laborals han causat la baixa laboral del treballador (augmentant aquesta dada en un 18,7%) i 524.424 no han produït incapacitat temporal (experimentant un augment del 9,6%). 649 accidents van acabar amb la mort de la persona treballadora. Segons s’analitza, les principals causes de mort en jornada laboral són els infarts i vessaments cerebrals i els accidents de trànsit. Si bé sindicats com la UGT destaquen que el Pla de Xoc contra l’accidentalitat mortal, elaborat recentment pel Ministeri de Treball i Economia Social, no aborda les morts a la feina per les patologies no traumàtiques, cal també exigir la correcta gestió a les empreses dels riscos psicosocials i organitzacionals. I és que aquests tipus de riscos podrien estar darrere de moltes morts en accidents de treball, ja que els infarts i vessaments cerebrals poden tenir relació amb la presència de riscos psicosocials com l’estrès laboral, i els accidents de trànsit en jornada laboral poden relacionar-se amb un excés de càrrega de treball o els terminis ajustats de temps.
Amb dades de novembre de 2021, 649 persones van morir a causa de la seva feina a l’estat espanyol. Els sindicats creuen que no s’estan impulsant plans de prevenció i que els mecanismes d’Inspecció de Treball no estan funcionant
Els sindicats exigeixen més prevenció
«Any rere any la situació, lluny de millorar, està empitjorant i això és perquè no s’està anant a l’arrel del problema que són la precarietat laboral i les males condicions de treball com a causa de sinistralitat laboral», opina Núria Gilgado, responsable de Política Sindical d’UGT de Catalunya. «La temporalitat, la falta de formació i informació, treballar per sobre d’un nivell normal de feina, l’estrès que això comporta, els baixos salaris que no et permeten arribar a final de mes, la por a ser acomiadat o acomiadada…» Tots aquests són els factors que per Gilgado generen una sèrie de riscos psicològics que després poden també suposar una malaltia professional o un accident mortal.
Són factors que, per altra banda, haurien d’abordar-se per part de les empreses, com així contempla la llei de riscos laborals vigent des de fa 20 anys. Si això no passa és, segons Gilgado, per la falta de cultura preventiva a les empreses.
Per Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, en la mateixa línia, manca qualitat en la prevenció de riscos o en la contenció per la salut de les persones en general. «Molts d’aquests accidents es produeixen per caigudes en alçada per exemple. Encara no sabem que han d’anar amb sistema de seguretat, que han de revisar-se, que no podem jugar-nos la vida si el sistema es trenca? Són coses que haurien d’estar superades», opina. I és que el fet que no s’abordin motius d’accidentalitat que no costen d’entendre com ara l’atrapament per màquines, reflecteix la desgana a l’hora d’abordar la contenció de riscos. Pérez també assenyala que hi ha una tendència a l’empitjorament de la sinistralitat laboral. Destaca que l’accidentalitat de 2021 respecte a 2019, un any que agafa de referència per ser més semblants pel que fa a activitat econòmica, ha crescut. Deixa l’any 2020 per ser extraordinari, però també perquè els accidents mortals van créixer dràsticament en comparació a l’any anterior i en comparació a la resta d’accidents. Creu que aquesta reducció en els accidents no mortals és perquè les empreses poden amagar més fàcilment aquells accidents lleus i greus que no produeixen la mort: “L’any 2020, per la seva excepcionalitat, va ser un any còmode per amagar accidents o per fer passar malalties professionals com malalties comunes”.
Passar malalties professionals com a comuns: un frau de les mútues cap a la Seguretat Social
En aquest sentit, Gilgado denuncia que hi ha malalties professionals que no queden registrades: «hi ha una infradeclaració espectacular de malalties que en realitat són causa del treball i que són gestionades com malalties comuns». Que això passi té dues conseqüències: primer, que si estan gestionades com malalties comuns, no es prevenen i per tant no es posen les mesures preventives per evitar-les i, segon, que s’estigui cobrint per part del servei públic situacions que s’han de cobrir per part de les mútues. Amb tot, des de la UGT consideren que hi ha moltes deficiències pel que fa a mesures d’investigació dels riscos psicosocials.
Per la seva banda, CCOO també creu que l’obligatorietat que una malaltia sigui reconeguda per la mútua és contrari a vetllar pels drets dels treballadors. «La mútua és una associació privada d’empreses… Et trobes que el metge del teu empresari, no et reconeix la malaltia i has d’anar de nou al metge de capçalera perquè et faci el canvi de contingència. Qui té el boli per reconèixer el dany a la salut com a conseqüència d’una mala prevenció és el metge del teu empresari, que té interessos…», denuncia. Per CCOO cal un canvi de normativa vinculat a la seguretat social per tal que, o bé sigui el metge públic qui defineixi inicialment si un problema de salut està relacionat amb la feina, o que hi hagi una revisió més automàtica per part del sistema públic de les decisions de les empreses i les mútues.
Això és important perquè com assenyalen també des de la UGT, ara mateix segons la legislació vigent, només es pot tenir en compte una malaltia com a professional si està inclosa en un reial decret. Actualment, diu Gilgado, «en el RD pertinent no apareix cap malaltia vinculada amb la salut mental, amb els assetjaments, amb el burn out, amb la sobrecàrrega de feina…».
Les decisions de què és una malaltia professional i què no acaben sent sovint arbitràries i també fraudulentes, ja que la seguretat social paga per cobrir danys que han produït o empitjorat les empreses. A més, diu també Pérez, «l’empresari dona una bona imatge sobre la prevenció que fa i justifica que no cal millorar res». Si bé tu com a treballador tens dret de denunciar i assenyalar que es revisi la decisió de la mútua per considerar l’accident de treball, que això es reconegui o no els hi porta a treballadors i sindicats gairebé un any, ja que costa que la Seguretat Social contesti. «El sistema definit per llei està molt bé, però s’incompleix fàcilment i, a més, es poden amagar fàcilment les conseqüències sobre la salut», creu Pérez.
Amb tot, gran responsabilitat d’això la tenen les administracions, ja que són ells els responsables de vetllar perquè les empreses compleixin. «Per fer això és molt important que Inspecció de Treball», opina Gilgado, «tingui uns mecanismes que ara mateix no té». Com veuen els sindicats, «Inspecció de Treball fa una tasca molt bona i eficaç, però totalment insuficient perquè no hi ha els mitjans materials i personals suficients per abordar la gran quantitat d’incompliments que hi ha en matèria de riscos laborals». En aquesta línia, la UGT defensa que on hi ha prevenció, hi ha menys accidents i menys persones que puguin acabar morint a la feina i també menys malalties professionals. «Això es veu a les dades de les empreses on tenim delegats de prevenció que exigeixen i denuncien i fan que hi hagi una cultura preventiva a les empreses», explica Gilgado. Lamenta que les empreses vegin aquesta prevenció de riscos laborals com un cost i no com un benefici: «si fas una bona prevenció de riscos laborals, evites baixes, accidents i morts a la feina i ets una empresa més productiva, però això no ho veuen».
Cal un canvi de normativa perquè sigui el metge públic qui defineixi si un problema de salut està relacionat amb la feina o hi hagi una revisió de les decisions de les empreses i les mútues
La responsabilitat final: de les administracions
Des de CCOO apunten que tant l’estat com l’administració catalana, que té competències trasllades, tenen responsabilitat. Expliquen que hi ha un informe de l’Institut Català de Seguretat i Salut que fa una anàlisi del número d’empreses que tenen tota la prevenció externalitzada, el que s’anomena serveis de prevenció aliens. Aquestes empreses estan obligades per llei a fer una avaluació de tots els riscos presents: de seguretat, biològics, químics, aquells relacionats amb l’estrès… Fer el diagnòstic. I també després a posar mesures preventives per evitar que aquests riscos facin mal. El que seria el tractament. Doncs resulta que segons aquesta anàlisi de la Generalitat, no més del 5% de les empreses catalanes compleixen tots els factors. «L’administració pública ho sap, perquè ho afirma, però ningú ho revisa», denuncia Pérez.
Entenent que el fet de no posar recursos a Inspecció de Treball ni iniciar altres mecanismes acaba sent un tema de pressupostos i, per tant, una decisió política, des dels sindicats denuncien aquesta connivència. Gilgado apunta que «estem en un país on és molt fàcil incomplir la llei i que, a més, fer-ho no té conseqüències», ja que «si tens la mala sort que hi hagi una denúncia i una inspecció… la probabilitat i la sanció són petites». Així, entén que surt més a compte per les empreses arriscar-se que no pas implementar mesures preventives i, això, a la pràctica, té a veure amb el règim sancionador. «Quan tens sancions econòmiques altes això genera un efecte dissuasiu entre les empreses», valora. I en aquest sentit, explica, des d’UGT han demanat moltes vegades fer públic el nom de les empreses que fan incompliments de manera reiterada perquè tinguin algun tipus de repercussió i també, com apunta, perquè algun cop Inspecció de Treball no ha arribat a temps a avaluar alguna denúncia i ha acabat morint algú a la feina.
La reforma laboral vista com una oportunitat d’incidència
Un nou element a tenir en compte a l’hora de preveure riscos laborals és també la incorporació de les noves formes de treballar. Així, tots dos sindicats entrevistats per aquest reportatge consideren que cal una revisió de la llei per adaptar-la a les noves situacions i a les noves formes de treball i per introduir malalties professionals que ara mateix no estan diagnosticades com a tal i realment ho són. Com ja s’ha dit, que els riscos psicosocials no estiguin a l’ordre del dia i no s’abordin a les empreses ni als plans de prevenció està provocant accidents i morts a la feina.
Un altre element a tenir en compte és poder modificar la capacitat dels delegats de riscos laborals per poder incidir encara més en el control i garantia del dret a la salut i la seguretat de les persones treballadores. «Si no hi ha més inspecció, seguiment i control de l’activitat i qualitat que fan els serveis de control aliens, serà fàcil que ens amaguin les conseqüències», apunten.
Per tant, pel que fa a la reforma laboral com a mesura satèl·lit al fet concret de la sinistralitat que pot ajudar, creuen que qualsevol mesura relacionada amb posar fi a la precarietat laboral repercutirà de manera positiva. «Si pal·liem els contractes temporals, no tenir la formació ni les mesures necessàries a la feina, serà més fàcil acabar accidents i acabar amb la sinistralitat», valoren.
