Era l’any 1986 quan la publicació de CCOO de Catalunya Lluita Obrera anunciava la creació del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) per defensar els drets dels treballadors estrangers, arran de la promulgació de la primera Llei d’estrangeria de l’Estat espanyol el 1985. Una aposta absolutament innovadora i agosarada d’unes persones vinculades al sindicat que van veure la necessitat de crear un instrument de defensa dels treballadors estrangers, en un moment en què la immigració a l’Estat espanyol no superava el 2%.
Actualment, el CITE ofereix a les persones immigrades, de manera gratuïta, assessorament i orientació legal sobre la Llei d’estrangeria i altres normatives d’estrangeria, i es realitza la tramitació d’autoritzacions de treball, de residència, de reagrupament familiar, entre altres. A més, es dóna informació sobre diversos aspectes que afavoreixen el coneixement de l’entorn proper en què resideixen les persones nouvingudes per promoure la seva autonomia personal i la seva inserció social. D’altra banda, arran de les noves demandes vinculades amb la crisi econòmica i les elevades taxes d’atur, des del CITE també s’assessoren les persones que estan interessades en cercar una oportunitat laboral en altres països europeus o de la resta del món. Darrerament, també hem començat a impartir els mòduls de coneixements laborals previstos en la Llei de persones immigrades i retornades a Catalunya. De fet, si alguna cosa ha marcat la trajectòria del CITE aquests trenta anys, és la seva capacitat d’adaptar-se a les noves demandes que han sorgit en funció del context polític, econòmic o social vinculat als moviments migratoris.
Aquests 30 anys de treball continuat han permès estendre la xarxa del CITE per tot el territori català, amb el suport i la col·laboració d’administracions de tots els nivells, per donar suport a centenars de milers de persones immigrades i per promoure la seva integració social i laboral. Tanmateix, tota aquesta feina no hauria estat possible sense el suport rebut de centenars de persones, entitats, administracions i institucions.
Així, en primer lloc, voldria destacar el suport rebut per part de totes aquelles administracions i entitats dels diferents àmbits -estatal, Generalitat, diputacions, ajuntaments, consells comarcals…- que ens han permès consolidar una extensa xarxa territorial arreu de Catalunya. En aquest sentit, s’ha de reconèixer l’esforç que moltes d’aquestes administracions han fet per mantenir el seu suport a les nostres oficines tot i les enormes dificultats financeres que han sofert arran de les retallades dels fons d’integració provinents de l’Estat i les derivades de la mateixa crisi econòmica.
Realment han estat uns anys complicats per a tothom, amb decisions doloroses que han afectat al nostre personal, i que han comportat que de 45 oficines abans de l’inici de la crisi passéssim a les 32 actuals. Però aquestes dificultats també han posat de manifest la utilitat del nostre servei, especialment a l’àmbit municipal. Realment, algun dia caldria fer un reconeixement col·lectiu a la tasca integradora que s’ha dut a terme des dels municipis de Catalunya, moltes vegades amb més voluntat que recursos, que ens ha permès que tot i la important arribada de persones estrangeres durant el primer lustre del segle XXI i als efectes de la crisi econòmica, els processos d’integració social d’aquesta població nouvinguda no hagin comportat una fractura social ni hagin afectat greument a la convivència i la cohesió social.
En segon lloc, els nostres agraïments s’estenen a una tupida xarxa de contactes amb desenes d’entitats, associacions, institucions, persones a títol individual que han estat imprescindibles per dur a terme la nostra tasca quotidiana. Estic parlant tant de la policia nacional, en concret de la brigada de l’UCRIF, passant per les oficines d’estrangeria, com les entitats d’immigrants, l’estructura sindical o les organitzacions de defensa dels drets de les persones immigrades. Sense oblidar les universitats o multitud de persones a títol individual implicades en la lluita contra les discriminacions i en favor d’una societat més justa i igualitària. És aquest treball col·laboratiu i en xarxa el que ens ha permès garantir un servei de qualitat per donar resposta a les demandes de les persones immigrades.
I per últim, és evident que res no hauria estat possible sense la tasca de l’equip humà que ha configurat el CITE al llarg d’aquests anys, que dia rere dia han atès els milers de persones que han passat per les nostres oficines aquests anys. Un equip de persones que coneixen de primera mà la realitat de la immigració a casa nostra i saben pels problemes que passen. Moltes vegades aquests problemes són causats per la rigidesa de la mateixa legislació d’estrangeria, ja que es tracta d’una legislació pensada més per gestionar l’arribada de mà d’obra estrangera en un moment en creixement econòmic i que ara no és capaç de gestionar la nova realitat vinculada a la crisi econòmica i l’increment de l’atur. En definitiva, podem dir que el CITE no són més que persones al servei de persones. Perquè de persones es tracta i no de mà d’obra, encara que malauradament moltes de les polítiques que hem vist aplicar tenen més a veure amb una concepció utilitarista de la immigració, que és entesa com un recurs necessari en determinats moments de creixement econòmic i prescindible en d’altres en què les coses no van tan bé.
Gràcies a tots, el CITE ha complert 30 anys. 30 anys defensant drets, promovent la convivència, treballant per la cohesió social, denunciant les discriminacions, garantint un procés migratori amb drets, adaptant-nos a les demandes de mobilitat internacional, projectant-nos internacionalment… En definitiva, 30 anys construint igualtat i ciutadania.
