Actualitat

A Barcelona per cada persona sense feina a Sarrià n’hi ha 2,5 a Nou Barris

La crisi econòmica ha fet que la ciutat de Barcelona dispari les seves diferències. Així, per cada persona sense feina del districte de Sarrià-Sant Gervasi, n’hi ha 2,5 a Nou Barris, segons es desprèn de l’informe El Treball a Barcelona, elaborat pel Consell Econòmic i Social (CESB) de la capital catalana, on hi ha presència de sindicats i la patronal Foment. En concret, a Sarrià Sant-Gervasi, hi havia a desembre de 2015 un total de 4.221 aturats, un 4,7% respecte a la població de 16 a 64 anys. Per la seva banda, a Nou Barris, la xifra absoluta d’aturats era de 12.274, un 11,9% en relació amb la franja entre 16 i 64 anys, 2,5 cops més.

Vicenç Tarrats Secretari de Política Territorial i del Barcelonès i president en funcions del CESB, ha vinculat les grans diferencies pel que fa a la feina dins de Barcelona a la cronificació produïda per la crisi. El treball recull la població d’entre 16 i 64 anys sense feina a cada districte. La mitjana de la ciutat se situa en el 8,5%, 89.398 persones, 10.000 menys que un any enrere, tot i que les xifres no coincideixen amb les del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ni amb les de l’Enquesta de Població Activa.

Espurnes positives

“Per primer cop des de 2008 es veuen algunes dades positives”, ha dit Tarrats. El 2015 ha augmentat la població ocupada, en 8.400 persones; ha baixat la població aturada en 27.600 persones i entre el primer i el quart trimestre s’ha registrat un lleuger increment de la població activa.

No obstant aquestes dades globals, del total d’aturats a Barcelona, 44.000 ho són de molt llarga durada. Això fa pensar als redactors de l’estudi que aquest tipus de desocupació es pot estar enquistant. La composició dels aturats de molt llarga durada té el seu gruix en persones de més de 55 anys i també en joves que en moltes ocasions no han treballat mai i no esperen fer-ho.

Vist en perspectiva, entre 2008, inici de la crisi, i desembre de 2015, la població activa a Barcelona disposada a treballar ha disminuït en 61.00 persones. Aquest efecte suposa la pèrdua de gairebé 108.000 llocs de treball i un increment de l’atur en 47.000 persones. Si es miren les dades de l’EPA en els últims 8 anys, el descens de la població major de 16 anys a Barcelona ha estat de 51.000 persones.

Entre la població inactiva, formada per estudiants, persones amb incapacitat i pensionistes, aquest darrer grup representava el 2008 el 55% d’aquest col·lectiu. El 2015 els pensionistes ja són el 60% dels inactius. En aquest mateix context, el 2008 per cada pensionista hi havia dues 3 persones actives i 2,7 ocupades. El 2015, la ràtio ha baixat a 2,6 persones actives i 2,1 ocupades per cada pensionista.

Alta temporalitat en sanitat

En l’apartat de la contractació, l’estudi destaca que temporalitat registrada a la ciutat és el 86,7% de mitjana. Per sobre d’aquest llindar destaquen les activitats sanitàries i de serveis socials, que tenen una temporalitat del 97%, seguides de les activitats culturals, artístiques i d’oci que són temporals en 93 de cada 100 contractes.

Els redactors de l’informe destaquen una cosa que es pot veure com a contradictòria. El grau més gran de temporalitat afecta a les persones amb estudis de formació professional seguides de les que han cursat secundària general. Curiosament, els grups que més feina fixa han trobat són els que tenen estudis universitaris superiors i les persones amb només estudis elementals.

Econòmicament la crisi ha fet estralls a Barcelona, tot i que la xarxa de suport i els serveis socials han amortit els seus efectes. El CESB aporta una nova dada. A l’inici de la crisi, el barri més benestant tenia una renda 4,3 cops més alta que el barri amb menors ingressos. Ara aquesta distància entre els barris s’ha ampliat fins a 7,3 cops.

Barcelona ha vist com apareix la reemigració. Aquest fenomen ha fet que durant la depressió la població activa d’origen estranger hagi baixat un 24,5% mentre que l’espanyola ho feia un 2,8%.