Catalunya ha perdut posicions respecte a Europa en protecció social. La crisi aquí ha fet que els pobres siguin més pobres i els rics s’enriqueixin més. En concret, el risc de caure a la pobresa a Catalunya s’incrementa més que Espanya i a la UE. Al mateix temps, la protecció social disminueix. Tots aquests elements formen part del segon informe de l’evolució de les desigualtats socials a Catalunya presentat per CCOO i elaborat pel centre d’estudis i recerca sindicals (CERES). La conclusió és que la bretxa social a Catalunya no ha fet més que eixamplar-se des de l’inici de la crisi i incrementa la profunditat de la rasa d’any a any.
Les claus de les conclusions del treball del sindicat són clares, i les demostra amb dades corresponents a Eurostat i a organismes espanyols. Catalunya ha mantingut des de l’inici de la crisi una despesa social per persona inferior a la majoria dels països de la Unió Europea i fins i tot per sota d’Espanya. Precisament, les retallades s’han produït quan les necessitats en protecció social s’incrementen. A Catalunya, la despesa social ha caigut entre els anys 2009 i 2012 i ha passat de representar el 9,5% del PIB al 8,7%. Al conjunt d’Espanya la disminució ha estat menor, en el mateix període ha passat de l’11,5% al 10,7%. Al seu torn, en el conjunt de l’Europa dels 28 a despesa social es manté estable entorn del 15%.
Homes, dones, joves i immigrants
“Si es mira per grups, veiem també que la situació de les dones ha empitjorat respecte dels homes. També ha empitjorat respecte a l’inici de la crisi la situació social dels joves i també la dels immigrants”, explicava el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego.
El cercle viciós es completa si es mira la situació de la fiscalitat a Catalunya. La pressió fiscal al Principat és 7,3 punts inferior a la mitjana europea, segons el treball. Això limita la possibilitat d’implementar polítiques contra la bretxa social.
Des de l’inici de la crisi la pressió fiscal al Principat ha baixat 5,2 punts percentuals, la caiguda més gran comparada amb tots els països de la UE a 28.
A més, l’estructura tributària a Catalunya, igual com la de la majoria dels països europeus és regressiva, només una part dels ingressos s’obtenen de la tributació directa i progressiva.
El mercat de treball en aquests anys ha mantingut la tendència a la precarietat. Això afecta especialment el col·lectiu de joves entre 16 a 24 anys. Entre l’any 2013 i el 2014 aquest grup ha incrementat 3 punts la reducció de l’ocupació. “Gairebé el 50% dels joves no té feina, però dels que la tenen, el 60% tenen treballs a temps parcial”, destaca Gallego.
En l’àmbit general, la població aturada de llarga aturada s’ha incrementat en l’últim any en tre punts percentuals, i ara ja arriba al 60% del total dels aturats.
La situació laboral ha fet que el pes de les rendes salarials en el conjunt del PIB disminueixi. En l’extrem negatiu, ara l’11,7% dels treballadors i treballadores a casa nostra són pobres, perquè a canvi del seu treball obtenen uns ingressos que els situen per sota del llindar del risc de la misèria.
Com a conseqüència, la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya també s’ha incrementat, i ara se situa quatre punts per sobre de la mitjana europea.
Si ha baixat allò que es percep pel treball, també s’ha produït un repartiment desigual de les rendes que s’han produït a Catalunya. Des de l’inici de la crisi les rendes de les famílies catalanes han experimentat una caiguda important i més intensa que la de la majoria dels països de la Unió Europea. La caiguda duplica la feta a la mitjana de la UE.
Les diferències de rendes entre les més altes i les més baixes s’han disparat. La renda del 20% de les famílies amb ingressos més elevats és 6,5 cops superior a la renda del 20% amb menys ingressos. A la UE aquesta diferència és de 5 cops.
I una dada més, a Catalunya hi ha 201.000 persones que l’any 2014 viuen en llars on no hi ha cap perceptor d’ingressos. La xifra és pràcticament el doble de la que hi havia l’any 2007, abans de la crisi.
