L’autoritat fiscal critica la gestió dels 6.500 milions que es destinen a polítiques d’ocupació i subvencions a Espanya

Recalca que la despesa per aturat per fomentar la seva tornada al mercat laboral és baix en comparació amb altres països europeus; critica l'escassetat i rigidesa de la formació davant l'alt percentatge en incentius a la contractació i qüestiona el pla Prepara

Redacció
 
 
 
L'estudi detecta falles en el pla Prepara foto: Ministeri de Treball

L’estudi detecta falles en el pla Prepara foto: Ministeri de Treball

L’Estat espanyol destina entre 6.100 i 6.500 milions d’euros a l’any (segons dades de 2017)a polítiques actives d’ocupació, amb les que s’afavoreix  la sortida de l’atur amb cursos de formació o de contactes amb empreses. Aquesta quantitat, respecte al PIB, és una despesa similar  a la que fan altres països de la Unió Europea, però és baixa si es té en compte el nombre de parats, segons l’Autoritat Fiscal (AIReF), que ha presentat l’estudi dimecres, 12 de juny. L’anàlisi forma part del seu treball que revisa les polítiques de despesa pública a Espanya (spending review).

L’organisme que presideix José Luis Escrivá ha tornat a detectar problemes de control, dispersió i falta d’avaluació de l’eficàcia de la despesa en aquest nou capítol, com va passar amb la despesa en medicaments amb recepta. Observen a més grans diferències en la qualitat del servei prestat en polítiques actives entre comunitats autònomes, que són les que tenen les competències al respecte.

Per a la AIReF, és simptomàtic que, per exemple, no hi hagi un cens sobre els organismes que imparteix formació als aturats a Espanya ni cap avaluació sobre l’eficàcia d’aquests cursos. També consideren que el sistema de subvencions per a la formació és “qüestionable”.

En tot cas la formació als aturats (o als actius que van a les oficines d’ocupació per rebre suport que els permeti canviar de feina) és escassa (només suposa un 25% del total dels diners que es gasten) i massa rígida, sense capacitat d’adaptació a necessitats concretes del mercat.

Per contra, destaquen que els pagaments en incentius a la contractació, que seran objecte d’un estudi específic  l’any que ve, és alt en comparació amb altres països. Així, a Espanya el 40% de la despesa en polítiques actives d’ocupació es destina a aquests incentius, enfront del 20% de països com Alemanya.

Precisament, atès que la AIReF considera la desocupació com el principal problema a Espanya (és el segon país de la Unió Europea amb més percentatge d’aturats, per darrere de Grècia) recomanen copiar models “d’èxit” com a Alemanya (3 , 2% de taxa d’atur) i Finlàndia (6,7%).

Entre altres coses, recomanen que s’incentivi econòmicament les oficines d’ocupació i als funcionaris que hi treballen quan aconsegueixin bons resultats a l’hora de col·locar aturats que passin per les seves instal·lacions, com passa a Alemanya. També assenyalen que s’han de definir perfils concrets de llocs de treball en funció de la demanda de les empreses, que haurien d’estar en contacte permanent amb les oficines públiques d’ocupació, tal com, segons afirmen, es fa a Finlàndia.

El pla Prepara no millora la probabilitat de treballar

La AIReF ha analitzat l’eficàcia concreta del “pla Prepara”, orientat a aturats de llarga durada amb l’objectiu de promoure la transició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les persones aturades. Segons les seves anàlisis, aquest pla no millora la probabilitat d’incorporar-se al mercat laboral, fonamentalment durant els sis mesos que dura la prestació  econòmica.

No obstant això, a Aragó, Navarra, País Basc i La Rioja l’efecte de l’Prepara sembla positiu a partir del primer any (no durant el cobrament de l’ajuda).

Segons l’anàlisi de la AIReF, la probabilitat de sortir a l’ocupació de qui està acollit al Prepara és menor que entre els que no el reben. En el període 2012-2017 hi ha hagut més de 850.000 beneficiaris del pla esmentat, amb un cost de 1.432 milions d’euros.

Segons l’última Enquesta de Població Activa, (EPA), del primer trimestre de l’any en ple cicle econòmic a l’alça, la taxa d’atur a Espanya és del 14,7% de la població activa, molt propera a la taxa estructural que atribueixen al país organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI). La mitjana de l’eurozona és del 7,6%, i en països com Alemanya és del 3,2%. Dels 3,3 milions d’aturats a Espanya, un milió i mig de persones són de llarga durada, i fa més d’un any que busquen feina.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*