La Generalitat calcula que haurà de convocar 30.000 places de funcionari fins al 2019

Els sindicats catalans han xifrat la necessitat de regularització per sobre dels 44.000 empleats públics, perquè compten tots els interins i no només els que fa més de 3 anys que treballen substituint feines estructurals

Redacció
 
 
 

Delegades i delegats sindicals concentrats davant la conselleria de Treball mentre es reunia la Mesa de la funció pública foto: Tomeu Ferrer

Delegades i delegats sindicals concentrats davant la conselleria de Treball mentre es reunia la Mesa de la funció pública foto: Tomeu Ferrer

El Govern de Catalunya es proposa convocar places per convertir en fixos uns 30.000 treballadors públics fins a l’any 2019. La xifra sorgeix després de l’entrevista mantinguda entre la secretària d’Administració i Funció Pública del Govern,Meritxell Masó i la seva homòloga en l’executiu estatal, segons el Diari Ara.

En l’àmbit estatal la xifra que podria tenir la convocatòria de places, d’acord amb el pacte entre l’executiu que representa el ministre Cristóbal Montoro i els sindicats, s’enfila fins al 250.000 persones, cosa que ha d’aprovar el consell de ministres de divendres, 31 de març.

La xifra filtrada oficialment dista molt de la que plantegen els sindicats catalans. A Catalunya es vol reduir del 30% actual fins a un 8% la temporalitat del col·lectiu de persones que treballen al sector públic, establert en unes 200.000 persones.

Els sindicats catalans sempre han deixat clar l’objectiu d’abaixar la precarietat en el treball públic fins que representi un màxim d’un 8% de les persones d’aquest àmbit.

Interins que no compten

Els comptes de la Generalitat baixen la temporalitat a un 20% i els sindicats consideren que s’enfila fins a un 30%. Hi compten d’una banda les persones que fan feines de substitució de llocs de treball estructurals, que no han estat coberts a causa de la prohibició establerta de crear noves places de funcionari. I també entren en aquest còmput les persones que fan feines de caràcter específicament temporal, com la substitució de baixes fruit de circumstàncies com malalties o permisos de curta durada.

La diferència entre les percepcions del Govern i els sindicats mostren una forta disparitat en el nombre de llocs de treball a crear. En el primer cas serien 30.000 i en el segon 45.000. El moll de l’ós de la discrepància es pot trobar en el text de l’acord firmat entre Montoro i els sindicats per al conjunt de l’Estat. Aquest afirma que se substituiran les places que estiguin ocupades per interins i interines durant un termini de “com a mínim tres anys que estan ocupades per personal amb una vinculació temporal”, diu textualment el document de l’acord.

El Govern considera que el total d’interins de la Generalitat amb tres anys d’antiguitat suma unes 40.000 persones i després de convocar les places la precarietat se situaria en el 8% esmentat.

Com és d’esperar la part més important de la quantitat de places que es convoquin i que, com s’ha dit, ja estan ocupades de manera temporal, afectaran els dos grans col·lectius de la funció pública catalana, ensenyament i sanitat.

La nova circumstància farà, segurament, que la Generalitat ampliï la seva previsió de convocatòria de places públiques. Els pressupostos catalans aprovats per l’executiu ja inclouen la convocatòria de 7.000 places principalment per a docents, treballadors de la sanitat i Mossos d’Esquadra.

També podria incrementar-se la taxa de reposició de funcionaris que es jubilen. Els últims anys la normativa estatal va arribar a situar la substitució en un 50%, que es va elevar l’exercici passat a un 100%. El fet és que s’ha produït una reducció i envelliment de les plantilles públiques que segurament serà objecte de polítiques específiques de reequilibri.

I si entre Govern i sindicats hi pot haver una discrepància forta pel que fa a la convocatòria de places, es pot assegurar que en l’apartat salarial el xoc està assegurat. L’executiu central ha fixat l’increment salarial en l’1% per als treballadors públics, quan la inflació ronda el 3%. A Catalunya els sindicats de la funció pública ja ha mostrat la seva oposició clara al que consideren una nova pèrdua de capacitat adquisitiva quan, cal recordar-ho, l’Administració els deu diverses pagues extres que els van ser retirades en els inicis de la crisi.