Catalunya té 161.000 aturats de més de 45 anys cada cop més desprotegits socialment i laboralment

Un 47% dels enquestats en l’estudi fet pel Consell de Treball Econòmic i Social vincula l’alta desocupació dels treballadors més grans amb discriminació per raó d'edat

Tomeu Ferrer
 
 
 

D'equerra a dreta, Josep Gineta, secretari General del Departament de Treball, Lluís Franco, president del CTESC i Llorenç Serrano, de CCOO ponent del treball foto: Tomeu Ferrer

D’esquerra a dreta, Josep Ginesta, secretari General de Treball, Lluís Franco, president del CTESC i Llorenç Serrano, de CCOO foto: Tomeu Ferrer

Un dels capítols més negres de la darrera crisi econòmica és l’atur que afecta les persones que tenen entre 45 i 64 anys. A Catalunya n’hi ha 161.000. És en l’esmentada franja d’edat en la qual es concentra l’atur de llarga i molt llarga durada. Aquesta concentració fa que el risc de pobresa sigui també molt alt i que la taxa de cobertura de la protecció per atur hagi caigut 25 punts des del 2008 en passar del 84,4% al 59,5%, segons l’informe «la població de 45 a 64 anys en situació d’atur de llarga durada» publicat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Dins del col·lectiu objecte d’estudi, l’atur de llarga durada, el que supera l’any, afecta el 73,9% el total, i el de molt llarga durada arriba al 57,5%. Dit en una frase lapidària: a Catalunya tres de quatre persones parades majors de 45 anys fa més d’un any que estan a l’atur.

L’estudi, que va ser presentat pel seu ponent Llorenç Serrano, constata que la situació d’atur en persones grans implica problemes d’empobriment. El risc de pobresa en els aturats de la franja de 45 a 64 anys se situa en el 47% i arriba al 53,8% quan les persones es troben respectivament en situació de desocupació o d’atur de llarga durada. Serrano encara va reblar més el clau en la seva presentació: «hi ha un doble efecte nociu en les economies de les persones que a partir de 45 anys cauen en l’atur: per una banda veuen molt notablement retallats els seus ingressos i de l’altra la reducció o la frenada en la cotització redueix, quan es jubilen, les pensions per les quals han cotitzat durant molts anys a unes tarifes sovint elevades» ha dit Serrano.

Dona, estrangera i amb formació baixa

L’informe ha fet el retrat robot de l’aturat de llarga durada a Catalunya. Es tracta d’una persona que té entre 55 i 59 anys, de sexe femení, de nacionalitat estrangera, de nivells educatius més baixos i que acostuma a viure en entorns unipersonals o monoparentals.

Com el treball del CTESC s’ha fet amb recerca i també a entrevistes a persones afectades i també a responsables d’entitats que treballen en la reinserció laboral dels més grans de 45 anys en atur. Una de les conclusions que es desprenen de les entrevistes és que un dels arguments que expliquen la pèrdua de la situació laboral són els perjudicis. Així, les persones que consideren la discriminació per raó d’edat com un factor molt o bastant freqüent ha passat del 26,2% al 47% entre els anys 2007 i 2013.

Les persones de més de 45 anys que perden la feina pateixen diverses conseqüències. Una és que el risc de pobresa per ells i les seves famílies es dispara. Les persones d’aquest grup tenen un 47,5% de risc de pobresa quan estan a l’atur, percentatge que puja fins al 53,8% amb més d’un any a l’atur.

A més d’impactes econòmics, la situació de baixa laboral en té de tipus socials i també sanitaris i familiars. Des de problemes amb la parella, passant per riscos sanitaris tant en l’alimentació com de caràcter psicològic. En aquest sentit l’informe aporta una dada espectacular: a Catalunya hi ha 130.000 menors de 20 anys que depenen econòmicament dels aturats de més de 45 anys. Aquests joves tenen des de problemes escolars suplementaris fins a dificultats en la convivència familiar.

El treball de CTESC assegura que el sistema de protecció social a Catalunya ha tingut una capacitat limitada per protegir els aturats de més de 55 anys amb una garantia d’ingressos. Serrano destacava aquest extrem perquè «per aconseguir que una persona dediqui tota la seva voluntat a trobar una nova feina se li ha de dir, no et preocupis per la supervivència, tu concentra’t a buscar una nova ocupació». Aquesta situació potser canviarà amb la Renda Garantida de Ciutadania, va desitjar.

L’informe constata que les polítiques adoptades per evitar que s’expulsi de la feina els treballadors més grans no han funcionat. A més, el govern del PP ha posat traves dels treballadors de més de 55 anys a les ajudes que tenien quan es quedaven sense feina.

Càritas, model a seguir

Per reinserir a la feina el col·lectiu dels treballadors més grans, que són també un grup amb una baixa formació i dificultats per posar-se al dia, l’informe remarca la necessitat d’una atenció personalitzada i propera. Es posa com a exemple reeixit la campanya de Càritas; «feina amb cor», en la qual un responsable es fa càrrec d’un grup de persones que busquen feina i les acompanya en tot l’itinerari, cosa que ha donat un alt nivell d’èxit. En l’exposició s’ha contrastat aquest model amb els intents duts a terme des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) en què un gestor ha d’ajudar més de 400 persones en la seva reinserció.

Un aspecte que s’ha destacat en la presentació és la necessitat que l’opinió pública canviï la seva visió en relació amb els treballadors i treballadores més grans. S’hauria de canviar la percepció actual i valorar més l’experiència que poden aportar aquests treballadors a la seva empresa.

Llorenç Serrano, dirigent de CCOO i també treballador de Seat, ha explicat que a la planta de producció es va decidir en una mateixa sala posar dues línies de muntatge. En una hi havia només gent jove i en l’altra treballadors experimentats. Es va haver d’aturar la prova per què la línia primera no funcionava de cap manera, ha explicat.

A més, els aturats de més de 55 anys necessiten formació i qualificació i una feina d’intermediació important. Només el 6,56% de les ofertes laborals de les empreses a Espanya es dirigeixen a aquest col·lectiu.