Owen Jones: “La socialdemocràcia no té plans de futur”

L'intel·lectual d'esquerres britànic vincula el vot dels escocesos a mantenir-se a la Unió Eiuropea al fet que "se senten més estimats a la UE. A més veuen Gran Bretanya molt dominada pels conservadors".

Tomeu Ferrer
 
 
 

Owen Jones durant l'entrevista després de la seva xerrada a la reunió de CCOO Foto: SANDRA LÁZARO

Owen Jones durant l’entrevista després de la seva xerrada a la reunió de CCOO / SANDRA LÁZARO

Owen Jones és una de les estrelles ascendents de la intel·lectualitat d’esquerres europea. Fill d’un treballador municipal del Gran Manchester va estudiar història a Oxford i un Master of Arts en història dels Estats Units. Periodista i escriptor ha saltat a la fama com autor de dos llibres.: Chavs, la demonització de la classe obrera, editat el 2011, i L’Establishment, de 2014.

Convidat per Comissions Obreres, Jones va viure en primera fila a Barcelona la commemoració del 40 aniversari de l’assemblea constitutiva del sindicat a l’Estat espanyol des de la parròquia de Sant Medir. Durant gairebé dues hores es va sotmetre amb paciència a les preguntes dels sindicalistes, joves i veterans, que en acabar admiraven la claredat de l’exposició de intel·lectual britànic.

A la fi de l’acte, Owen es va sotmetre a una mena de roda de premsa. Diversos periodistes feien cua davant del jove escriptor que contestava pacientment en una mena de carrusel improvisat. Tanmateix podia semblar un besamans o la rebuda d’una estrella del rock.

 

Com explicaria que una part de la gent treballadora de Gran Bretanya hagi votat favorablement a la sortida de la Unió Europea (UE)?

La majoria del partit laborista i els sindicats, les Trade Unions, i els seus afiliats donaven suport en un 90 o 95% a seguir a la Unió Europea, el remain. Els sindicats grans van votar i van fer campanya per la continuïtat. Això no obstant alguns sindicats, molt petits van fer una crítica a les actuals bases programàtiques de la Unió Europea. El seu argument era que volien una Europa més democràtica. Volien enfrontar-se al TTIP, a les polítiques de privatització que ataquen la classe treballadora, a la situació que s’ha donat a Grècia, etcètera. El seu raonament era: si ens quedem ha de ser per construir des de dins un nou tipus d’Unió Europea, que consideraven perduda.

Jones durant el col·loqui mantingut amb els sindicalistes a Sant Medir Foto:SANDRA LÁZARO

Jones durant el col·loqui mantingut amb els sindicalistes a Sant Medir / SANDRA LÁZARO

Quin paper pot fer el sindicalisme a la construcció d’una Europa no tan lligada al neoliberalisme?

Primerament sembla que el sindicalisme s’ha d’organitzar a Europa d’una manera més efectiva en les seves estructures d’enllaç, mobilitzant-se en funció de les demandes. Per exemple, oposant-se al TTIP, o recuperant els drets dels treballadors. Perquè a Europa hi ha drets laborals que tothom hauria de defensar i de protegir, com els dels treballadors a temps parcial, agències de col·locació i la Seguretat Social públiques. Per totes aquestes coses els sindicalistes s’haurien de mobilitzar i enfrontar-se a tractats que proposen privatitzacions dels mercats i serveis públics. Els sindicalistes haurien d’afegir-se a totes aquestes demandes.

En aquesta situació, quin hauria de ser el paper de la socialdemocràcia?

La crisi de la socialdemocràcia creix a Europa per molts motius. La socialdemocràcia va néixer amb la intenció de representar políticament la gent treballadora. La classe obrera ha canviat passant de la indústria als serveis. La classe treballadora està ara més fragmentada i això ha dut conseqüències. La globalització ha limitat el somni de prendre el poder des d’una òptica socialdemòcrata, per passar a ser l’última alternativa al mercat capitalista desregulat.

Després del crash, la socialdemocràcia ha entrat en una gran crisi. Perquè avui si ets socialdemòcrata, no pots donar suport al mateix temps a la reducció de despesa i defensar la inversió pública. Estàs assumint totes les polítiques que ataquen les teves bases. Tot això ho aprofita el populisme de l’Ukip i el Front Nacional, de França i forces polítiques similars. I al mateix temps també és aprofitat per forces de l’esquerra com Syriza i Podemos.

La crisi de la socialdemocràcia no té fronteres. Supera aquest àmbit polític, és una crisi de tots. Penso que tot el que no funciona en els últims anys té a veure amb el fet que la crisi ens ha arribat de Nova York. Davant d’això la socialdemocràcia no té plans de futur.

Owen Jones es partidari d'una Europa més vinculada als principis progrssistes Foto: SANDRA LÁZARO

Owen Jones es partidari d’una Europa més vinculada als principis progressistes / SANDRA LÁZARO

A Gran Bretanya hi ha hagut un component de vot a favor de la UE procedent dels electors escocesos, creu que els moviments de reivindicació nacional poden ser decisius per a la demanda europeista o pensa que el vot positiu al remain era una forma d’afermar la seva posició nacional?

A Escòcia es va votar clarament a favor de mantenir-se a la UE. A les ciutats grans, com Londres o Manchester van votar també en el mateix sentit. Va ser en els petits pobles rurals i entre la gent treballadora on la gent va votar per marxar.

Els escocesos són reticents en general respecte a Anglaterra. Se senten més estimats a la Unió Europea. A més veuen Anglaterra molt dominada pels conservadors i se senten tractats en contra de les seves opinions. Per tant, veuen en la situació actual una gran oportunitat per aconseguir la independència d’Escòcia els anys vinents. Tanmateix és una decisió difícil. Al final si els escocesos no són escoltats, s’acabaran convencent que som països diferents, segons reconeix la mateixa gent de Londres.