Xavier Orteu: “La feina ha passat de ser un espai de drets a un espai de vulnerabilitat”

Càritas, la Universitat Ramon Llull i la fundació Pere Tarrés organitzen la primera jornada "Treballadors pobres, l'exclusió social dins del mercat laboral"

Tomeu Ferrer
 
 
 
Òscar Martinez, presentador de l'acte, amb l'expert Xavier Orteu foto: URL

Òscar Martinez, presentador de l’acte, amb l’expert Xavier Orteu foto: URL

La crisi ha creat una nova figura social: el treballador pobre. Són aquelles persones que tot i tenir feina no poden cobrir les seves necessitats amb el salari que obtenen. El fenomen transcendeix d’una anàlisi estrictament econòmica i té connotacions sociològiques, segons constatava Xavier Orteu, director d’Insercoop i professor de la facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Per a Orteu “és imprescindible posar aquesta situació en el mapa mental de la societat perquè s’encetin camins de solució”.

La idea de la jornada organitzada per Càritas i per la Universitat Ramon Llull és situar en l’agenda social el problema dels treballadors, ja que en l’actual context queda en un segon pla, cosa que podria normalitzar aquesta situació fins ara inèdita.

Segons Orteu la definició de treballadors pobres procedeix de l’Eurostat, institut estadístic de la Unió Europea. Es tracta de persones que tot i tenir feina, els seus salaris no arriben al 60% del sou mitjà del seu país. Quants n’hi ha a Catalunya i o a Espanya?, Orteu, afirma que de la classe obrera a l’Estat espanyol forma part de la categoria de treballadors pobres, segons el darrer estudi de la prestigiosa fundació Fomento de Estudios Sociales y de Sociologia Aplicada (Foesa), Orteu esmenta que el 15%.

En la seva exposició, Orteu explicà que el fenomen dels treballadors amb sous que no permeten la supervivència digna no ha tingut un tractament específic:”des del punt de vist a econòmic es pot pensar que això se soluciona amb una millora de la conjuntura, mentre que si es veu el cas des de l’àmbit de la pobresa, es pot pensar que és un assumpte que només cal gestionar”. El ponent considerà que hi ha un altre vessant a treballar i que sovint s’oblida. És la integració aquests treballadors en la dinàmica social, “perquè una persona que està en situació de pobresa laboral, tot i tenir feina, no exerceix en la defensa dels seus drets i molt sovint queda aïllada”. “La feina ha passat de ser un espai de drets a un espai de vulnerabiliatat”, ha ditr Orteu. En aquesta mateixa línia, una altra afirmació dura: “la feina s’ha convertit en una amenaça de futur per a molts joves”.

Treballar no et treu de pobre

La percepció social que hi havia fins ara era que una persona que era pobra se’n podia sortir si treballava. Les coses han canviat, però la idea segueix clavada a la ment de molts ciutadans: un pobre és algú que no treballa o que no vol fer-ho. Però es pot perfectament treballar i al mateix temps ser pobre i patir tots els efectes que implica la pobresa, explicava Orteu.

La presumpta sortida de la crisi, en opinió del ponent, pot fer que es consideri normal que una part dels treballadors estiguin en una situació que no els permet viure de la seva feina i, al mateix temps pot passar que la societat pensi que havent-se reduït l’atur registrat el problema o no existeix o no és important..

En la jornada es van esmentar aspectes que reforcen els raonaments esmentats. Així, l’informe Foessa afirma que per primer cop des de la crisi l’economia de l’Estat espanyol comença a crear ocupació neta. Això no ha repercutit en l’augment dels salaris, encara que sí que té com a resultat l’increment notable dels guanys empresarials. “La recuperació econòmica no afecta les famílies en pitjor situació”, explicava Orteu, i afegia: “el 14,6% de les persones ateses per Càritas tenen contracte laboral”. Això en un context en el qual el 41% dels treballadors tenen contracte temporal o feines precàries.

Camins com s’hi arriba

Com s’entra en el col·lectiu de treballadors pobres? En molts casos això té a veure amb els canvis fruit de les reformes legals i laborals aplicades pels governs durant la crisi i també abans. En aquest sentit, Orteu posava exemples punyents “una treballadora immigrant que ha acceptat un contracte amb un salari inferior al que podria obtenir si treballés fora de la llei, però si no corre perill de ser expulsada. També hi ha persones amb contractes de quatre hores diàries que en treballen vuit”. En aquests casos el perjudici no és només econòmic, aquests treballadors “perden els beneficis no salarials, però el més greu és que la situació de precarietat impedeix a aquests empleats construir la seva identitat ocupacional”.

Segons Orteu, la situació en què es troben molts treballadors pobres és d’exclusió, “un deslligament simbòlic que no els deixa sentir-se partícips de la societat”

Joc de les cadires

La situació en què es troben els treballadors pobres i també els que busquen feina l’explicava Orteu amb un símil dolorós: “és com un joc de les cadires, en el qual saps que hi ha deu persones però només nou cadires i que una persona quedarà fora”.

La pobresa que és fruit de l’aplicació de les receptes neoliberals tendeix a cronificar-se i ampliar-se i a més es fixa en el cos social. En aquest sentit Orteu afirma amb solemnitat: “fins i tot abans de la crisi el model de redistribució econòmica que hi havia no permetia reduir les desigualtats. Davant d’això Orteu reivindica solucions a diversos nivells, per una banda seria imprescindible que aquests treballadors aconseguissin socialitzar les seves realitats., “el treball de procurar mitjans a les persones i també que se sentin protagonistes socials”, explicava. En segon lloc s’han de buscar mecanismes ciutadans que intentin canviar les situacions legals que han fet possible l’extensió dels treballadors pobres.

En la jornada hi han participat també Josep M Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull. Salvador Busquets, director de Càritas a Barcelona i Josep Oriol Pujol, director de la Fundació Pere Tarrés. Més tard s’ha produït una taula rodona amb Desirée Garcia, responsable del programa de formació de Caritas. Ana Sesé, responsable de l’àrea de formació de la fundació Pere Tarrés i Diosdado Toledano, de l’assemblea d’aturats de Barcelona.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*