Álvaro Porro és el responsable a l’Ajuntament de Barcelona de l’àrea que té a veure amb l’Economia Social i Solidària (ESS). El seu origen es pot trobar en l’activisme per la sobirania alimentària, el consum responsable, l’economia social i solidària o la defensa de l’habitatge. Álvaro és economista, nascut a Madrid, més tard ha viscut a Amsterdam, és cofundador de la revista Opcions de consum responsable, també ha format part del Centre de Recerca i Informació sobre el consum (CRIC). A més és un dels creadors del projecte Estarter.cat d’emprenedoria col·lectiva, fet en col·laboració amb l’Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP). A més, els dos darrers anys ha estat director executiu a Barcelona Activa de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic i Proximitat.
Vostè ha estat darrere de la incorporació de l’Economia Social i Solidària (ESS) al bagatge de Barcelona Activa.
Jo em vaig incorporar a Barcelona Activa en clau d’obrir noves línies de treball. De fet, Barcelona Activa està fent una de transformació important. Treballem molt amb la Sara Berbel, que és la seva directora general. Les dues direccions que vaig liderar a Barcelona Activa són noves: una és la de proximitat, és a dir, per a fer desenvolupament econòmic molt a prop del territori. I a la segona direcció, li hem dit d’Innovació Socioeconòmica. I aquí entrarien l’Economia Social i Solidària i totes les economies transformadores.
Expliqueu què és això de desenvolupament de proximitat, per al qual heu creat un departament?
Les polítiques de Desenvolupament Local durant els darrers 30 anys ha tingut diverses línies de treball. Una seria posar les bases econòmiques per ajudar que arribessin a Barcelona actors de l’economia globalitzada, el que es deia les polítiques d’atracció. Després hi ha el desenvolupament local amb projecció global, això vol dir afavorir l’activitat d’actors econòmics locals en el mercat global.
Com entens les polítiques de desenvolupament local que esteu duent a terme?
Nosaltres pensem que cal fer polítiques de desenvolupament econòmic també en clau proximitat, igual que ara es fa urbanisme de proximitat, salut de proximitat, etcètera.. Volem que els serveis de Barcelona Activa i en general de promoció econòmica arribin a les persones que més ho necessiten, que estiguin presents als barris i entenguin què passa i què es necessita.
Potser és aquesta tercera línia de treball és en la qual sembla que hi poseu més empenta, no?
Bé, des del meu comissionat tinc quatre blocs de treball. Un és el desenvolupament de l’ESS. El segon són les polítiques locals, de proximitat, les dues força noves. La tercera no la gestionem nosaltres, però és molt important i contribuïm: la contractació pública responsable.
I la quarta política té molts aspectes. Té a veure amb estratègies de consum responsable, amb l’impuls de la política alimentària, el pacte del temps i l’estratègia per una economia de les cures.
Excepte el pacte del temps aquestes estratègies no existien abans a l’Ajuntament de Barcelona.
Quan es va iniciar l’actual mandat es va fer el mapa de l’ESS a Barcelona. D’aquest mapa es dedueix que hi ha una alta concentració d’empreses i entitats de ‘l’altra economia’
El mapa va detectar un ecosistema molt potent. L’ESS suposa el 7% del PIB de Barcelona. En aquest sentit podem dir que la ciutat és un referent mundial en economia social.
uè esteu fent ara, concretament en matèria de l’ESS, a Barcelona?
Volem que a Barcelona sigui fàcil viure o emprendre a partir de l’ESS. Per tant, generem serveis, recursos i eines per facilitar que la gent pugui fer economia social, pugui emprendre, treballar, etcètera. En aquest sentit hem desplegat un catàleg d’eines de formació des de Barcelona Activa. Tot això és molt potent i volem arribar cada any fins a uns 1.500 participants, als quals oferim formació. En la nostra oferta hi ha de tot, des d’una càpsula d’informació de dues hores d’un tema específic fins a un taller de 25 hores, i tot de franc!
A més hem obert dos punts d’assessorament especialitzats en ESS a Barcelona Activa. Recordi que fins fa poc Barcelona Activa operava gairebé només sobre economia convencional. Un dels nous punts oberts tracta d’emprenedoria per a nous projectes i el segon per a empreses ja existents, per ajudar-les en processos de crisi, creixement, el que sigui. Un d’aquests punts és a l’oficina d’atenció a l’empresa i l’altre al centre d’emprenedoria. Els dos serveis són de franc per als ciutadans.
Tot això ho feu des de les instal·lacions de Barcelona Activa, però us acostareu també als barris per fer aquest suport?
Sí, als barris farem els serveis itinerants d’assessorament. En alguns indrets obrirem un cop a la setmana per donar suport sobre l’ESS a la gent d’aquell entorn.
Això està molt bé, però com queda el suport econòmic?
Hem obert línies d’ajut econòmic per a projectes d’ESS. Per exemple, hi ha la nova subvenció que ha ajudat uns 250 projectes i està dotada amb un milió d’euros.
Després, com a Barcelona Activa, ,hem fet la convocatòria de proximitat amb 3 milions, amb un gran èxit, amb 400 projectes presentats, dels quals en finançarem 108. Aquí no tot és d’ESS, perquè no és una convocatòria exclusiva, però molts dels projectes són d’economia social.
I quin paper juguen aquí les fonts de finançament?
Precisament estem a punt de tancar un acord amb Fiare, el banc cooperatiu de finances ètiques, per crear un fons de suport perquè així aquesta entitat doni més crèdits a projectes ESS. En aquest projecte l’ajuntament comparteix riscos amb el banc.
I no teniu projectes més nous, pel que fa al format?
Si, en tenim un que es diu ‘conjuntament’, que és un ‘Matchfundig’ al qual es poden presentar una sèrie de projectes fins al 4 de Desembre. En aquest cas treballem amb ‘Goteo’, la plataforma de crowdfunding. Dels projectes que es presentin en seleccionarem 24, als quals acompanyarem en una campanya de captació de fons. Goteo Nosaltres els ajudarem també en el suport, a fer vídeos i en tot el que faci falta. A la fi l’ajuntament es compromet a doblar els fons que prèviament hagin aconseguit a través del micromecenatge. D’entrada, des de l’ajuntament hi hem posat 100.000 euros.
L’Ajuntament està fent moltes actuacions en suport de l’ESS. Penseu que en la situació política actual, esteu fent una mena de substitució del que hauria de fer la Generalitat?
La Generalitat ha desenvolupat la seva política de foment d’ateneus cooperatius i en principi jo crec que això continua. Ens consta que les convocatòries de projectes singulars i ateneus tiren endavant. En tot cas, cada institució fa la seva feina i col·laborem molt estretament.
Teniu quantificats els diners que hi poseu als projectes que m’heu esmentat?
Nosaltres no ho tenim dividit per anys. En síntesi, la línia de suport a l’ESS que teníem per a 2017 la repetirem el 2018. En principi amb el mateix crèdit. El Matchfundig és nou, però si funciona, el tornarem a fer, La línia de proximitat també la farem l’any vinent. En general el pla d’impuls de l’Economia Social i Solidària té adjudicats 4 milions d’euros.
Alguna novetat més de cara al 2018?
De cara al futur creiem que calen espais de referència a la ciutat. Ara mateix hi ha dos projectes. Un serà 100% municipal, però no li puc dir on serà perquè estem acabant de fixar el lloc. Ara bé, podem dir que serà un àmbit de Barcelona Activa per temes de referència d’innovació socioeconòmica, on hi ha previstos espais d’incubació, activitats, formació, etcètera, tot a partir d’una mirada un xic més amplia que l’ESS estricta.
El segon espai se centra en el suport que donem al projecte de Coopolis, un projecte liderat i sortit des del teixit d’Economia Social i Solidària de la ciutat on també que com se sap hi col·labora la Generalitat i que té gestió comunitària. Però la seva apertura serà més de cara a 2019.
Després tenim altres actuacions com l’obertura del hub de la bicicleta (diumenge passat va obrir la primera fase). També hi ha l’eix de muntanya, entre altres.
En conjunt de quines aportacions en fons estem parlant des de l’ajuntament?
Parlem d’un desplegament de 4 milions d’euros anuals, als que cal afegir les inversions. I tot des d’una visió integral.
En alguna ocasió he sentit que Barcelona vol ser referent en ESS?
Efectivament, una altra idea-força és connectar el sector de l’ESS amb l’Ajuntament i amb el món, per ser-ne referents. En aquest punt hem creat la xarxa de municipis catalans per l’ESS, on tenim uns 33 municipis que representen la meitat de la població catalana.
I en l’àmbit internacional hem creat la xarxa que es diu Cities, amb Bilbao, Montreal i Seül.
Respecte al dia a dia de l’Ajuntament de Barcelona que es pot fer des de l’ESS?
La idea seria ‘contaminar’ d’economia social l’Ajuntament. Això vol dir que fem projectes d’ESS amb diferents àrees municipals i amb diferents temàtiques. Per exemple, estem amb la contractació responsable. En els plans de desenvolupament econòmic dels districtes i el pla de barris hi incloem l’ESSA. També ajudem a fomentar el cooperativisme d’habitatge. S’han fet les primeres cooperatives en cessió d’ús, el que li diuen el cohabitatge. També tirem endavant la Fira de Nadal de consum responsable. Cultura Viva, que hem fet per la Mercè amb l’ICUB i que consisteix en un experiment d’ESS a Fabra i Puig, que ha estat molt seguit.
Tot això és interessant, però sembla que funciona perquè té el terreny adobat
Precisament sobre això treballem amb el lema: «l’economia social, on més cal i més costa». Que l’ESS no sigui una cosa de gent molt formada o classes mitjanes, Per exemple això té a veure amb la cooperativa de venda ambulant, AlenTotcoop. Per exemple, intentem generar una metodologia d’intervenció amb col·lectius d’alt risc d’exclusió a través de l’emprenedoria cooperativa. Aquí tenim dos projectes pilot, Alencoop i Diomcoop.
I l’última idea és la de les economies col·laboratives. Volem disputar la idea de la modernitat en l’economia. Nosaltres en aquest sentit volem distingir clarament quan l’economia col·laborativa ho és veritablement. Aquí hi ha de tot, també plataformes que fan servir l’etiqueta, però després no ho són de col·laboratives. Això ens porta a ser capaços com a administració de saber distingir una cosa de l’altra. Per a les que ho són de veritat cal tenir polítiques de promoció, per exemple, a través de la comunificadora, que és un programa d’acompanyament de projectes d’economia col·laborativa. I al que no és economia col·laborativa, ho assenyalem, perquè una cosa és l’etiqueta i una altra el que hi ha al darrere.
