Aquest primer de maig, després d’anys és un dels millors que hem tingut. Gràcies a la reforma laboral hem aconseguit tenir rècord de contractes indefinits i un salari mínim que arriba ja als 1.080€. També hem aconseguit un acord que compromet les pensions de present i de futur amb un augment del 8%, gràcies a un acord de sindicats amb el Govern.
El problema el tenim amb l’augment de salaris per l’enrocament de la patronal. El gran repte és la pujada de sous, però després de molts anys tenim millors condicions de treball que l’any passat, gràcies al fet que no hem parat de mobilitzar-nos i gràcies al sindicalisme.
El model sindical demostra que no és una cosa obsoleta o del passat. L’1 de maig el celebrem des de 1890 i tenim una part d’història, però també de futur.
De cara a present i futur, tenim com a prioritat la recuperació de poder adquisitiu i de salaris dignes. No pot ser que les empreses apugin els preus dels seus productes i no apugin els nostres salaris, perquè al final no podrem comprar els seus productes. Ja no és només una qüestió de justícia social, sinó de reactivació econòmica. És mentida que les empreses no poden augmentar sous, s’ha demostrat que després de les vagues per motius salarials, s’han acabat per desconvocar amb acords salarials amb les empreses. La conclusió és clara, no és que no poguessin és que no volien.
Per tant, tenim la batalla salarial, però no oblidem altres batalles. Tenim pendent recuperar una indemnització per acomiadament just, revisar les causes objectives o analitzar quan una multinacional marxa, en quines condicions ho fa. Per tant, és el millor 1 de maig des de fa anys, però això no vol dir que ja hàgim acabat. Això continua, perquè la gent visqui millor.
Aquest primer de maig agraïm a la gent que s’ha mobilitzat, sense ells no hi hauria canvi social. És imprescindible la mobilització. Aquest any no és un discurs retòric, sinó un discurs amb resultats. A Catalunya fa un any el 14% dels contractes eren indefinits i ara estem a prop del 50%. Fa dos anys el salari mínim estava per sota dels 1.000€ i ara arribem als 1.080€. És evident que els salaris més baixos han pujat i els pensionistes han tingut un 8% d’augment per la revalorització amb l’IPC. Això també és sindicalisme. Per tant, amb mobilitzacions s’aconsegueixen resultats.
