Un de cada cinc habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona pateix risc de pobresa (unes 683.800 persones). Aquest és un percentatge gairebé igual al que havia entre 2016-2017 (20,8%). A més, el 16,4% dels treballadors són precaris. En aquest sentit , segons l’Estadística metropolitana sobre condicions de vida 2017-2018 .
El director de l’Institut d’Estudis Regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB), Ricard Gomà, ha dit, en roda de premsa, que els canvis experimentats al respecte de la pobresa tant a Barcelona (del 19,2% a l’19,7%) com en la primera corona metropolitana (del 22,4% a l’22,8%) no han estat “significatius”. En aquest sentit el dirigent ha afirmat que s’ha superat la situació d’emergència que hi havia durant la crisi, però no la precarietat.
D’acord amb el criteri de l’Eurostat, el llindar que fixa el risc de pobresa se situa en el 60% de la mitjana d’ingressos equivalents de la població, que en llars unipersonals és de 10.789 euros a l’any, i en els nuclis familiars compostos per dos adults i dos nens s’enfila fins a 22.658 euros anuals.
Cal dir, però, que entre els anys 2017-2018 la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes va ser de 34.292 euros, un 3,1% més que entre 2016-2017, quan va arribar a 33.252 euros, una xifra que creix a Barcelona i en la seva metròpoli, tot i que és superior a la capital catalana.
Els resultats respecte a la disponibilitat econòmica de les persones i les famílies varia molt entre l’abans i el després de l’aplicació d’ajuts socials com són les pensions de jubilació, viduïtat i el subsidi d’atur. Així, en el cas dels jubilats el risc de pobresa és del 82,5% abans de cobrar la pensió i del 17,8% després de percebre aquest suport econòmic, segons Gomà.
L’estudi determina que el risc de pobresa en el període 2017-2018 va passar del 42,4% abans de les transferències socials al 21,3% després d’elles, una reducció de 52,4 punts percentuals a Barcelona i de 47,5 en la resta de l’àrea metropolitana.
Capacitat de consum
També ha detallat l’estudi que la privació material, entesa com a falta de capacitat per consumir béns considerats bàsics, ha afectat de manera “moderada” al 14,1% dels habitants de la metròpoli entre 2017 i 2018.
Les principals mancances són no poder afrontar despeses imprevistes (30,3%) i no poder fer vacances una setmana a l’any (30,2%), i la que més s’han reduït respecte a l’anterior informe és la relacionada amb les despeses imprevistes, que al període de 2016-2017 va arribar al 36%.
Així mateix, ha subratllat que el 16,4% de la població de l’àrea metropolitana està en risc de pobresa: “El model de recuperació ha superat l’emergència però no la desigualtat”, ha dit Gomà.
Costos de la vivenda
Segons l’estadística presentada, els costos socials de l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments i assegurances) s’ha incrementat de manera “important” a la metròpolis, on la despesa mensual mitjana ha pujat un 4,1% durant aquest període –de 450 euros en 2016-2017 a 469 euros–.
A més, el 12,9% de la població destina més del 40% dels seus ingressos a habitatge, llindar a partir de el qual es considera una càrrega excessiva, en una problemàtica que afecta especialment els joves d’entre 16 i 34 anys, el 20,9% dels quals pateix aquesta situació.
Per la seva banda, el vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regidor de Presidència de Barcelona, Jordi Martí, ha lamentat la poca redistribució de la riquesa que ha comportat el model econòmic i laboral “post crisi”.
